27.07.2023 - 20:20
|
Actualització: 28.07.2023 - 13:47
La campanya “La universitat, en català” ha rebut 88 queixes per discriminació lingüística enguany, segons que han informat en un comunicat els responsables de la iniciativa. Prop de la meitat de les denúncies, el 47%, són per assignatures que s’havien d’impartir en català i s’han fet en un altre idioma. Un 33% han estat per manca d’oferta d’assignatures en català i el 20% per vulneracions d’uns altres drets lingüístics. Els promotors de la campanya expliquen que han aconseguit que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) retorni els diners a una estudiant de Suïssa que volia fer un postgrau en català per practicar la llengua i es va fer en castellà per la presència d’estudiants internacionals.
Inicialment, el centre no volia de retornar-li els diners, tot i que el postgrau s’havia de fer en català. Segons que expliquen, l’alumne el va haver de fer en castellà perquè hi havia més “estudiants internacionals”. La mediació de Plataforma per la Llengua i la feina de la comissionada del rector per a la Política Lingüística, Laura Santamaria, va fer que responsables del postgrau retornessin els diners a l’alumna afectada. Així mateix, la UAB va assumir que casos com aquest no es poden repetir.
La campanya “La universitat, en català”
La iniciativa informa cada quadrimestre de l’evolució de les vulneracions i de la situació del català a les universitats dels territoris de parla catalana.
La campanya va començar el 2021 i el nombre de queixes ha baixat destacablement d’aleshores ençà. Si enguany n’hi ha hagut 88, el primer curs n’hi va haver 333. Segons els impulsors de la iniciativa, la xifra ha anat descendint cada quadrimestre.
Els responsables de l’acció, la Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), expliquen el descens perquè ara molts alumnes es queixen a les universitats directament i, per tant, no deixen constància de les discrepàncies al portal de la campanya.
La Plataforma per la Llengua considera que això és positiu, perquè significa que les universitats han creat els procediments oficials necessaris per a tractar les vulneracions lingüístiques i resoldre-les internament, i que els han comunicat de manera adequada per aconseguir que funcionin sols.
