29.11.2019 - 21:50
La campana és un instrument universal. A tot el món hi ha campanars que anuncien festes religioses, actes civils, grans esdeveniments i, fins i tot, catàstrofes. A casa nostra trobem campanars lligats a la religió, però també a finalitats civils. En algunes viles, de fet, tenen dos campanars: un de religiós i un altre municipal. I en els casos que només n’hi ha un, moltes vegades té dues zones ben diferenciades.
Al segle XX, la majoria de les campanes van deixar de sonar de la manera tradicional, les van fixar i van passar a picar-les amb un martell. Des de fa unes dècades, arreu del país han sorgit agrupacions de campaners que recuperen l’ofici i vetllen per aquest patrimoni musical, religiós i popular. Les entitats es dediquen a recuperar campanes i tornar-les a fer sonar com era tradicional a cada zona.
Bona prova d’això és la creació del Gremi de Campaners Valencians l’any 1989, que va néixer gràcies a la iniciativa dels campaners de la Catedral de València (amb una campana que data del 1305 i el mític Miquelet) i els Amics de les Campanes de Sogorb. La idea era unir en una sola agrupació totes les persones relacionades amb les campanes valencianes. L’any 2005, van néixer els Campaners de la Catedral de València.
Gràcies a la feina ben feta, diversos municipis del País Valencià s’han sumat a la iniciativa i han anat recuperant el toc manual de campanes, com ara Cabdet (que pertany a Albacete), Massanassa i Albaida.
Al Principat, l’any 1993, va néixer la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, una associació que agrupa voluntaris que vetllen per la conservació de les campanes i els seus tocs. La confraria organitza cada any la Trobada de Campaners a Ós de Balaguer, on també hi ha el Museu de Campanes. L’aplec és una data marcada en vermell al calendari campaner i cada any hi assisteixen campaners de tots els Països Catalans, i també de l’Aragó i de Navarra.
Fa uns quants anys, la Generalitat de Catalunya declarà els tocs de campanes element festiu patrimonial d’interès nacional. Al Principat cal destacar conjunts com els de Sant Pere de Rodes, Cuixà, Ripoll, Tarragona, Cervera, Montblanc, Taüll, Reus, Valls, Sant Celoni i Lleida.
A Barcelona destaca l’activitat que darrerament ha crescut al voltant del campanar de la basílica de Santa Maria del Pi, arran de la fundació de l’Associació d’Amigues i Amics del Campanar del Pi l’any 2017. Aquesta entitat ha col·laborat en el ressorgiment de la tradició campanera barcelonina, ajudant a la creació dels campaners de Sant Vicenç de Sarrià i els del Crist Rei de la Sagrera.
Com a primera entitat únicament campanera de la ciutat, la colla del Pi acollirà demà, diumenge, la primera trobada de campaners de Barcelona, amb la participació dels de Sant Vicenç de Sarrià, del Crist Rei de la Sagrera, de Sant Andreu de Palomar, de Santa Maria del Pi i de Santa Maria de Badalona.
Els actes començaran a les deu del matí amb els parlaments de Rosa Maria Canela, directora general de cultura popular de la Generalitat de Catalunya; mossèn Lluís Ramis, rector de la basílica de Sant Maria del Pi; i Jordi Ferrer, president de l’associació amfitriona. A les onze, es pujarà a tocar les campanes, i a les quatre de la tarda es farà una conferència a càrrec de l’arxiver de la basílica del Pi, Jordi Sacasas. La diada s’acabarà amb una taula rodona amb campaners de diverses colles.
