25.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 25.01.2024 - 21:44
Les samarretes verdes tornen als centres de les Illes per defensar la llengua contra la segregació lingüística que el PP, amb Vox, vol aplicar a partir del curs vinent. I ho fan amb més força que mai, reinventant-se, deu anys després, però per motius idèntics. Aquestes darreres setmanes molts de docents han vist com ha sorgit una nova iniciativa per tornar a fer aquelles mítiques samarretes per protestar contra les polítiques de l’ex-president José Ramón Bauzá. Perquè ja fa deu anys, perquè molts dels docents que ara treballen en temps del TIL no ho feien i perquè, a més, s’hi van afegint més sectors. Però, qui hi ha darrere aquesta iniciativa?
Si bé va ser la plataforma Crida que durant el govern de Bauzá va engegar aquest símbol de lluita per a la comunitat educativa i que va arribar a tenyir els carrers i centres de verd, ara és un grup de professors de l’IES Capdepera que han decidit de posar-s’hi al capdavant. Amb un disseny nou i un lema clar: “La llengua no es toca”. El mateix que aquests darrers mesos ha mogut més de cent vuitanta instituts i escoles a adherir-se a la campanya del mateix nom. “Tot va sorgir d’una conversa entre companys. Començava a haver-hi rebombori i vam dir: per què no treim les camisetes verdes?”, conta una docent de l’IES Capdepera i una de les impulsores d’aquest moviment. Dit i fet. Parlant amb els companys de plàstica, els van demanar si podien fer-ne un disseny nou, atès que no podien fer servir el de Crida –la plataforma, consultada per ells mateixos, de moment no preveia de tornar-ne a fer.
Però el que havia de ser una cosa interna d’una assemblea de centre es va acabar convertint en molt més. Van començar fent una enquesta a l’institut mateix per veure quanta gent s’animaria a tenir-ne una –per una desena de samarretes no valia la pena de fer el disseny–, i la resposta va ser gran: cinquanta persones. Així i tot, la veu es va anar escampant. Companys del centre ho van comentar a gent externa. “Mira fins on ha arribat, hem traspassat Mallorca i ha arribat a la resta d’illes”, expliquen. Les xifres no enganen: de la cinquantena de persones s’ha arribat a gairebé dues mil. “No ho hauríem imaginat. I no solament això, sinó que hem de sumar la quantitat de gent que ens demana si n’obrirem una segona comanda.”
Els metges també volen samarretes
Quan ideaven les noves samarretes no ho sabien, però quan van veure la bona resposta que van tenir, tot d’una van veure que, efectivament, haurien de fer una segona comanda. Conten que han estat superats, tot i que s’han pogut gestionar per establir trenta-vuit punts de recollida. Durant aquests dies tothom que l’havia demanada ja la podrà recollir i vestir. No solament seran docents, atès que la iniciativa ha arribat a més sectors: de metges de Son Espases –també afectats de ple per les polítiques lingüístiques del PP i Vox– fins a gelaters. “No només ha arribat al professorat. Veim que hi ha molta més gent preocupada”, expliquen els docents a VilaWeb.
Cal recordar que aquesta feina s’ha fet de manera autogestionada, per la qual cosa els terminis s’han allargat. Les empreses que han fet les samarretes són totes locals. També s’hi ha hagut d’implicar moltíssima gent perquè fos una realitat. Fins i tot, han hagut de comprovar una per una les transferències perquè no hi hagués problemes. Qui volia una peça, tan sols havia d’omplir un formulari digital i fer la comanda.
“No volíem quedar-nos amb centenars de camisetes fora vendre. Per això s’han fabricat pràcticament les justes. Teníem por de si serien suficients o no, de si quadraria tot o no. Però vam veure que la gent en demanava més i més”, diuen. No solament han fet samarretes entallades i de tall recte, sinó que també s’han pogut demanar samarretes per a nins i dessuadores amb caputxa (adult) i sense (adult i nin). Ara ja estudien com fer la segona comanda. La professora explica que tornaran a enviar un missatge a tothom que l’hagi comprada per fer-lo arribar a coneguts que hi estiguin interessats. També es poden enviar missatges al correu electrònic (lallenguanoestocacamisetes@gmail.com) per estar al corrent del procés. Fins i tot hi ha gent de Barcelona que n’ha demanades.
El perquè d’una nova mobilització
No hi ha cap dubte que els primers mesos de govern de Marga Prohens han estat emmirallats per les exigències dels seus socis necessaris, l’extrema dreta de Vox. Una de les quals, la de la segregació lingüística escolar. “Estam molt preocupats. No sabem com s’aplicarà. A la nostra zona, per una cosa o una altra, hem de lluitar cada dia perquè la gent pugui xerrar en català”, conten els docents. I afegeixen que, pel fet de ser una zona de costa, ve molta immigració castellanoparlant: “Perquè als nostres passadissos es pugui sentir el català, darrere hi ha molta de feina. I ara que vulguin posar l’opció de fer classes en català o no, ja és un punt en contra per la nostra tasca diària.”
I fer comparacions amb l’època de Bauzá és inevitable. Perquè la mobilització es reactiva d’una manera semblant a deu anys enrere. “Potser la manera d’aplicar-ho no és igual, però la sensació sí que és la mateixa.” En aquest sentit, apunten que es vol forçar el castellà en el dia a dia dels centres, quan ja no cal ni fer-ho perquè es du de casa i del carrer. “És important que la nostra llengua i la nostra cultura no es perdin”, subratllen.
En la mateixa direcció hi ha la reorganització de les assemblees als centres educatius, tot i que diuen que no han acabat d’estar mai aturades del tot. Això sí, “aquests temes preocupen una mica més i fa que tot es remogui”. De fet, va ser fa just una setmana quan l’IES Inca rebia el conseller d’Educació, Antoni Vera, amb un desplegament de samarretes verdes per tot el centre. No va trigar la reacció de Marga Prohens, que va dir que en qüestió de llengua, no hi havia cap motiu d’alarma “ni per posar-se cap camiseta”.
El PP preveu d’aplicar la segregació lingüística el curs vinent
Abans-d’ahir hi va haver una reunió amb els directors de centres en què el conseller els va explicar una mica més una mesura que en tot moment ha estat una incògnita. De fet, ha causat força disputes entre el PP i Vox, atès que els primers no acaben de definir com aplicar-la i els d’extrema dreta demanen mesures contundents. De moment, el conseller va informar que la segregació afectaria l’any que ve els alumnes que es matriculessin per primera volta a infantil i a primària, és a dir, de tres anys i sis.
En tot cas, Vera compareixerà el dijous 8 de febrer al Parlament de les Illes per explicar més a fons com s’aplicarà la segregació. Prohens encara defensa que el pla pilot serà voluntari, tot i que en aquests casos els pares ja podran triar la llengua d’educació dels fills.
