Camions autònoms: el final dels conductors professionals és a prop?

Aquests darrers anys, són freqüents les notícies sobre la manca de conductors de camions a tot Europa i Nord-amèrica. Als EUA, la cadena de supermercats Walmart ofereix sous de 110.000 dòlars anuals per a reclutar i formar nous professionals del volant. Al Regne Unit, arran del Brexit, es va fer evident la dependència del sector en la importació de conductors estrangers amb sous més baixos. El govern britànic no acceptà les peticions de la patronal d’incrementar els permisos d’estrangeria, i insistí que calia augmentar sous i formar britànics a l’atur. Al nostre país, el problema és semblant, amb l’agreujant que una part molt important dels professionals tenen l’edat de jubilació a prop i no hi ha relleu generacional. Els joves no se senten atrets per una professió amb sous poc atractius i unes condicions laborals dures: llargues jornades laborals i molts dies allunyats de la família i els amics. És per això que les grans empreses del sector, i especialment les empreses tecnològiques, inverteixen en conducció autònoma, de manera que els camions no necessitin cap conductor. Els experts i analistes consideren que aquesta possibilitat és molt a prop, i també afecta el sector del taxi, el transport públic (autobusos) i el repartiment de mercaderies en furgonetes. Som davant la fi de l’ofici de conductor professional? Tot seguit analitzem en quin estat es troba aquesta tecnologia.

La cursa pels camions autònoms

Fa anys que es parla de conducció autònoma, però generalment es pensa en els turismes particulars. L’argument principal és la comoditat i la seguretat. Però la realitat és que l’interès actual no se centra en el públic general, sinó principalment en el món empresarial i els vehicles comercials. En especial, els camions, atesos els problemes que hem esmentat i que afecten el conjunt de l’economia d’un país. Diversos experts indiquen que, ben aviat, fins el 94% del transport de mercaderies en grans camions es farà amb conducció autònoma. El motiu és que és el segment més senzill d’automatitzar, a diferència dels desplaçaments de primer i últim quilòmetre, fet en entorns urbans complexos. Concretament, els primers passos d’aquesta nova tecnologia se centraria en les rutes que fan els camions entre terminals de grans magatzems als afores de les ciutats. Circulació en autopista, amb instal·lacions ben a prop de les sortides d’aquestes vies. Rutes fixes, i amb poca interacció amb altres vehicles i senyals. Això permet fer-ne models informàtics específics. És a dir, estudiar les rutes en detall, marcant tots els senyals, desviaments, condicions típiques de trànsit i qualsevol altre element potencialment problemàtic. D’aquesta manera, es pot dissenyar específicament la solució a cada problema pel desplaçament en qüestió. Fins i tot, amb connectivitat 5G, si calgués en cas d’una emergència, es podria operar remotament el camió, com si fos un dron.

Els avantatges i incentius per a les empreses són molt grans. Per començar, els analistes assenyalen que el sou d’un conductor, abans de l’actual pujada dels carburants, podia representar un 40% del cost total. A més, per seguretat i condicions laborals, legalment els transportistes tenen un nombre màxim d’hores permeses al volant i han de fer aturades obligatòries per a descansar. Normalment, acaben conduint unes sis hores i mitja el dia. En canvi, un camió autònom podria operar disset hores diàries. Això representa un augment de l’eficiència del vehicle enorme, amb la millora en costos associada. A més, podria canviar la logística com l’entenem avui dia, fent bona part de la circulació en hores nocturnes. Per una banda, els camions robotitzats trobarien menys trànsit de turismes, de manera que es minimitzarien els potencials problemes. També evitarien els embussos durant el dia i contribuirien a disminuir-los, cosa que augmentaria la seguretat viaria. Finalment, s’optimitzaria l’ús de les carreteres, sense necessitat de fer noves infrastructures viàries. La contrapartida és que el trànsit robotitzat podria augmentar significativament, gràcies al seu abaratiment.

Volvo és una de les companyies de camions que inverteix en conducció autònoma. Imatge: Volvo Autonomous Solutions.

De fet, els camions autònoms existeixen de fa anys. El 2016, l’empresa emergent Otto va demostrar-ne la viabilitat amb un camió sense pilot que va transportar un carregament de cerveses en un trajecte de 200 quilòmetres. La companyia va ser comprada per Uber, però es va veure immersa en una gran polèmica. Waymo, la filial que creà Google arran dels seus desenvolupaments en conducció autònoma, acusà la companyia de copiar-li secrets, atès que un dels cofundadors d’Otto provenia d’aquesta companyia. A causa de diverses resolucions judicials, Otto no va fer realitat les seves promeses, i actualment se centra en robots autònoms per a magatzems. Waymo, per la seva banda, té un programa específic de camions autònoms. Una segona companyia emergent, tuSimple, n’ha seguit els passos i impulsa els camions autònoms, amb proves per al servei postal dels EUA. També cal considerar el vessant més purament tecnològic. La conducció autònoma necessita una gran potència de processament –superior a un ordinador de sobretaula estàndard– en ordinadors prou petits per a ser encabits dins de cotxes i camions. Nvidia, un dels grans fabricants de xips d’alt rendiment, disposa d’una plataforma de maquinari per a aquest fi d’ençà de fa uns anys.

