La campanya de les eleccions més disputades comença al Principat d’Andorra

El 7 d’abril els electors andorrans hauran de votar entre les llistes nacionals i territorials per formar el nou Consell General. Diumenge a les dotze del migdia va començar la campanya electoral i el compte enrere per a la votació. Per primera vegada els comicis tindran set candidatures, de les quals tres són de nova creació. Si a més tenim present que es vota amb dues urnes, tot plegat converteix aquestes eleccions en les més disputades i incertes.

Com funciona el sistema electoral?

El sistema electoral andorrà és mixt, amb dos vots per elector. La meitat dels consellers –catorze– és elegida en una circumscripció nacional i són repartits de manera proporcional. El llindar és de 7,14%. En canvi, els altres catorze són triats en circumscripcions locals, amb dos escons per cadascuna de les set parròquies, independentment de l’extensió i la demografia.

El vot local és a una candidatura i es correspon a un sistema majoritari, de manera que els dos consellers elegits a cada parròquia són sempre de la mateixa llista electoral. El fet que la meitat dels consellers sigui simplement de la candidatura més votada fa que hi hagi moltes possibilitats que el partit amb més sufragis al conjunt del país aconsegueixi la majoria absoluta de consellers.

Qui hi podrà votar?

El Principat d’Andorra és caracteritzat per una peculiaritat respecte de la majoria d’estats del món: hi ha més ciutadans amb nacionalitat estrangera que no pas amb la nacionalitat del país. Hom estima que la població és de 76.177 persones, però només 27.278 conformen el cens electoral, una realitat que es manté a totes les parròquies. Els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana, doncs, són majoritaris, però no tenen dret de vot. Tampoc no poden ser presidents ni posseir més d’un terç del capital social d’una empresa.

Els requisits per a obtenir la nacionalitat andorrana són força restrictius, encara que siguin ara menys exigents. Habitualment cal tenir la residència principal a Andorra durant vint anys i haver provat d’integrar-s’hi. Tot i això, com que no és permès de tenir doble nacionalitat, cal afegir que hi ha més de 14.000 residents que compleixen els requisits legals per a sol·licitar-la però que no han fet cap pas per a obtenir-la. A més, tornant als comicis i tenint present l’abstenció, s’escau que el 2015 només 16.084 persones van acabar decidint la configuració del consell.

Qui s’hi presentarà?

Hi ha un total de set candidatures nacionals, encara que fa menys d’un any només hi havia quatre partits polítics amb la voluntat de presentar-s’hi. Tanmateix, els darrers mesos han aparegut noves llistes electorals que han canviat les perspectives de tots els partits.

L’actual partit de govern, Demòcrates d’Andorra, de centre-dreta, aspira a repetir la majoria absoluta de la qual ha gaudit els darrers vuit anys. Aquesta vegada, l’actual cap del govern, Antoni Martí, ha arribat al màxim d’anys de mandat i el candidat serà Xavier Espot, ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior. Aquesta legislatura ha rebut una forta oposició. Han estat acusats de fer retallades i d’haver augmentat la desigualtat i el cost de la vida. Així i tot, l’executiu s’ha defensat adduint que han augmentat les partides socials i el salari mínim interprofessional.

La gran alterativa és el Partit Socialdemòcrata (PS), d’esquerres, protagonista de les mobilitzacions socials sense precedents que hi ha hagut recentment. D’entrada les protestes eren contra la reforma laboral que facilita l’acomiadament, però s’hi van afegir moltes més demandes, com ara unes pensions justes, el dret de manifestació, mesures contra els lloguers desorbitats i l’avortament lliure i gratuït. El partit, amb una candidatura encapçalada per Pere López, i que ha rebut el suport de Podem Andorra, n’ha inclòs una gran part en el programa, com ara l’augment del salari mínim i de les pensions, permetre la doble nacionalitat, el dret de vot dels residents i la despenalització de l’avortament.

El Partit Liberal, la segona força a les eleccions del 2015, que presenta Jordi Gallardo com a candidat, aquesta vegada té unes expectatives més baixes. El motiu són dues escissions els darrers mesos. La primera, el desembre, quan Josep Pintat (actual cap de llista) i quatre consellers més van deixar el grup parlamentari. Juntament amb el partit comunal Unió Laurediana han format Tercera Via, de tarannà conservador i euroescèptic. Alhora, el president liberal d’Escaldes-Engordany, Alfons Clavera (actual cap de llista) va abandonar els liberals al mes de gener i va formar Units pel Progrés d’Andorra. El candidat va dimitir després de no haver volgut prendre posició sobre l’avortament i haver criticat el pacte electoral a les parròquies entre socialdemòcrates i liberals.

El quart partit que va assolir representació és Socialdemocràcia i Progrés-SPD, de l’ex-cap de govern socialista Jaume Bartumeu (2009-2011). Va aconseguir dos diputats i un 12% del vot a escala nacional. També ha participat en les mobilitzacions socials, encara que té una ideologia més de centre que no pas el PS. El cap de llista és Josep Roig. Finalment també s’hi presentarà Andorra Sobirana, format enguany mateix. El cap de llista és l’ex-conseller Eusebi Nomen, amb una candidatura que destaca perquè s’oposa a l’acord d’associació amb la Unió Europea i perquè considera que l’homologació internacional ha portat l’empobriment del país.

Les llistes territorials: on hi ha en joc les eleccions

A les eleccions del 2015 les votacions parroquials van ser fonamentals per a assolir la majoria absoluta. Demòcrates d’Andorra va obtenir només cinc dels catorze escons en joc en la circumscripció nacional. En canvi, en la parroquial va obtenir deu dels catorze diputats.

Els Demòcrates esperen de repetir el resultat de fa quatre anys, però ara liberals i socialdemòcrates han pactat la coalició d’Acord. És tot un nou paradigma, perquè fa quatre anys la suma de les dues formacions els hauria donat la majoria en cinc de les set parròquies i, per tant, la majoria del consell. La coalició no implica que automàticament aconsegueixin d’aglutinar tots aquests vots, i més després d’haver-se format nous actors polítics, però la veritat és que també ha estat una manera de destacar-se com a alternativa i convertir les eleccions en un plebiscit entre aquesta candidatura i el govern actual.

Però no totes les candidatures es presentaran a cada circumscripció. La Massana és l’única parròquia on els Demòcrates han renunciat a presentar-se, perquè hi concorreran Ciutadans Compromesos, teòricament una plataforma estrictament comunal, però que ha presentat candidats pròxims a Tercera Via i Demòcrates, que han renunciat a presentar-s’hi. És l’únic districte en què només hi haurà dues candidatures. Cal afegir que Tercera Via, en tant que hi forma part la Unió Laurediana, té moltes possibilitats d’aconseguir els consellers a Sant Julià de Lòria, com ja va passar el 2015.

El fet que hi hagi tantes candidatures, que varien segons les circumscripcions, en un escenari en què molt pocs vots poden capgirar les majories, fan gairebé impossible de poder preveure clarament cap resultat. A banda, a les llistes de cinc d’aquestes formacions hi ha o hi ha hagut algú que ha estat cap del govern. Aquest element fa imprevisible el suport de cada formació i apunta a una nit del recompte electoral incerta, amb una configuració del parlament més oberta que mai.