25.10.2023 - 21:50
Camil Ros (1972) és el secretari general del sindicat UGT a Catalunya d’ençà de l’any 2016, quan va substituir en el càrrec Josep Maria Álvarez. VilaWeb ha volgut parlar amb el màxim responsable del sindicat socialista a Catalunya per valorar l’acord entre el PSOE i Sumar per a reduir la jornada laboral de 40 hores a 37 hores i mitja. Ros creu que va en el bon camí, tot i que l’objectiu del seu sindicat són les 35 hores setmanals, primer, i els quatre dies laborables, després. Escoltant Ros, s’entén que la mesura de l’acord ja s’aplica en alguns sectors de la població, com per exemple el sector públic, i que ara l’acord el faria universal.
—Com valoreu aquest acord per a fer 37 hores i mitja la setmana en compte de 40?
—Nosaltres ho veiem bé, en el sentit que és una gradualitat i és un inici, però no és en cap moment el nostre objectiu: cal anar cap a la jornada laboral de 35 hores i acabar amb la jornada laboral de quatre dies, és a dir, que segurament acabaríem a les 32 hores. Per tant, si això és un pas gradual cap aquí, anem bé. Si no, podria ser insuficient. El 1919, vam veure unes mobilitzacions molt importants i s’aconseguiren les vuit hores, que no es van fer efectives al 100%, fins a la Segona República. I no va ser fins el 1984 que l’estatut dels treballadors no va reconèixer la jornada efectiva de 40 hores. Per tant, si ho situem en la història recent, des del 1984 que no hi havia hagut cap modificació de la jornada laboral. Al final, el progrés de la societat i del món del treball és treballar millor, treballar menys i cobrar més. Hem de treballar millor, amb més bona qualitat del treball. Hem de treballar menys, perquè segurament treballant menys, com diuen alguns, fins i tot podem ser més productius i més eficaços, i, evidentment, s’ha de cobrar més, perquè si tot va pujant i els salaris no pugen, doncs no arribem a final de mes.
—Qui fa actualment 37 hores i mitja la setmana?
—Molts convenis col·lectius ja tenen jornades inferiors a les 40 hores. A l’administració pública també estan a les 37 i mitja, i un dels acords que es va arribar amb el govern de l’estat en el seu moment era anar cap a les 35. Per tant, ja hi ha sectors que han tingut una reducció de jornada. Però és important que sigui de caràcter universal i s’inclogui en l’estatut del treballador perquè també arribi a la petita empresa, perquè si no, no hi arribaria.
—Quin paper hi heu tingut, vosaltres? Heu intervingut o ha estat una cosa entre els partits i prou?
—Indirectament sí. Nosaltres no hem estat a les negociacions, però cada vegada que vèiem gent de Sumar, de Junts o d’ERC, els ho dèiem. Crec que la reducció d’hores és un element acceptat socialment. El rebuig és de quatre sectors econòmics. Són els que deien que s’acabaria el món amb la pujada del salari mínim. No ha passat. La contractació indefinida ens deien que era una rigidesa al mercat de treball espanyol. Doncs no, ara la gent té més estabilitat al mercat de treball.
—Per què dieu que la reducció d’hores està més acceptada?
—A diferència dels nostres pares i avis, quan hi havia la cultura de l’hora extra (i com més hores extres, millor, per comprar-se la segona residència) ara hi ha una nova cultura i les noves generacions donen molt de valor al temps. La reducció de la jornada laboral ha d’anar acompanyada d’un concepte integral de com volem viure, i totes les qüestions relacionades amb la conciliació també s’han de tocar.
—Com s’obligarà si algú diu “no ho compliré”? Quin mecanisme de coerció hi hauria?
—Si això és a l’estatut del treballador, és universal. Per tant, és per a tothom. I tens tots els mecanismes, d’inspecció de treball i d’altres, per a fer-ho complir.
—Ara, en teoria, es treballen vuit hores i, a la pràctica, se’n treballen més.