Més enllà d’iniciatives de companyies emergents o del sector purament tecnològic, segurament qui faci realitat a gran escala la conducció autònoma de gran tonatge seran els fabricants de camions, que a més tenen una interlocució directa i contínua amb les empreses logístiques i, fins i tot, les administracions. Volvo, un referent mundial en aquest tipus de vehicles, disposa d’una filial que treballa en aquest àmbit, Volvo Autonomous Solutions, amb prototips que circulen per autopistes dels EUA. La tecnologia de conducció autònoma és aportada per la companyia Aurora. Un altre dels grans fabricants mundials de camions, el grup Mercedes, amb la seva filial Daimler, fa anys que opta per la conducció autònoma de camions. El 2019, va anunciar que hi invertiria 500 milions d’euros. D’ençà del 2014 ha anat incorporant un nivell 2 –ajuda a la conducció– als seus vehicles de gran tonatge, i actualment fan proves amb un nivell 4, que només requereix acció humana en casos molt excepcionals, i és l’objectiu de totes les companyies –el màxim nivell, el 5, implica un vehicle que no requereixi mai humans. Un altre dels grans, IVECO, també en fa proves. Amb aquests tres grans actors del sector optant-hi de valent, no hi ha dubte que d’ací a pocs anys els camions autònoms seran una realitat. Però hi ha un nouvingut que pot accelerar-ho tot: Tesla.

El camió de Tesla pot accelerar la robotització del transport per carretera. Imatge: Tesla.

Les promeses (encara) no acomplertes de Tesla

Si haguéssim de fer cas d’Elon Musk, els vehicles de Tesla ja circularien autònomament per tot el planeta des del 2018. Cal dir que l’optimisme per assolir els màxims nivells de conducció autònoma no va ser exclusiu del propietari de Tesla. Ja hem vist les promeses fallides d’Otto. Una altra marca important, Ford, preveia que el 2021 seria capaç de proporcionar cotxes sense conductor, el mateix any que pronosticava també Volvo. Malgrat això, Tesla, que ofereix el seu Autopilot des del 2014, ha anat progressant enormement en aquest àmbit, especialment a l’hora de construir les bases necessàries que havia menystingut inicialment. Per una banda, ha dissenyat un superordinador específic per a entrenar els models d’intel·ligència artificial requerits, executant xarxes neuronals. Fins i tot, ha hagut de dissenyar el xip d’aquesta supercomputadora, el Tesla D1. En paral·lel, ha creat ordinadors, també amb xips propis, perquè els seus vehicles puguin executar aquests models, amb prou potència i consumint el mínim d’energia per a no exhaurir-ne la bateria. Actualment, es troba en la fase de perfeccionar els models. La darrera previsió d’Elon Musk és que la conducció autònoma sense cap intervenció humana als seus vehicles sigui una realitat el 2023.

Waymo, filial de Google, ja disposa d’un servei de robotaxi que opera a Phoenix i San Francisco, als EUA. Imatge: Waymo.

Tesla ha centrat el missatge de la conducció autònoma en els seus turismes, i en menor mesura per a serveis de taxi. Tanmateix, la primera aplicació comercial de conducció autònoma la podria representar el seu camió Tesla Semi, llargament esperat. Anunciat el 2017, la producció del vehicle ha estat endarrerida repetidament. Fa anys que és en fase de proves, però Tesla ha hagut de prioritzar l’expansió de la producció dels models que ja té al mercat, a més de la construcció de les noves fàbriques a la Xina, Alemanya (Berlín) i Texas. Malgrat tot, el 2023 podria veure finalment l’arribada del Tesla Semi, un vehicle completament disruptiu. Per una banda, perquè és un camió elèctric amb molta autonomia (fins a 800km), que pot proporcionar grans estalvis a les companyies logístiques. Per una altra, la tecnologia de conducció autònoma desenvolupada als seus cotxes es pot aplicar directament a aquest nou vehicle. De fet, Tesla és un dels principals interessats en aquesta opció. La fàbrica que té a Califòrnia rep bateries i motors de la seva planta a Arizona, en un trànsit continu de camions entre els dos estats veïns. Cal afegir-hi el lliurament de vehicles, perquè Tesla ho fa directament, sense intermediaris, fent servir una gran quantitat de camions.

