12.01.2017 - 02:00
Els ecosistemes polars de l’Antàrtida, que representen una de les grans fronteres encara per explorar al planeta, tornen a ser un any més l’escenari de la nova campanya de recerca de l’equip que coordina la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Del 15 de gener al 20 de març de 2017, els experts estudiaran les comunitats d’invertebrats que formen part del bentos marí en el marc del projecte Distantcom, que analitza l’ecologia química, la filogènia, la taxonomia, la filogeografia i l’ecologia tròfica d’aquests organismes al continent antàrtic. En l’equip científic, que enguany viurà la novena campanya en latituds antàrtiques, hi col·laboren experts de les facultats de Biologia i de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, i de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).
De la recerca sobre el bentos marí als futurs medicaments
Des de la base antàrtica Gabriel de Castilla, instal·lada a l’illa Decepció, a l’arxipèlag de les Shetland del Sud, l’equip investigador ampliarà les línies de recerca iniciades en campanyes anteriors per obrir noves perspectives científiques sobre els ecosistemes bentònics —força desconeguts encara— de les regions antàrtiques.
Entre altres resultats, el projecte Distantcom, que és la continuació dels projectes Ecoquim i Actiquim, liderats per la professora Conxita Àvila (UB-IRBio), ha impulsat la descoberta de noves espècies en els hàbitats extrems de l’Antàrtida (per exemple, el nudibranqui Doto carinova, el nemertí Antarctonemertes riesgoae, el cuc menjaossos Osedax decepcionensis, l’anèl·lid Parougia diapason, etc.). En el marc de la campanya antàrtica, també s’ampliaran els treballs sobre ecologia química del bentos marí, que avaluen el paper dels productes naturals d’origen marí en els ecosistemes marins de l’Antàrtida i el seu potencial farmacològic per tractar malalties. Entre aquests productes, l’equip investigador ha descrit noves molècules, com ara aplicianines, iludalanes o meridianines.
Estudiant l’impacte del canvi climàtic a l’Antàrtida
Alguns ecosistemes marins són especialment vulnerables a l’acidificació de l’oceà, causada per un excés d’emissions de CO2 a l’atmosfera, que és absorbit per les aigües marines i provoca canvis en la química de l’aigua. Els briozous antàrtics, uns organismes calcificadors que viuen en colònies i formen esquelets mineralitzats, són especialment vulnerables als efectes de l’acidificació oceànica relacionada amb el canvi global. Durant la campanya austral, els experts de la Universitat de Barcelona també ampliaran les investigacions per estudiar l’impacte del canvi climàtic en l’ecologia del bentos i per comprendre els efectes globals de l’acidificació en els oceans més extrems del planeta.
