Com serà el futur del Canadà després de la dimissió de Trudeau?

  • La dimissió del primer ministre obre la porta a l'avançament de les eleccions generals, en què es preveu que el partit de Trudeau perdi contundentment

VilaWeb

The Washington Post

07.01.2025 - 21:40
Actualització: 08.01.2025 - 10:34

The Washington Post · Amanda Coletta

Toronto, Canadà. El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, anuncià abans-d’ahir que dimitia. En el discurs explicà que havia arribat l’hora d’un “nou començament” al país.

Trudeau, que va arribar al poder el 2015 i va convertir-se ràpidament en una figura progressista de renom internacional, afegí que continuaria al càrrec fins que se’n designés el successor.

L’anunci de la dimissió arriba després d’una revolta interna que va pujar de to el mes passat amb la dimissió de Chrystia Freeland, vice-primera ministra i ministra d’Economia. En la carta de renúncia, Freeland va qüestionar obertament el lideratge del primer ministre.

Trudeau, fill de l’ex-primer ministre Pierre Elliott Trudeau, va arribar a ser primer ministre el 2015, i fou reelegit el 2019 i el 2021. La seva popularitat entre els canadencs, tanmateix, s’ha desplomat aquests dos darrers anys i, sobretot, aquests darrers mesos.

Als sondatges els liberals de Trudeau han caigut fins més de vint punts darrere els conservadors de Pierre Poilievre. El successor de Trudeau s’enfrontarà a l’envit de reduir aquesta diferència abans de les eleccions generals que s’han de fer a l’octubre, a tot estirar, però que podrien arribar abans.

Per què ha dimitit Trudeau?

Trudeau feia anys que havia anat perdent popularitat. Com molts altres dirigents occidentals de l’era postpandèmica, s’ha convertit en l’objectiu de les crítiques de molts votants, descontents per problemes com ara l’encariment dels preus, l’augment dels tipus d’interès, la crisi de l’habitatge o bé la immigració.

En canvi, Poilievre s’ha anat erigint en el gran crític i principal rival polític de Trudeau. El dirigent conservador, de tarannà populista i estil incendiari, ha responsabilitzat el govern de les dificultats econòmiques del país a còpia de lemes clars i senzills, com ara el seu famós “suprimir l’impost [sobre el carboni], construir habitatges, arreglar el pressupost, acabar la delinqüència”.

El detonant immediat de la dimissió de Trudeau, tanmateix, ha estat la sortida de Freeland del govern. L’ex-periodista era considerada una de les seves aliades més fidels i s’encarregava de tantes carpetes que s’havia guanyat el sobrenom de “ministra de Tot”.

En la carta de renúncia, Freeland explicà que Trudeau l’havia acomiadada com a ministra de Finances i li havia ofert un nou càrrec en el gabinet, cosa que ella havia interpretat com una manca de confiança més profunda i l’havia empesa a dimitir. Freeland acabà la carta lamentant que l’executiu de Trudeau no estava preparat per a l’impacte d’un nou govern Trump en les relacions entre el Canadà i els Estats Units.

“Agraeixo a Justin Trudeau els seus anys de servei al Canadà i als canadencs”, escrigué Freeland a X abans-d’ahir, poc després de la dimissió. “Li desitjo el millor futur a ell i a la seva família”, afegí.

Què passarà ara?

Trudeau va explicar en el seu discurs de renúncia que el Partit Liberal faria primàries per a elegir el successor. Sachit Mehra, president de la formació, ha explicat a X que la junta nacional del partit es reuniria aquesta setmana per encetar el procés de primàries.

Mentrestant, el parlament romandrà suspès, a petició de Trudeau, fins el 24 de març. La nova sessió del parlament començarà amb l’anomenat Discurs del Tron, en què el govern exposa la seva agenda legislativa a la resta de la cambra. Aquest discurs se sotmet tot seguit a una votació que l’executiu ha de guanyar per continuar en el poder.

Qui són els possibles aspirants a succeir a Trudeau?

