16.05.2016 - 12:19
|
Actualització: 16.05.2016 - 13:57
L’ex-president de les Corts, Juan Cotino, ha reconegut avui que va visitar unes 35 famílies de víctimes de l’accident del metro de València per oferir-los ajut després del sinistre i que ho va fer com ‘un acte de consciència’. En la seva compareixença a la comissió d’investigació al parlament sobre l’accident, en el qual varen morir 43 persones i va haver 47 ferits l’any 2006, Juan Cotino ha negat que oferint ajudes als familiars intentés comprar el seu silenci i condicionar-los per no exercir accions judicials, tal i com alguns familiars havien denunciat. L’ex-dirigent del PP ha demanat perdó si és que ha fet alguna cosa malament o si no ha atès les víctimes com era degut però ha manifestat que es troba amb tranquil·litat de consciència.
‘Jo he respectat sempre les víctimes, altra cosa és les interpretacions que s’han fet’, ha defensat Cotino. Cotino, en aquell moment conseller d’Agricultura, ha afegit que ‘ningú pot dir que jo anés amb altra intenció que no fos la d’ajudar’. Juan Cotino ha negat que fos l’ex-president Francisco Camps qui li ordenés anar a visitar les famílies i ha indicat que ho ha fet a títol personal.
‘No tenia res a oferir’, ha manifestat i ha dit que de les visites a familiar sempre podia sortir en la conversa algunes necessitats que tinguessin però que en cap moment va utilitzar informació privilegiada per conèixer la situació de les famílies.
Campos, amb la consciència ‘molt tranquil·la’
L’ex-vice-president del govern valencià Víctor Campos ha assenyalat aquest matí que té ‘la consciència molt tranquil·la’ i ha defensat que el seu equip va fer ‘tot el que va poder fer dins de la llei’ per a donar suport a les víctimes de l’accident de metro del 3 de juliol del 2006. Així ho ha indicat Campos als mitjans de comunicació abans de comparèixer a la comissió de les Corts que investiga la gestió del govern en l’accident. Alhora, avui també compareixerà l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps.
‘Tinc la consciència molt tranquil·la. Crec que vam fer tot el que vam poder fer i el que dins de la llei vam poder fer’, ha dit Campos per a defensar que ‘des del primer moment’ tant ell com el seu equip va mostrar ‘proximitat i suport a les víctimes’.
Així, ha insistit que ‘tot es va fer correcte i es va fer tot pensant en les víctimes i intentant ajudar’ ja que, segons ha recalcat, va rebre a les víctimes. ‘No a una ni dos víctimes, sinó que van ser més de dos’, ha sostingut.
Preguntat per la denúncia de l’Associació de Víctimes del Metro, que han criticat la falta de documentació, Campos ha afirmat: ‘Els mesos que jo vaig ser-hi, crec que vam fer tot el que havíem de fer.’
Familiars de les víctimes han criticat nombroses vegades el tracte rebut per la Generalitat, aleshores presidida per Francisco Camps, que mai no els va rebre. Respecte a Cotino, els familiars han denunciat que l’aleshores conseller d’Agricultura va anar a casa d’alguns d’ells per a oferir-los feina i ajudes en canvi de no personar-se en el procediment judicial que es va posar en marxa.
En aquest sentit, la presidenta de l’Associació de Víctimes de l’Accident del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Rosa Garrote, va destacar el 15 de gener, quan van començar les compareixences de la comissió d’investigació, que espera que Francisco Camps i Juan Cotino ‘donin la cara’.
A la tarda, a les 16.00, serà el torn de qui va ser conseller d’Infrastructures i Transport Mario Flores, tot i que no en el moment de l’accident, perquè ocupava la cartera José Ramón García Antón, mort el 2009. La jornada es tancarà amb el secretari judicial del jutjat número 21 de València el 3 de juliol de 2006.
La comissió d’investigació, que es va constituir a les corts el 28 de setembre, té previst d’acabar les compareixences a mitjan juny, després del pas de setanta persones.
En la primera comissió d’investigació sobre el mateix accident, que es va fer el 2006 i va durar sols nou dies, el dictamen que va aprovar el PP en solitari considerava que l’accident no era ni ‘previsible ni evitable’ i s’eximia el consell de qualsevol responsabilitat política.
