La campanya turística accelera l’ocupació del maig

Les perspectives que hi ha per al turisme enguany semblen, a hores d’ara, espectaculars. Ho fan preveure els creixements importants en persones i despeses que hi ha fins ara. Per alguns, això és una gran notícia i per alguns altres, no. Però aquí i avui només estem centrats en el mercat laboral. I els mesos de maig són, tradicionalment, molt positius en aquest terreny. Es caracteritzen, gairebé sense excepció, per notables augments de l’afiliació i per descensos una mica més moderats de la desocupació. Ara no ha estat pas diferent, perquè les xifres publicades són coherents amb aquest patró estacional, però, això sí, amb uns comportaments lleugerament superiors als de l’any passat.

Com sempre al maig, l’hoteleria ha estat la gran impulsora de l’ocupació, per la campanya turística d’estiu. Per aquest motiu, les Illes i Catalunya han estat capdavanteres en l’augment de l’afiliació, amb 53.000 i 42.000 persones, respectivament. Això vol dir que entre totes dues han acaparat 42 nous afiliats de cada 100 durant el maig. De totes maneres, val a dir que el creixement de l’afiliació es produeix pràcticament en tots els sectors i en totes les comunitats autònomes.

Durant el mes de maig la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya ha estat de 3.806.364, que ha esdevingut el valor més elevat de tota la sèrie històrica disponible (començada el 2004). És una dada molt important, perquè, més enllà del volum assolit, s’ha trencat la tendència de pèrdua de ritme en la creació d’ocupació d’aquests últims mesos. Respecte de l’abril, l’afiliació creix d’un 1,1%, i significa un augment de 42.194 afiliacions, una evolució semblant a la dels mesos de maig dels anys precedents. Interanualment, la mitjana d’afiliacions ha crescut d’un 2,43% a Catalunya, taxa idèntica a la mitjana de l’estat espanyol.

Per una altra banda, el mes de maig s’acaba amb 330.782 desocupats, registrats a les oficines de Treball de Catalunya, el valor més baix en aquest període d’ençà del 2008. El patró de comportament en aquest mes és de reducció mensual de l’ocupació registrada; de fet, de tota la sèrie històrica (començada el 1996) la desocupació només ha crescut en aquest mes els anys 2001, 2008 i 2020. Enguany, el descens ha estat de l’1,9% (6.248 persones menys), més intens que el de l’any passat. De totes maneres, vull destacar que el ritme de descens em sembla insuficient.

En aquest punt, les xifres envolten un parany. Cal tenir present un dels efectes de la reforma laboral, que incideix de ple en aquest mes i fa que les xifres no diguin què passa realment. L’Observatori del Treball de la Generalitat ho recorda en la seva nota d’aquest matí. D’entrada, ens fa avinent que la reducció de la desocupació registrada el maig del 2023 i del 2024 és més moderada que la dels anys precedents.

Aquesta evolució sembla afectada per un volum més gran de demandants d’ocupació amb contracte fix discontinu en període d’inactivitat, què no són comptabilitzats com a desocupats registrats. Això vol dir que en els períodes en què hi ha més crides a la feina de persones amb contractes fixos discontinus per reactivar els seus treballs, com és el cas del mes de maig, no es reflecteix en un descens de la desocupació registrada i, en sentit contrari, en els mesos que passen a la inactivitat la xifra de desocupats no augmenta. Anteriorment, una part important d’aquestes persones s’ocupaven amb contractes temporals i, per tant, sí que hi havia baixades o creixements de la desocupació registrada, que coincidia amb l’estacionalitat de la seva activitat.

Vet aquí per què enutja aquesta manera de comptabilitzar els desocupats: emmascara la realitat, fet del qual fa molt de temps que parlem. Randstad Research ha calculat avui per al mes de maig la diferència entre la desocupació oficial i l’efectiva per a tot l’estat espanyol. “Quant a la desocupació efectiva –la que s’obté sumant a la desocupació registrada aquells demandants d’ocupació amb relació laboral, essencialment els fixos discontinus en inactivitat i descomptant els treballadors en ERTO–, es va situar en l’últim mes en 3,25 milions de persones, amb una distància respecte de l’atur registrat de 588.404 persones.” Parlem d’una diferència de gairebé el 25%. Em sembla molt gran i no hauria de passar per alt, com fa l’administració, per a fer una anàlisi correcta de la situació.

De fet, això neix a la contractació. Al maig la contractació laboral ha pujat d’un 7,8% sobre el mes anterior. La contractació temporal ha crescut amb més intensitat que la indefinida (+8,8% i +6,6%, respectivament). Però jo destacaria –i no pas com a fet positiu, pels problemes que acabo de comentar– que dins la contractació indefinida els contractes per a prestar serveis fixos discontinus es redueixen del 3,8% respecte del maig del 2023. Però aquesta caiguda és menys intensa que la registrada per la resta de la contractació indefinida (-8,3%). Consegüentment, els fixos discontinus augmenten la seva representació en el total d’indefinits, amb un creixement interanual d’un punt, i passen d’un 30,5% a un 31,5%. És a dir, gairebé una tercera part dels contractes indefinits generen confusió en la situació en la manera com es comptabilitza la persona que el té.

Un bon resum de l’evolució del mercat al maig l’ha fet Josep Ginesta, secretari general de la PIMEC aquest matí. Ha dit: “Tenim un pitjor mes de maig que el que voldríem, en termes de desocupació, però millor que no es podia esperar en termes d’ocupació.” I ho ha argumentat així: “El mal temps ens feia pronosticar un resultat pitjor per l’element d’estacionalitat del sector de l’economia del visitant, el qual, en aquests moments de l’any, depèn en gran manera  del bon temps.” Tanmateix, ha alertat que la desocupació és pitjor que la desitjada: “El nombre de desocupats continua essent molt elevat, perquè Catalunya és la segona comunitat autònoma amb el nombre més elevat de persones en aquesta situació; ha reduït, en termes percentuals, la taxa de descens interanual en només una tercera part que el conjunt de l’estat.”