Entre els possibles aspirants a succeir Trudeau hi ha el ministre de Finances, Dominic LeBlanc; la ministra d’Afers Estrangers, Mélanie Joly; el ministre d’Innovació, François-Philippe Champagne; i Freeland. També hi ha uns quants candidats externs al partit que podrien presentar-s’hi, com ara Christy Clark, ex-primera ministra de la província de la Colúmbia Britànica; i Mark Carney, ex-governador del Banc del Canadà i del Banc d’Anglaterra.

Quins envits haurà d’encarar el successor de Trudeau?

El successor de Trudeau heretarà una llista llarga d’envits, com ara l’impacte de la inflació, el descontentament popular per l’augment del preu de l’habitatge i, més en general, una opinió pública que sembla haver-se girat d’esquena als liberals, després de gairebé una dècada en el poder.

És ben possible, tanmateix, que el successor de Trudeau no ocupi el càrrec de primer ministre durant gaire temps. Una de les tasques més urgents del nou primer ministre canadenc serà la convocatòria de noves eleccions, que els sondatges apunten que guanyaran els conservadors amb claredat.

Trudeau encapçalava fins aquesta setmana un govern en minoria, que depenia del suport dels partits de l’oposició per a mantenir-se i aprovar lleis. Uns quants d’aquests partits ja han avançat que retiraran el suport al govern quan comenci la nova sessió del parlament, cosa que desencadenaria noves eleccions automàticament.

Yves-François Blanchet, cap del Bloc Quebequès, va declarar abans-d’ahir que les eleccions s’haurien de fer com més aviat millor. “No hi ha cap diferència de pes entre el Partit Liberal d’avui i el Partit Liberal de demà, per molt que en canviï la cúpula”, digué.

Una de les incògnites més grans del nou govern canadenc –tant se val qui l’encapçali– serà la relació amb els Estats Units. Òttawa i Washington es van distanciar durant el primer govern de Trump, tot i que les relacions han millorat considerablement durant la presidència de Joe Biden. La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, va elogiar abans-d’ahir Trudeau com a “amic incondicional dels Estats Units.”

Molts economistes i ex-representants del govern del Canadà veuen Trump com una amenaça per al país, tot i que l’agitació a Òttawa ha deixat la classe dirigent canadenca més pendent de la política interna que no pas de les relacions exteriors del país.

Trump ha amenaçat d’imposar aranzels d’un 25% als productes canadencs si Òttawa no atura allò que el president electe dels Estats Units ha descrit com a “invasió de drogues i emigrants”. Aquests aranzels serien un cop devastador a l’economia canadenca: és possible, fins i tot, que l’economia del país entri en recessió en cas que Trump acabi imposant-los.

Hi ha poques dades que corroborin l’existència d’aquesta “invasió” de què Trump parla tant. Tan sols un 1,5% dels emigrants detinguts pel Servei de Duanes i Protecció Frontera dels Estats Units en el darrer exercici fiscal procedien del Canadà, i el percentatge de confiscacions de fentanil provinent del Canadà no és sinó un 0,2% del total.

LeBlanc i Joly han presentat un pla de reforç de la seguretat fronterera al govern entrant dels Estats Units, però hi ha pocs indicis que apuntin que Trump estigui disposat a cedir o canviar d’actitud. Les repetides queixes del president electe sobre el dèficit comercial dels Estats Units amb el Canadà han alimentat la por que la situació a la frontera sigui tan sols un pretext per a imposar uns aranzels que podrien respondre a una lògica molt més comercial que no pas política.

La possibilitat que els membres del govern de Trudeau hagin de dimitir els càrrecs respectius, en cas que es presentin a les primàries per a substituir-lo, serà una altra font d’incertesa per al nou primer ministre. Si molts alts càrrecs dimiteixen per a presentar-se a les primàries, el govern del Canadà podria trobar-se de cop i volta sense molts dels representants que han encapçalat el procés de negociació amb el nou govern dels Estats Units.

Trump, per una altra banda, no ha perdut l’oportunitat de fer escarn dels problemes polítics de Trudeau, tot titllant-lo de “governador del cinquanta-unè estat dels Estats Units, el Canadà”. Òttawa ha provat de llevar importància a aquestes declaracions, que ha titllat de simples burles. Unes altres, tanmateix, les han considerades una amenaça en tota regla a la sobirania del Canadà, i lamenten que el govern no hi hagi respost amb prou contundència.

Matt Viser ha contribuït en aquest article.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor