29.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 29.02.2024 - 21:43
The Washington Post · Mary Beth Sheridan i Luis Antonio Rojas
És anomenat un dels “carrers més de moda del món”. Travessant la capital, el passeig de la Reforma és una joia d’estil europeu, un bulevard frondós de fonts elegants i estàtues històriques de bronze.
És el centre neuràlgic del poder a Mèxic. La principal via de desfilades i manifestacions del país. I un símbol d’una ciutat que esclata amb carrils bici, Airbnb encantadors i àpats a Instagram. Però l’avinguda del segle XIX s’ha vist arrossegada en un conflicte molt del segle XXI, centrat en qüestions habituals per a la gent dels Estats Units i Europa: a qui haurien d’honrar les estàtues d’un país? Qui escriu la història? Als Estats Units, aquest debat s’ha centrat en els memorials als líders confederats, als esclavistes i a Cristòfor Colom. A Mèxic, els activistes han revestit el passeig de la Reforma amb records tristos de la violència extrema de les darreres dècades.
Aquests antimonuments no són solament una protesta. Els dirigents mexicans fa molt de temps que proven de controlar la narrativa històrica per legitimar el seu govern, d’ençà de la guerra mexicana-nord-americana de la dècada de 1840 fins a la revolució que va començar el 1910. Ara un moviment d’artistes, famílies en dol i feministes miren de prendre’ls aquest relat.
La lluita de Mèxic pels monuments va començar arran d’un cas d’abús policíac. La nit del 26 de setembre de 2014, uns agents van detenir quaranta-tres estudiants del col·legi de professors d’Ayotzinapa, al sud de Mèxic, mentre es dirigien a una manifestació. I els joves van desaparèixer.
Les autoritats van dir que la policia estava aliada amb un grup de narcotraficants, que van fer “desaparèixer” els estudiants. Però investigadors independents van trobar que hi havia autoritats estatals i federals implicades en el crim i van denunciar un encobriment. Quan Mèxic es va veure sacsejada per les protestes més grans en dècades, un petit grup d’activistes va posar un monument en un lloc on el govern no podia ignorar-lo: el passeig de la Reforma.
Els manifestants van crear una xarxa clandestina –incloent-hi arquitectes, soldadors, enginyers i treballadors de la construcció. En un magatzem als afores de la ciutat de Mèxic, van crear en secret una escultura de 850kg. Era un “43” gegant, amb un signe “+” que indicava el nombre creixent de persones que desapareixien, suposadament en mans de grups criminals, la policia i l’exèrcit.
“Pensàvem que la història acabaria amb el ‘+43’, que el govern el trauria”, diu un dels activistes, que només dóna el seu nom en clau, Juan. Però després de la instal·lació de l’estàtua el 2015, “la gent va començar a reclamar-la com a pròpia”. Els anys següents, els activistes van anar instal·lant antimonuments amunt i avall del passeig i a les places de la vora. Les escultures protesten contra la repressió del govern, les morts atribuïdes a la indiferència burocràtica o empresarial i la violència generalitzada contra les dones en una cultura masclista.
Alexandra Délano, investigadora de la New School de Nova York, diu que els activistes “proven de crear un espai on la memòria no signifiqui tancament”, sinó que “la memòria significa lluita contínua”. Hi coincideix Cristina Bautista, que sovint visita el monument del “+43” amb altres pares dels estudiants d’Ayotzinapa desapareguts. “Cada mes hi som, exigint al govern que ens torni els nostres fills amb vida”, diu.
El passeig de la Reforma ha estat, durant molt de temps, l’escenari nacional de Mèxic, el lloc de protestes i celebracions, fos amb motiu d’un nou president o del guanyador d’un campionat de futbol. Però, durant anys, la brillantor de l’avinguda es va veure enfosquida per la delinqüència al carrer, les crisis econòmiques i els efectes del terratrèmol del 1985. Darrerament, la capital mexicana viu un renaixement. Els governs de les ciutats d’esquerres van controlar la delinqüència al centre. Les suaus mesures contra la covid-19 de Mèxic van contribuir a un auge del turisme. Ara, el diumenge, la Reforma s’obre a ciclistes, corredors i tota mena d’esportistes. Els hotels brillants de cinc estrelles ofereixen degustacions de tequila de 250 dòlars i fan la Setmana de la Moda. El 2021, va entrar a la llista de la revista Time Out dels “carrers més de moda del món”.
El contrast entre els antimonuments i el nou ambient de la ciutat de Mèxic no podria ser més marcat. Els memorials recorden la cara del fracàs institucional i la impunitat generalitzada. Una estàtua, a l’exterior de l’Institut de la Seguretat Social mexicà, recorda un incendi del 2009 que va arrasar una llar d’infants i va matar quaranta-nou criatures. Un altre, davant la Borsa, recorda seixanta-cinc treballadors enterrats per una explosió el 2006 en una mina de carbó propietat d’una empresa important, Grupo Mexico.
