De la Fira al Consorci de Turisme: fins on arriba el poder de la Cambra de Barcelona?

La victòria de la candidatura independentista Eines de País a les eleccions de la Cambra de Barcelona va posar de cap per avall el sector empresarial català durant uns dies, sempre recelós pels canvis. Ara el comitè executiu de la cambra té el desafiament de fer-se valer en tots els òrgans, empreses, institucions i fundacions on té representació. Són 120 entitats, algunes de les quals amb una gran influència socioeconòmica, cosa que explica el nerviosisme que ha causat la victòria independentista a la cambra.

‘Entrar al comitè executiu d’algunes d’aquestes empreses on es prenen les decisions portant el llaç groc ja implica un canvi de mentalitat important, un canvi en les sensibilitats i en les maneres de fer.’ Ho diu un membre de la nova direcció de la cambra, que ja prepara la distribució de representants i vocals que farà a les empreses on d’ara endavant tindrà alguna cosa a dir. Aquest repartiment no s’ha tancat, però fonts del comitè executiu expliquen que, a diferència dels seus predecessors, no seran tan presidencialistes i es repartiran la feina. L’ex-president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, assumia la major part d’aquests càrrecs que pertocaven a la institució. Cap d’aquests càrrecs –vocalies, patronats o cadires en comitès executius– no són retribuïts, tret del Port de Barcelona.

Les joies de la corona

Totes les empreses de què forma part la cambra es poden dividir en tres grups, de més influents a menys. En el primer nivell, les anomenades ‘empreses grup cambra‘, en què la Cambra de Barcelona té una representació forta i amb un pes important en les direccions. Per exemple, Barcelona Centre de Disseny, la Fira de Barcelona, Fira 2000 –empresa propietària dels pavellons–, Barcelona Centre de Disseny i la joia de la corona, el Consorci de Turisme de Barcelona. En aquest últim, el president de la cambra és proclamat automàticament president del comitè executiu, que dirigeix el dia a dia de l’entitat. Fins ara Miquel Valls cedia aquest honor a l’hoteler Joan Gaspart, que havia dirigit l’òrgan sense oposició aquests últims vint-i-sis anys.

I per què és tan important controlar el consorci? Perquè en depèn la promoció de Barcelona a l’exterior, la decisió sobre la mena de turisme que vol rebre i l’incentiu de l’arribada de congressos, esdeveniments esportius i convencions d’empreses. Cal tenir en compte que l’any passat només l’impacte dels congressos a Barcelona va superar els dos mil milions d’euros.

En aquest impacte econòmic, hi té un pes determinant Fira de Barcelona, que organitza els principals congressos de la ciutat, com ara el Mobile World Congress, i mou centenars de milions d’euros cada any. La Cambra de Barcelona hi té un paper important, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. D’acord amb els estatuts, és el president de la cambra barcelonina qui ha de proposar el president del consell d’administració. Això sí, les altres dues parts l’han d’avalar políticament.

El president actual, Pau Relat, a proposta de Miquel Valls, va ser elegit després de moltes negatives de la Generalitat i l’ajuntament, que no acceptaven els noms que proposava Valls, perquè tenien un perfil més semblant a l’empresari sortint, Josep Lluís Bonet. Tot i que Relat encara té contracte i no pot ser rellevat, fonts de la cambra valoren molt positivament la feina que ha fet fins ara.

El grup del segon nivell té un impacte socioeconòmic potent, però la cambra no hi té tant poder de decisió. És el cas del Port de Barcelona. La Cambra de Barcelona hi aporta un membre al consell d’administració, que és qui aprova i valida totes les decisions del consell executiu. Aquest càrrec és l’únic de la cambra de comerç que rep retribució econòmica en forma de dieta. Concretament, 488 euros per reunió, amb un màxim d’onze l’any. Aquesta institució, responsable de tota l’activitat econòmica que hi ha al port, és presidida per l’ex-batllessa de Sant Cugat del Vallès Mercè Conesa, que té un salari de 135.368 euros anuals.

Aquest grup també inclou l’empresa público-privada Gestió i Promoció Aeroportuària, que s’encarrega de l’obertura de noves rutes a l’Aeroport de Barcelona. Fa dues setmanes, per exemple, va obrir una nova ruta Barcelona-Mèxic durant tot l’any. Tanmateix, no depèn d’aquest òrgan que Barcelona pugui rebre més vols internacionals.

La cambra també té veu i vot al Consorci de la Zona Franca, un altre gegant econòmic que tradicionalment ha estat a les mans del PSC. La cambra hi aporta un membre al plenari i un altre al comitè executiu, presidit per Pere Navarro, que cobra més de 150.000 euros anuals.

Una institució de dret públic

Sense tanta influència, els grups tercer i quart corresponen a fundacions i organismes on la Cambra de Barcelona també té representació. Li pertoquen més cadires o menys segons si va participar en la fundació de cadascun. En aquests grups podem trobar l’Ateneu Barcelonès, el Consell Consultiu i Assessor de BTV, la Fundació Conservatori Liceu, ESADE, la Universitat Internacional de Catalunya i la Llotja de Cereals.

Cal tenir en compte que la cambra de comerç és una corporació de dret públic present a gairebé tots els països del món. La seva missió és la de representar tant els petits comerços com les grans corporacions d’una zona concreta, de manera que cal diferenciar la seva tasca de qualsevol organisme provat nascut per a representar un sector concret de l’economia, com poden ser Pimec, Foment del Treball o el Cercle d’Economia.

Ara bé, tot i ser representativa de tot el teixit empresarial, a ningú se li escapa que la cambra també funciona com un grup de pressió que lluita per a fer escoltar la seva veu i influir en polítiques econòmiques, sempre en funció de la línia que marqui el seu comitè executiu. Per això no serà estrany que faci pronunciaments, actes o estudis encarats a mostrar el seu posicionament en qualsevol afer que afecti l’economia i la política del país.