25.04.2024 - 21:40
The Washington Post · Amanda Coletta
Kitchener, Canadà. L’ampli suport del Canadà a la immigració, que segons el primer ministre, Justin Trudeau, és necessària per a contrarestar l’envelliment de la població activa i les baixes taxes de fertilitat, ha distingit durant anys el país.
La població del Canadà ha crescut més de pressa que no pas la dels seus socis del G-7, i fins i tot més de pressa que la de països amb taxes de fertilitat més altes, com ara l’Índia. L’any 2023, la població del Canadà va créixer de més d’1,2 milions de persones, un 3,2% més que l’any anterior i l’augment anual més gran d’ençà del 1957. Al voltant d’un 98% d’aquest augment és atribuïble a la immigració.
Però ara, en plena crisi de l’habitatge i amb una pressió com més va més alta sobre els serveis socials, el govern de Trudeau ha començat a reconsiderar les polítiques d’acollida.
El govern ha limitat el nombre de residents permanents que acollirà d’ara endavant; també anunciat un límit temporal als visats d’estudiants internacionals i s’ha compromès a reduir la proporció d’immigrants –una categoria que inclou grups com ara els treballadors temporals– sobre el total de la població.
“L’augment multitudinari” d’immigrants temporals ha superat la capacitat d’absorció del Canadà, deia Trudeau a la premsa aquest mes, i afegia: “És una cosa que hem de tornar a controlar.”
La immigració compta de fa temps amb un gran suport al Canadà, i genera un consens que travessa gran part de l’espectre polític. A grans trets, el país s’ha mostrat immune a l’onada antiimmigratòria que ha recorregut els Estats Units i bona part d’Europa. Però ara hi ha indicis que tot això comença a canviar.
Al setembre, una enquesta de l’Institut Environics va revelar que un 44% dels canadencs estaven d’acord que hi havia “massa immigració al Canadà”. Són 17 punts més que no pas el 2022, cosa que significa el canvi interanual més gran d’ençà que la pregunta es va incloure per primera vegada a l’enquesta, l’any 1977. Molts enquestats van expressar preocupació per l’impacte de la immigració en el cost de l’habitatge.
“El canvi no ha estat en l’opinió pública sobre els immigrants ni en el seu impacte en el país, sinó en la forma en què es gestiona la immigració”, explica Keith Neuman, investigador associat de l’institut.
Si no es restableix aquesta confiança, el consens sobre la immigració podria perillar, assegura.
“Crec que aquesta és una qüestió que hem d’abordar”, diu Mike Moffatt, professor associat de la Western University a Londres (Ontario). I afegeix: “Si no, farem perillar un consens que ha fet molt de bé al Canadà.”
El pla del govern era audaç: el 2025, segons que va anunciar l’executiu ara fa dos anys, el país té previst d’acollir gairebé 1,5 milions de nous residents permanents. Seran, molt majoritàriament, immigrants econòmics seleccionats mitjançant un sistema de punts que valora criteris com ara la feina qualificada, l’educació i la joventut.
Però, entre bastidors, els funcionaris federals han advertit que el ràpid creixement de la població podria posar a prova el sistema sanitari i el mercat immobiliari. El creixement del parc d’habitatges, asseguren, no ha seguit el ritme de creixement de la població d’aquests anys.
Els preus de l’habitatge al Canadà són els més alts del G-7, segons dades de la Reserva Federal nord-americana. Per a molts mil·lennistes, en el seu moment un grup demogràfic clau per a Trudeau, tenir un habitatge en propietat sembla una possibilitat com més va més remota.
Gran part del creixement de la població canadenca va relacionada amb l’augment vertiginós del nombre d’immigrants temporals, com ara, estudiants internacionals, cosa que agreuja les pressions sobre el sistema.
El 2023, al país hi havia més d’un milió d’estudiants internacionals, un 245% més que deu anys enrere i un 60% més que no el 2019. El Canadà, un país de 40 milions d’habitants, va registrar, aproximadament, el mateix nombre d’estudiants internacionals l’any passat que els Estats Units, un país amb una població més de vuit vegades superior.
Els analistes afirmen que, si bé el creixement demogràfic hi ha exercit un rol, les arrels de la crisi d’assequibilitat de l’habitatge al Canadà són complexes i abasten qüestions com les restriccions en la construcció d’habitatge i l’escassetat de treballadors qualificats.
El ministre d’Immigració canadenc, Marc Miller, va declarar el mes passat que el Canadà fixaria per primera vegada límits a l’arribada d’immigrants temporals. Prèviament, l’executiu ja havia anunciat un topall temporal a l’entrada d’estudiants estrangers.
En el pla pressupostari federal presentat aquest mes, el govern diu que s’espera que el nombre de residents temporals descendeixi d’uns 600.000, cosa el govern confia que es traduirà en un alleujament significatiu de la demanda d’habitatge.
La proposta també inclou mesures per a impulsar la construcció d’habitatges, algunes de les quals requeriran el suport del govern de les diferents províncies del país per a tirar endavant.
Limitar la immigració temporal “ajudarà a alleujar part de la pressió sobre els lloguers”, explica Avery Shenfeld, economista cap del Banc Imperial Canadenc de Comerç. “Les mesures per a accelerar la construcció d’habitatges ajudaran a llarg termini, però trigaran un temps a fer efecte”, afegeix.
Moffatt, que ha assessorat el govern de Trudeau en matèria d’habitatge, diu que la situació ha enxampat el govern amb el pas canviat. “Crec que haurien d’haver posat en marxa aquests canvis fa cinc anys”, diu.
Els estudiants del Conestoga College passen l’estona a les zones comunes del campus de Kitchener, una ciutat de 257.000 habitants situada una hora a l’oest de Toronto. Als passadissos se sent parlar en hindi, panjabi i mandarí.
El 2017, els estudiants internacionals van representar un 20% dels 11.860 alumnes a temps complet de la universitat pública. De llavors ençà, la matrícula a temps complet s’ha quadruplicat fins als 45.000 estudiants, la majoria dels quals estrangers. El 2023, Conestoga tenia més de 30.000 permisos d’estudis internacionals aprovats, més que qualsevol altre col·legi o universitat del Canadà.
Amb els nous canvis en els permisos d’estudis internacionals, aquesta xifra es reduirà a més de la meitat.
Simren Preetkaur, una estudiant índia, va començar al setembre un programa de dos anys de diplomatura en empresarials. Diu que ha seguit de prop les recents mesures aprovades per Ottawa. “Hi estem d’acord, fins a cert punt, perquè els beneficis de la immigració no arriben als ciutadans que vivien aquí abans”, diu Preetkaur, de vint anys.
Hardik Lathiya va arribar al Canadà al gener, des de l’estat indi de Gujarat, per estudiar desenvolupament web. Lathiya, de vint-i-tres anys, es va assabentar de l’existència de Conestoga per internet. Ansiós d’independitzar-se i anar-se’n a l’estranger, s’hi va matricular.
Però la seva experiència ha estat dispar. Ha après molt, però troba a faltar els amics i la família. Treballa a temps parcial en un restaurant, però li costa quadrar els comptes. Trobar un habitatge assequible també ha estat un maldecap.
Al principi, Lathiya vivia amb cinc companys, que compartien tres habitacions. Ara viu amb tres, però comparteix un dormitori. El seu lloguer mensual és d’uns 400 euros. Diu que pensa quedar-se a treballar al Canadà uns quants anys abans de tornar a l’Índia. “Ja no hi veig el meu futur, aquí”, assegura.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