Els activistes que hi ha darrere aquestes instal·lacions s’han mantingut majoritàriament en l’anonimat: per a evadir la policia, per a permetre que les famílies de les víctimes tinguin el protagonisme, per a tenir el govern amb l’ai al cor. Les autoritats “no saben quan ni com apareixerà un antimonument”, explica en Juan.
A final del 2020, l’assassinat de George Floyd sota custòdia policíaca a Minneapolis va desfermar protestes mundials contra la injustícia racial en què es van tirar a terra estàtues commemoratives de la Confederació. Els objectius es van ampliar a les icones colonials espanyoles, vistes com a símbols d’opressió dels pobles indígenes, les autoritats mexicanes van retirar una estàtua de Cristòfor Colom d’una rotonda del passeig de la Reforma.
Uns mesos després, feministes i mares de desapareguts es van unir als organitzadors antimonuments per apoderar-se de la plaça. Damunt del pedestal buit, van col·locar la silueta d’una noia amb el puny alçat. Van pintar el lloc amb noms de dones que havien lluitat per la justícia. La van batejar com la plaça de les Dones que Lluiten.
L’acció va significar un desafiament per al president, Andrés Manuel López Obrador, que havia construït la seva carrera enfrontant-se a l’estat autoritari i unipartidista que dominava Mèxic, i que havia pres possessió el 2018 prometent de millorar la vida dels pobres i de fer justícia en els casos de desaparició. Tot i que les autoritats, en la majoria de casos, havien deixat en pau els antimonuments, la batllessa de la ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum, la protegida de López Obrador i aspirant a la presidència enguany, va intervenir-hi, aquí. Els treballadors de la ciutat van pintar sobre els noms escrits de l’escultura per tapar-los. Els activistes els van tornar a escriure. La ciutat va anunciar que substituiria Colom per una estàtua que representés les dones indígenes. Els activistes ho van qualificar de distracció de la seva protesta.
Ricardo Ruiz, un alt càrrec de la ciutat, diu que els manifestants no poden canviar el nom de les places o substituir els monuments, per molt legítima que sigui la seva causa. “A Nova York, si un grup es fes càrrec de l’Estàtua de la Llibertat i digués que es convertiria en l’estàtua d’algun moviment, ho permetria, el govern dels EUA?” es demana. Com en els Estats Units, el debat sobre els memorials ha dividit els mexicans.
“Ens treuen moltes de les coses boniques que tenim a Mèxic”, diu Genoveva Illescas, mentre passeja pel passeig de la Reforma un diumenge. Alfredo Cruz, que ha acabat una cursa a l’avinguda, defensar els antimonuments. “La gent no hauria de permetre que els desapareguts, els 43, els nens, s’oblidin.”
El maig del 2022, els activistes van apoderar-se d’una altra rotonda de la Reforma, coneguda com la plaça de la Palma. La van rebatejar com a plaça dels Desapareguts i la van omplir de fotografies dels seus éssers estimats desapareguts. Quan López Obrador s’acosta al final del seu mandat, la violència es manté a prop de nivells rècord, amb nous informes de desaparicions gairebé cada dia. Ningú no ha estat condemnat pel cas Ayotzinapa.
Els antimonuments s’han convertit en un j’accuse permanent.
Els polítics es troben amb ells quan van cap a la feina. Els soldats que desfilen per la Reforma a la desfilada militar anual s’enfronten als recordatoris de violacions dels drets humans de què es va acusar l’exèrcit.
Les autoritats diuen que no volen restar importància a la violència del país. El 2013 es va inaugurar un jardí commemoratiu en honor a les víctimes al parc principal de la ciutat de Mèxic, Chapultepec. Però poca gent visita aquest lloc aïllat. Els activistes volen mantenir la qüestió en primer pla.
Això vol dir Reforma.
Les seves demandes van més enllà d’un memorial, diu Jorge Verástegui, membre d’un grup que cerca els desapareguts. “També ens enfrontem a aquest monopoli de legitimitat que volen el president i el seu moviment.” El govern no ha acceptat de cedir la plaça dels Desapareguts. Però l’estiu passat, després de més d’un any d’escaramusses i protestes legals, la ciutat va abandonar la lluita per posar una nova estàtua al cercle on hi havia Colom.
Si cerqueu el lloc a Google Maps, queda clar qui ha guanyat aquesta petita batalla per la història de Mèxic. Ara es coneix com la plaça de les Dones que Lluiten.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
