16.12.2020 - 01:50
|
Actualització: 16.12.2020 - 08:21
A poc més de dos-cents metres de la nau industrial cremada la setmana passada, al barri del Gorg de Badalona, on van morir quatre persones, alguns dels supervivents de l’incendi han aixecat un campament provisional. Dins de tendes de campanya, miren de recuperar-se del xoc d’haver de fugir de les flames enmig de la nit. Les tendes, el menjar i els sacs de roba han estat cedits pels veïns, entitats i xarxes de suport mutu creades com a resposta a la pandèmia.
Es queixen d’haver tingut un suport institucional escàs. Poques solucions i totes provisionals, limitades a uns quants dies i prou. Però allò que els fa més mal és la manca d’informació sobre la identitat de les persones mortes, hospitalitzades o que ells consideren desaparegudes. No els serveix de res que els ofereixin una llista amb noms i cognoms extrets del passaport o dels papers. Entre ells es coneixen pel malnom. Estan convençuts que entre la runa encara pot haver-hi més cossos i proposen que un dels acampats pugui fer d’intermediari entre els hospitalitzats i el col·lectiu. Voldrien poder dir: “Aquest és dels nostres i dormia al meu costat.” Necessiten respostes sobre aquells de qui no saben res d’ençà d’aquella nit. I volen que els companys que hi ha als hospitals sàpiguen que a fora hi ha qui els espera.
A l’altra banda del carrer, un dels acampats prova de negociar amb els Mossos d’Esquadra per accedir a la nau i recuperar alguna pertinença. Impossible. L’enderroc ja ha començat.
La nau abandonada, malgrat totes les mancances, era casa seva i els qui hi residien, la seva família. Són en Bubba, en Joss o en Moha…
