18.02.2016 - 16:11
|
Actualització: 18.02.2016 - 16:12
El primer ministre britànic, David Cameron, ha explicat que la negociació amb els seus socis europeus per assolir un acord pel Regne Unit serà dura. A l’arribar a la reunió de Brussel·les, Cameron ha dit que no acceptarà qualsevol acord. ‘Lluitaré pel Regne Unit. Si podem aconseguir un bon acord, l’acceptaré, però no acceptaré un acord que no compleixi el que necessitem’, ha advertit. El president del Consell, Donald Tusk, ha assegurat que les negociacions són ‘delicades i difícils’ però ha remarcat que el pacte s’ha d’assolir en aquests propers dos dies. ‘És caixa o faixa’, ha dit, a diferència de Cameron, que considera que ‘és molt més important fer-ho bé que ràpid’.
‘Treballant dur podrem aconseguir un bon acord pel Regne Unit’, ha defensat David Cameron, que ha promès als britànics un referèndum sobre la permanència del país a la Unió Europea per abans de finals de 2017. Si hi ha un pacte aquesta setmana, però, la consulta es podria fer aquest mateix mes de juny.
Fre d’emergència i ajuts per fill
Un dels elements més destacats de la renegociació és el que afecta els ajuts socials que poden rebre els ciutadans d’altres estats europeus que treballen al Regne Unit. La proposta del Consell, elaborada pel polonès Donald Tusk, preveu que un país pugui imposar un ‘fre d’emergència’ en cas de gran pressió migratòria o econòmica, per imposar que els nous treballadors comunitaris no puguin accedir a determinats ajuts fins al cap de cinc anys de cotitzar a les arques britàniques.
Els països del Visegrad, a l’Europa central i de l’Est, recelen especialment d’aquest punt, ja que molts dels seus ciutadans emigren al Regne Unit. Un dels elements més problemàtics és també el que afecta als ajuts per fill, que alguns treballadors segueixen rebent fins i tot quan els seus infants no viuen en territori britànic.
Els estats de l’Est reclamen que les restriccions per rebre aquest tipus d’ajut s’apliquin només als nous treballadors, i no als que ja cotitzen al Regne Unit, com voldria Cameron. A més, volen que aquest sistema només s’apliqui en el cas britànic, mentre que la resta d’estats ho aplicarien per a tothom.
Canvi de tractat i Eurozona
Els 28 tampoc tenen clar si volen o no que les reformes proposades per acomodar les demandes del Regne Unit s’incloguin després en una revisió dels tractats. El Parlament Europeu, a través del seu president, Martin Schulz, ja ha rebutjat aquesta idea, que implicaria, de fet, un procés legislatiu molt més complex i fins i tot referèndums en altres estats membres.
D’acord amb els esborranys filtrats a la premsa aquest dijous, els estats també mantenen diferències sobre el tracte que han de rebre els països de l’Eurozona i els que no en formen part ni en formaran part, com és el cas del Regne Unit i Dinamarca, que n’estan formalment exempts. Londres vol aconseguir una protecció especial per a la ‘City’ que li permeti opinar sobre la regulació financera de l’euro.
El referèndum britànic
Si David Cameron i la resta de líders europeus aconsegueixen assolir un acord durant la cimera d’aquest dijous i divendres a Brussel·les, el primer ministre britànic podria convocar el referèndum, que es podria celebrar el mes de juny. Les mesures acordades s’aplicarien si els britànics, en la consulta, voten a favor de seguir dins de la Unió Europea. David Cameron ha defensat sempre l’opció de seguir dins del club comunitari, tot i que alguns dels seus ministres podrien fer fins i tot campanya pel ‘no’.