13.02.2019 - 13:15
|
Actualització: 13.02.2019 - 19:50
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, mitjançant els seus ambaixadors, va fer arribar a diversos mitjans internacionals un dossier per mirar d’intoxicar la premsa sobre el judici contra el procés independentista. Però, ara com ara, no té l’efecte pretès. ‘La gestió del govern espanyol del moviment independentista és pitjor que un ultratge als drets humans: és un error.’ Amb aquesta claredat s’expressa l’editorial del diari anglès Independent publicat avui. I continua amb un to igualment contundent quan assenyala que dur a judici els dirigents independentistes amb peticions de pena de vint-i-cinc anys, ‘hauria de ser impensable en un país membre de la UE i signatari de la Convenció Europea dels Drets Humans‘.
També diu que el moviment independentista no sempre ha actuat de la manera ‘més eficaç’, i posa d’exemples el referèndum i la declaració d’independència, que considera ‘imprudents’. ‘Però la resposta del govern espanyol ha estat vergonyosa. Les acusacions contra els dirigents del moviment independentista són clarament polítiques i la detenció prolongada dels acusats no és justificable. Hauria de remoure la consciència de tots els espanyols i, és clar, de tots els bons europeus que Carles Puigdemont, president de la suposada república, considerés que havia de fugir del país.’
I és molt clar sobre què pot passar si els acusats són declarats culpables: ‘Hauran de recórrer al TEDH, en el qual el seu dret d’expressió pacífica i les seves posicions seran reconegudes gairebé amb tota seguretat.’ Així mateix, diu a Pedro Sánchez que hauria d’adonar-se que la línia que segueix ‘no és la millor manera de derrotar les demandes d’independència’. I ho compara amb la situació escocesa i de quina manera va decidir de resoldre-la David Cameron: ‘Va acceptar el dret d’un poble a governar-se i va intentar persuadir-los en una campanya democràtica perquè continuessin fent part de la unió més gran. La idea de fer d’Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia, un màrtir i empresonar-lo, no va ser mai vista com una possibilitat.’
Un altre diari digital de pes, en aquest cas de França, Mediapart, centra la crítica en l’immobilisme de la UE en un judici que ‘no s’havia produït mai a Europa’. I compara aquesta ‘abdicació europea’, amb l’entrada de l’extrema dreta al govern d’Àustria i a Itàlia, o l’ultranacionalisme a Hongria i Polònia: ‘És una desgràcia. Tres mesos abans de les eleccions europees, aquest judici és una invitació a la degeneració democràtica de l’Europa dels 28.’
El Neue Zürcher Zeitung, el diari de referència en alemany de Suïssa, publica una opinió d’Andres Wysling amb un títol sense matisos: ‘Separatistes catalans a la cort: el càrrec de rebel·lió és absurd’. Diu que el càrrec de rebel·lió té una motivació política i per això poden rebre les penes més elevades. ‘Aquest delicte requereix violència i els acusats sempre s’han manifestat contra l’acció violenta’, recorda. I compara la presó preventiva imposada als dirigents independentistes, amb un ‘arrest’ per a intimidar i evitar que continuessin tenint presència pública.
Al Herald Scotland, un altre opinant, Ian Macwhirter, escriu que si en els fets de l’octubre del 2017 hi va haver violència –la clau de volta de l’acusació del judici– va ser del govern espanyol, que va donar via lliure a la Guàrdia Civil per a emprar-la. I que en tot el procés és incomprensible que la UE no hagi condemnat aquesta ‘violació dels drets civils’. De tot plegat, i de la resposta del govern espanyol –que ‘recorda l’ex-dictador’– creu que els escocesos n’han d’obtenir una lliçó de què els pot arribar si Westminster no permet un altre referèndum.
A l’altra banda de l’Atlàntic, un diari de pes com el Washington Post publica una opinió de la professora de dret a la Universitat de Georgetown, Naomi Mezey, titulada: ‘No són tan sols separatistes catalans. A Espanya també es jutja la democràcia’. Després de situar el lector en els fets, diu el que a Espanya es duu a terme un ‘assaig’ que permetrà de veure si les democràcies poden gestionar profunds desacords entre els seus ciutadans. ‘La concentració de diumenge passat organitzada pels partits de dreta i extrema dreta va deixar clar que això és una guerra de nacionalismes competidors.’
I entrant directament en el cas que ens ocupa, Mezey creu que no es pot catalogar de violent el fet de convocar un referèndum: ‘Sembla força evident que l’única violència real que hi hagué va ser causada per la policia espanyola per aturar el referèndum.’ Opina que portar una diferència política a la justícia és un error, perquè no és un lloc per a trobar solucions, sinó per a mantenir els problemes.
