08.05.2017 - 14:36
Va haver-hi “batalles internes” en el PP “com en tots els partits” però “mai es transferixen al funcionament de l’administració”
VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS)
L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha defès este dilluns que la fiscalització en l’empresa pública Ciegsa, encarregada de la construcció de centres escolars, era “absoluta” en l’etapa en què ell va ser cap del Consell i ha assegurat que és “impossible tècnicament” que d’un pressupost de 2.000 milions d’euros “isquen 1.000 milions de sobrecostos”. A més, ha apuntat que si el PSOE haguera seguit governant en la regió, la Comunitat hauria sigut “barracolàndia, la terra dels barracons”.
“Gràcies que va governar el PP hi ha col·legis i instituts a la Comunitat, gràcies que va governar el PP i es va fer la major mobilització de recursos econòmics, que cap comunitat autònoma ni regió europea va poder posar al servici de l’educació. Nosaltres no portem pancartes, portem execució de col·legis i instituts, si arriba a seguir el PSOE el dels barracons seria com els envelats dels hivernacles d’El Ejido, però en tota la Comunitat, perquè són tècnicament incapaços d’engegar l’execució d’un pla d’estes característiques”, ha ressaltat.
Així ho ha assegurat durant la seua compareixença en la comissió en les Corts Valencianes en la qual s’investiga l’activitat de Ciegsa, que segons ha resumit, és per a ell “educació i col·legis i instituts”, amb 400 centres construïts: “No se’n van a fer més col·legis en la història de la Comunitat com es van fer eixos huit anys”, entre 2003 i 2011, ha dit.
Camps ha incidit durant tota la seua compareixença en què Ciegsa tenia tots els controls com a empresa pública, tant de la Intervenció com del Tribunal de Comptes o les corresponents auditories, i si s’haguera vist “qualsevol tipus d’alarma l’obligació era posar l’alarma damunt de la taula” i no basar-se en el que “algú li va dir a no sé qui”.
Ha qüestionat el valor de l’informe de la UCO que el relaciona amb Ciegsa i el presumpte cobrament de comissions –ell mateix va denunciar el guàrdia civil que ho va redactar– i també ha manifestat no saber gens de treballadors ‘zombies’, al mateix temps que ha recordat que ell treballava des del matí fins a la nit “moltíssim” tots els dies per defendre els interessos dels valencians, i ha remarcat que “mai” va col·locar ningú, sinó que com a president va nomenar els consellers que van fer els seus equips.
També ha considerat com a converses “més quasi de taverna que mitjanament serioses” les que figuren en el marc del cas Imelsa en les quals apareix l’exgerent de Ciegsa Màxim Caturla i es parla del cobrament de comissions. Al seu entendre, no tenen “cap tipus de valor, per a res”. Així mateix, ha qualificat d'”entelèquia que algú haurà escrit” les notícies que els diputats li han mostrat sobre una suposada baralla entre ell i l’expresident de la Diputació de València Alfonso Rus pel cobrament de comissions, i ha negat que hi haguera cap tipus de desacord amb ell.
Camps ha assenyalat davant les preguntes dels diputats sobre la seua relació amb l’exconseller Esteban González Pons és “un polític extraordinari, de llarg recorregut” i que coneix des de la facultat, després de la qual va tindre “l’honor” de tindre-li com a conseller en diferents àrees, entre elles Educació.
“Discrepància amb ell en absolut”, ha dit, i ha assenyalat sobre la compareixença en esta mateixa comissió en la qual Pons va admetre que existia una guerra interna en el PP entre campistes i zaplanistes que les batalles internes “òbviament van existir en el partit com existixen en tots els partits”. “Pel que sé, no hi ha un sol partit exempt de disputes internes, tots els membres d’esta comissió són membres de partits que les tenen, però òbviament mai de la vida es transferixen al funcionament de l’administració”, ha remarcat.
ANÀLISI DE SOBRECOSTOS PER CENTRE
Davant les reiterades preguntes sobre els 1.000 milions de sobrecostos en les obres d’infraestrures, ha incidit que és “impossible” que aconseguiren eixa xifra tenint en compte la inversió inicial i també ha demanat que es porte a la comissió quin sobrecost va haver-hi en cada centre, per què i què va fallar, citant a més els tècnics que van participar en eixe procés, per a “buscar la llum”.
Eixa ha sigut l’encàrrec que “com a humil militant” ha llançat als diputats del PP, per a citar “tots els tècnics de l’administració educativa” que van intervindre, perquè ell no coneixia, com a president, el procés d’adjudicació de cada obra: “Si jo li diguera que conec el procés d’adjudicació de l’obra més xiqueta que vosté pot creure, sí que seria un irresponsable polític de primera magnitud, espere que el president actual tampoc ho sàpia. Si el president d’un govern autonòmic coneix el procés singular de qualsevol projecte, per xicotet que siga, s’està cometent alguna cosa que d’irregular passa a il·lícit”.
Per tant, ha insistit: “Mai vaig saber, mai, del procés administratiu d’adjudicació de cap obra perquè no em correspon com a president, no li correspon a cap conseller”.
DEFÈN EL SEU LLEGAT
Ha justificat la creació de Ciegsa per la pressió demogràfica –perquè la Comunitat era “una terra atractiva, amb expectatives de futur”– i la necessitat de construir centres educatius i ha posat en valor la tasca que va realitzar: “Ningú més va a construir tants col·legis com he pogut construir jo com a president de la Generalitat”, ha sentenciat.
Camps ha incidit que la seua “ha sigut l’època de major inversió en educació” i “el que no va fer el PSOE, que va abdicar de construir col·legis”, va haver de fer-ho el PP. Ara, ha recalcat, “un de cada quatre xiquets està estudiant en algun col·legi que es va construir o va remodelar aleshores”, per un Consell que no estava “en la pancarta”, per a garantir el dret a “una bona educació pública i de qualitat, i també la capacitat d’elecció del centre educatiu”.
Per açò, ha etzibat als diputats que parlaven sobre problemes detectats en els centres –com la diputada de Podem i professora, Sandra Mínguez– que “si veren els col·legis no estarien parlant així, són edificis en molts casos emblemàtics, és el gran edifici al costat de l’ajuntament, l’església o la plaça del poble, es van convertir en la infraestructura més important, oberta al poble en hores no lectives”.
Després d’assegurar a la diputada que si en el seu moment va detectar anomalies havia d’haver-ho posat en coneixement, com a funcionària, de l’administració educativa, ha incidit que eixa és “la realitat política educativa d’aquells anys” encara que “segurament algú vol enfosquir-la perquè és molt dolorós comprovar per als qui defenen una altra forma d’entendre l’administració i la inversió en educació comprovar que només el PP va engegar a la Comunitat una infraestructura educativa al més alt nivell espanyol i de fora d’Espanya”.
“No cal recórrer-se el món per a donar-se compte que els col·legis i instituts de la Comunitat són extraordinaris, la plantilla extraordinària, al més alt nivell” i, en definitiva, “una oferta pública gràcies al gran esforç que es va fer en els pressupostos de la Generalitat”. Es tracta, ha conclòs, d’una realitat que es pot comprovar perquè “els col·legis fets pel PP estan en marxa, les dessaladora de Zapatero que van costar 2.000 milions no estan” o Castor, amb altres 2.000 milions, “ens va a costar una dinerada”.
