La Cambra de Comerç de Barcelona consuma el divorci amb l’autonomisme i reconeix el Consell per la República

La Cambra de Comerç de Barcelona farà un ple demà, dimecres, amb un ordre del dia que conté tres propostes de gran càrrega política: el reconeixement oficial del Consell per la República i l’Assemblea de Representants, la reducció de les anomenades “cadires de plata” de catorze llocs a dos, i el canvi d’escut de l’entitat per un disseny que no contindrà la corona reial. Cap d’aquestes propostes no és fortuïta –les dues primeres, de fet, eren promeses de campanya de la direcció actual–, i si reïxen es consumarà d’una vegada per totes el divorci entre la majoria actual de l’entitat, independentista, i les bases de poder tradicional, d’orientació decididament autonomista. La junta actual fou elegida l’any 2019, quan guanyà les eleccions la candidatura Eines de País, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana. L’encapçalava Joan Canadell, que més tard fou substituït per la presidenta actual, Mònica Roca.

“La millor política econòmica és la de comptar amb un estat propi”

Segurament, el punt més candent de la votació, tant d’un punt de vista simbòlic com d’un punt de vista polític, és la declaració de suport al Consell per la República, que referma el compromís sobiranista de l’entitat. Al manifest que es debatrà demà al ple, al qual ha tingut accés VilaWeb, la direcció reivindica obertament una “política econòmica valenta” que “posi l’accent en la gestió des de Catalunya […], posi fi al menysteniment i als greuges crònics que patim des de fa massa temps, en particular, en les inversions en infraestructures” i “prioritzi la defensa del nostre teixit productiu a nivell intern i també a l’exterior”. I ho rebla així: “Reivindiquem, en definitiva, que la millor política econòmica és la de comptar amb un estat propi.”

Per això el text reclama de cooperar a partir de diversos àmbits, i amb diferents agents i institucions, en la defensa i consecució d’aquest propòsit. “Entre totes elles –prossegueix–, avui la Cambra de Comerç de Barcelona expressa el reconeixement merescut al Consell per la República, amb el MHP Puigdemont al capdavant, per la seva preuada tasca dirigida a assolir aquell objectiu, tan necessari com urgent per al teixit productiu del nostre país, i a l’Assemblea de Representants, constituïda recentment a la Catalunya Nord, com a òrgan legítim de representació.” L’actual junta no ha amagat mai les seves inclinacions polítiques, però la moció de demà és una de les manifestacions més concretes i significatives del seu projecte d’ençà que assumí el poder: el d’alinear la Cambra de Comerç de Barcelona, un dels actors clau per a la vida econòmica del país, amb el gruix del moviment independentista.

Adeu a les cadires de plata i al poder de les grans empreses

L’altre focus d’atenció de la jornada és la proposta de reducció de les vocalies, més conegudes amb la denominació de “cadires de plata”. Si ara n’hi ha catorze, es volen reduir al mínim de dos que estableix la llei de cambres espanyola. Les vocalies són escons del ple en què els titulars, que inclouen empreses de l’abast del Banc Sabadell o bé Indra, hi poden accedir a cop de talonari: en compte d’haver de sotmetre’s a l’escrutini de les urnes, els interessats poden “comprar” un d’aquests catorze escons a raó d’un mínim anual de 75.000 euros. La intenció de l’actual directiva és compensar les corporacions afectades tot concedint-los, també en canvi d’una quota, la distinció de soci institucional, una figura amb certs privilegis operatius però sense dret de vot al ple.

L’objectiu últim de la cúpula de la Cambra és que les pròximes eleccions, que s’han de fer el maig del 2023, ja es basin en el nou repartiment d’escons. Els responsables de l’entitat remarquen que no s’oposen a la presència de grans empreses en el si de la Cambra, però que atorgar-los a dit catorze escons dels quaranta del ple és una anormalitat difícilment defensable d’una perspectiva de democràcia institucional. Pel que fa a la titularitat de les dues vocalies que continuaran vigents, fonts de l’entitat expliquen que seran els socis que decidiran quines dues empreses les continuaran tenint.

Eliminar aquestes vocalies privilegiades ha estat la mesura més visible de la voluntat de transformació i democratització de l’entitat, d’ençà de l’elecció l’any 2019 de la candidatura Eines de País. L’abril de l’any passat, tres membres del ple de gran múscul econòmic i polític –Catalonia Hotels, Naturgy i Abertis– aixecaren molta polseguera entre els membres de la Cambra després d’abandonar, unilateralment, sengles vocalies. Totes tres al·legaren dificultats econòmiques originades per la pandèmia, però molts escèptics no es van estar de remarcar que la decisió havia arribat poc després del salt de Joan Canadell, fins aleshores president de l’entitat, a les llistes de Junts.

La corona monàrquica, eliminada de l’escut de l’entitat

La tercera proposta destacable del ple, la més simbòlica, és el canvi de l’actual escut, dissenyat l’any 1758 per Francesc Tremulles i Roig, per un disseny anterior del segle XIV, basat en l’escut del Consolat del Mar, en què no apareix la corona monàrquica. La Cambra explica que la decisió no té cap mena de connotació política i que fou proposada per un membre de la junta després de veure’n una rèplica escultòrica al Saló de Contractacions de la Llotja.