08.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 09.06.2023 - 18:09
Els militants de la CUP tenen temps fins aquesta nit per a participar en la votació interna amb què decidiran si es presenten a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Fa quatre anys la decisió de presentar-se va guanyar per un marge estret de vots i es va justificar per un context especialment difícil, amb presoners polítics i exiliats i després de veure que el Front Republicà mirava d’omplir l’espai electoral que la CUP deixava buit. Ara, en un moment polític marcat per la possible victòria del PP i Vox, la CUP torna a debatre quin paper ha de tenir en la política espanyola, si és que n’ha de tenir cap. La decisió final s’anunciarà demà a les 11.15 en una conferència de premsa.
Segons que ha pogut saber VilaWeb, els militants de la CUP i les organitzacions polítiques aliades tenen tres opcions per a decidir què fer. La votació proposada és en arbre: en primer terme, es votarà si la CUP presenta candidatura o no. En cas que guanyi la idea de desistir i retirar-se del congrés espanyol, hi haurà dues opcions: o bé fer una crida a l’abstenció, amb una campanya política a favor de no votar, o una crida a votar nul. Aquest supòsit inclouria una idea innovadora per a aprofitar la presència mediàtica que els donen els dos diputats que van obtenir a les darreres eleccions: presentarien llistes de la CUP, participarien en els debats electorals i en els espais de propaganda electoral fent crides al vot nul i el boicot de les eleccions i, finalment, retirarien les candidatures.
La idea seria aprofitar els mecanismes del sistema polític per a boicotar-los de dins estant, una idea recaragolada però que, de fet, podria funcionar. Fonts de la Junta Electoral de Barcelona diuen que una candidatura es pot retirar en qualsevol moment abans de les eleccions, de manera que la CUP tindria marge per a fer la campanya política i acabar retirant-se al darrer moment.
No hi ha precedents d’una utilització dels espais electorals com aquesta per a fer crides contra les eleccions, però sí que hi ha un antecedent no gaire llunyà d’una candidatura retirada al darrer moment. Les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017 es van fer en un context extraordinari. Havien estat convocades pel president espanyol Mariano Rajoy just després de dissoldre les institucions catalanes amb el 155. A més, es van fer amb els principals dirigents independentistes a la presó o l’exili i una amenaça d’intensificar encara més la repressió si es persistia en la idea d’independitzar Catalunya. Per tot plegat, militants d’ERC van registrar en secret una segona candidatura, Diàleg Republicà, com a alternativa per si el Tribunal Suprem espanyol il·legalitzava ERC. Una hipòtesi que finalment no es va complir, però que en un context de repressió creixent era totalment plausible.
El Suprem no va fer cap moviment per a il·legalitzar partits independentistes com sí que havia fet en el passat amb Batasuna i més candidatures de l’esquerra independentista basca, de manera que ERC va desar al calaix la candidatura de Diàleg Republicà. Tres dies abans de les eleccions, la Junta Electoral espanyola va acordar de retirar la candidatura de Diàleg Republicà, però com que les butlletes de vot ja havien estat impreses i repartides als col·legis electorals va decidir que serien comptats com a vot en blanc.
Què s’hi va a fer, a Madrid?
L’experiment de tenir dos diputats al congrés espanyol –Mireia Vehí i Albert Botran– no ha complert les expectatives que la CUP havia definit en públic quan va decidir de presentar-s’hi, ara fa quatre anys. Durant la campanya electoral van dir que no es presentaven per participar en la política institucional espanyola, sinó per impedir la governabilitat fins que no es reconegués el dret d’autodeterminació, l’amnistia i la conquesta de drets socials. Els diputats de la CUP no han format part del bloc de partits que han sostingut el govern espanyol, però tampoc no n’han impedit el funcionament, una voluntat potser excessiva per a les expectatives electorals de la CUP.
Una de les idees dels detractors de presentar-se a les eleccions és que el pas per les institucions espanyoles no ha aportat gaire políticament i que, en alguns casos, ha originat soroll per l’autonomia que es va donar als diputats. Especialment, hi ha qui diu que Vehí ha arrossegat la CUP al favor de la regulació de la prostitució i en contra de l’abolicionisme, un debat que no té una posició unànime entre els militants.
En canvi, els favorables a presentar-se consideren que no s’ha de renunciar a cap altaveu on es puguin difondre les idees pròpies i que la CUP és el refugi electoral de milers de votants d’esquerres i independentistes que no es troben còmodes en cap de les altres opcions polítiques majoritàries. A més –cosa que no és menys important–, la representació de dos diputats al congrés espanyol és una font d’ingressos considerable per al partit, perquè donen una gran part dels 176.000 euros anuals bruts que cobren entre tots dos i això els permet de pagar dos tècnics més de la formació. Una ajuda per al compte corrent del partit que, després del cop de les eleccions municipals, també cal tenir en compte.
Poble Lliure vol un front popular antifeixista i independentista i Alerta Solidària no s’hi vol presentar
Les organitzacions polítiques tradicionals que miren d’influir en els debats de la CUP també han dit la seva sobre la idoneïtat de presentar-s’hi o no. Poble Lliure ha presentat un document de debat favorable a presentar-s’hi, i a més ho va fer públic en un comunicat en què defensava la necessitat de participar en les eleccions amb un front popular, republicà i antifeixista per la independència, que no limitava a la CUP. En canvi, a diferència d’unes altres ocasions, Endavant-OSAN no ha presentat cap document intern amb la seva posició.
Lluita Internacionalista, que ja va formar part de la candidatura del 2019, sí que hi ha dit la seva: vol que la CUP s’hi torni a presentar. Aquesta vegada, a més, vol que ampliï les aliances amb un front anticapitalista per la república catalana que inclogui Anticapitalistes, Corrent Roig i Esquerra Revolucionària –que han donat suport a les llistes de la CUP a les municipals–, però també formacions com ara Xarxa Roja o CRT.
Finalment, Alerta Solidària, l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista, ha presentat un document amb arguments en contra de presentar-s’hi perquè, tal com va avançar el Món i ha confirmat VilaWeb, creuen que els objectius que justificaven que la CUP es presentés a les eleccions del 2019 no s’han complert. I, tot i reconèixer la importància que tenen per al partit els ingressos econòmics extra, creuen que és un error condicionar les decisions polítiques als diners.