—Però llavors depèn de la pràctica de cadascú. Si ho accepta o ho tolera o no ho tolera… És veritat que tenim un programa d’inspecció de treball a Catalunya, i a l’estat, que es troba tres vegades per sota de les mitjanes europees. Per tant, el seguiment a vegades es fa complex. Però hi havia un moment que s’havia d’acabar el món, especialment en el sector de la restauració, amb el control horari. Doncs ara s’aplica. I aquella gent ara treballa vuit hores. Ara pot passar igual. I si una empresa, per passar de 40 hores a 37,5, té problemes i no li surten els comptes, que s’ho faci mirar. Perquè t’ho resolc molt fàcilment.
—Com?
—Fas un còmput d’hores anual. No cal que baixis hores cada setmana. Les sumes, i et sortiran uns quants ponts més l’any. O dones algun dia més de vacances i baixes. A algunes empreses el divendres es treballa menys al sector servei, i ja tens el còmput anual. A la UGT de Catalunya, fa molts anys que tenim les 35 hores en còmput anual. I no s’ha acabat el món.
—El sector públic, tot ell, ja fa 35 hores?
—No. El sector públic en fa 37 i mitja.
—Poseu-ho en context. Quins països més ho fan?
—Bèlgica ja ho té fet. I en uns altres és gradual. Al Regne Unit també hi ha el dels quatre dies. L’estat espanyol és un dels estats d’Europa que té jornades laborals en què es treballen més hores.
—Cert. I canviar aquesta cultura de treballar vol dir hores i hores, tampoc ho faràs amb una llei.
—Sí, però hi ajuda. Mireu, ara per l’autopista correm menys perquè hi ha radars. Si no, correríem com abans. Per tant, hi ha d’haver radars al mercat de treball. En els països més competitius, els que han resistit més bé les crisis, té molt més valor el valor del treball i així es puja productivitat. No és tant la quantitat d’hores com la qualitat. Jo no vull que per una reducció de jornada les empreses no tinguin viabilitat, perquè em quedaré sense feina i hauré guanyat el gran dret, tots purs i contents, però sense feina. Per tant, s’ha de trobar l’equilibri, i és factible.
—Costa de creure que no es trobi gent a favor a l’altra banda. Empresaris a favor.
—Fa poc, la Generalitat va fer una línia d’incentius amb el tema dels quatre dies i van sortir empreses que ho aplicaven. Dues empreses petites, recordo. Si els propietaris o els equips directius tenen una edat més jove, jo crec que pot encaixar.
—Comenteu la frase: “Si treballes menys has de cobrar menys. Per què has de cobrar igual?”
—Per començar, amb els salaris que tenim a Catalunya i a l’estat, ja costa arribar a final de mes. Per tant, no pots situar una reducció de salari. Si els sous fossin uns altres, no ho sé. Però la idea no és abaixar horari i salari. És un concepte més integral. Quan nosaltres plantegem un nou repartiment del treball i de vides, també tens més temps en lleure. Per tant, en altres activitats associades pot haver-hi més activitat. I necessitar més treballadors.
—Teniu estudiat si això és més fàcil o més difícil amb empreses grans, petites o mitjanes?
—Amb les grans sempre és més fàcil, perquè hi ha més gent i pots compactar millor els horaris. Que m’ho demostrin, que amb un increment de cost de dues hores i mitja la viabilitat de l’empresa perilla. Si li passa això, és que té algun altre problema estructural més enllà de la massa salarial.
—Si els treballadors fan menys hores, això implicaria contractar més gent?
—Aquest objectiu et surt amb les 35 hores i les 32. Amb les 37 i mitja, no et passa.
—Hi ha cap llei en aquest moment a l’estat espanyol i a Catalunya que legisli sobre quants robots pot tenir una empresa?
—Ja hi ha robots i tecnologia a la majoria de les fàbriques. Els tèxtils, de tota la vida, ja fa vint anys que estan informatitzats i digitalitzats. I s’han destruït llocs de feina, però se n’han creat uns altres. Per tant, s’ha de mirar tot aquest progrés de manera integral. I haurem d’acabar regulant la robotització, però hem d’acabar regulant, especialment, la intel·ligència artificial, que és un dels grans reptes. Quan nosaltres parlem de la transició justa, ho diem de manera molt clara, transició justa vol dir també per a les persones.