Ja hi ha taxis autònoms

Una de les promeses no complertes per Tesla ha estat la del robotaxi. Segons Elon Musk, qualsevol propietari d’un Tesla podria transformar el seu vehicle en un taxi autònom amb una app de la companyia, i guanyar-hi diners mentre és a casa o a la feina. Malgrat que Tesla no se n’hagi sortit fins ara, la realitat és que ja hi ha taxis autònoms en servei en alguns llocs del món. Juntament amb els camions, furgonetes i el transport públic (autobusos), és un dels sectors que pot viure grans canvis amb la robotització. Els EUA i la Xina encapçalen aquesta cursa tecnològica. Fa poc, es va anunciar que la companyia californiana Pony.ai, fundada per xinesos provinents de sectors acadèmics nord-americans, havia aconseguit la primera llicència a la Xina per a operar 100 robotaxis a la ciutat de Guangzhou, la megalòpoli costanera de 20 milions d’habitants situada a prop de Shenzhen, la capital tecnològica del gegant asiàtic. No són les proves que fan algunes companyies a tot el món de fa uns anys, com la mateixa Pony.ai amb camions autònoms a la Xina, sinó un servei comercial de taxi en tota regla. Als EUA, Waymo disposa d’ençà del 2018 del servei Waymo One que, a l’estil Uber i gràcies a una app, permet als usuaris d’agafar un robotaxi dins l’àrea metropolitana de Phoenix (Arizona). L’any passat, la companyia va començar les proves a San Francisco. Els robotaxis de Waymo funcionen sense conductor, però en cas de necessitat poden ser operats remotament per un humà. A punt de ser una tecnologia madura, podem veure’n una ràpida expansió a altres ciutats dels EUA.

Cal tenir en compte que la circulació dins les ciutats és l’entorn més difícil per a la conducció autònoma, i els progressos en els robotaxis són molt significatius. Hi ha més companyies interessades en aquest nou negoci. Volvo i Baidu –el Google xinès– també treballen en aquesta àrea. Volkswagen també hi inverteix, amb proves al centre de Munic amb l’ID Buzz, la seva nova furgoneta elèctrica. Precisament, el vehicle elèctric que els alemanys reserven per a transportar persones, i també mercaderies. A més, cal tenir en compte que els models de Tesla comencen a tenir un gran èxit entre les companyies de taxi. Tots els cotxes de Tesla incorporen el maquinari necessari (ordinador, càmeres i sensors) per a la conducció autònoma. Tan bon punt Tesla acabi de perfeccionar la conducció autònoma, els vehicles s’actualitzaran automàticament, i molts es podran transformar en robotaxis de la nit al dia.

Quin futur hi ha per als professionals afectats?

Els sindicats comencen a reaccionar a una evolució tecnològica molt preocupant per als professionals del transport, i comencen a pressionar els polítics. De moment, les companyies miren d’aturar les protestes de diverses maneres. En primer lloc, argumenten que el seu principal interès en els camions autònoms és cobrir la manca de conductors humans actual. Un segon argument és que la càrrega s’haurà de gestionar, de manera que el conductor continuarà essent necessari dins el camió. Passarà a ser un gestor, i s’estalviarà la part feixuga de conduir. D’altra banda, l’automatització de la conducció anirà molt lligada a l’electrificació del sector, que serà progressiva en el temps i no pas immediata, a mesura que els camions a combustió siguin substituïts per elèctrics. Això donaria temps als professionals a reciclar-se. Una altra possibilitat és que molts dels conductors passin a operar remotament els camions que circulin per tot el món des de la seva ciutat, o fins i tot des de casa, gràcies al 5G o Starlink.

Fins i tot, pel fet de ser una tecnologia que anirà incorporada a tots els vehicles, els mateixos conductors professionals poden adquirir-los perquè treballin autònomament per a ells, mentre són a casa fent altres activitats, com la gestió remota dels tràmits amb les empreses que han de rebre les mercaderies o la cerca de nous clients. Malgrat això, el sector del transport sofrirà una disrupció molt gran. I encara que una part de la força de treball es pugui derivar a fer altres tasques, hi ha milions de llocs de feina que perillen i que necessitaran una reconversió. Una de les grans incògnites serà com les administracions regularan aquest nou sector. Se l’apropiaran les grans companyies de transport, foragitant-ne les empreses petites i els autònoms (una part molt important del sector al nostre país)? Les companyies propietàries de les mercaderies voldran gestionar la logística directament? O s’apoderaran d’aquesta tecnologia els mateixos professionals del volant, fent treballar per a ells els seus vehicles mentre són a casa? Sigui com sigui, i tot i els retards que pugui haver-hi en el seu desenvolupament, no seria estrany que a final d’aquesta dècada la conducció autònoma de camions, taxis, furgonetes, autobusos i turismes sigui una realitat quotidiana. Segurament, seran els primers robots amb els quals els humans haurem d’aprendre a conviure diàriament.