Com la calor i la humitat extremes posen a prova els límits del cos humà

The Washington Post · Redacció de Bloomberg

Els dos dies més calorosos, d’ençà que n’hi ha registres, van ser el juliol, el setè mes d’un 2024 que es troba en camí de ser l’any més calorós de la història. Les onades de calor han estat més freqüents i més agudes enguany i han arribat més aviat que no es preveia. Si a aquest còctel li afegim el factor de la humitat, el resultat és un clima extrem capaç de posar a prova els límits del cos humà. Més de 1.300 persones van morir durant la peregrinació del Hajj a l’Aràbia Saudita el juny, quan les temperatures van arribar a 52 °C. També hi ha hagut víctimes mortals relacionades amb la calor als Estats Units, Tailàndia, l’Índia i Mèxic. Algunes zones d’Europa, on les altes temperatures van deixar més de 47.000 morts el 2023, continuen en alerta per calor extrema aquest estiu.

Per què és tan perillosa la calor extrema?

Hi ha moltes raons per les quals la calor extrema es considera tan perillosa. El cos humà és més propens a deshidratar-se quan la temperatura és alta, cosa que augmenta el risc d’infart de miocardi i d’ictus. La calor també pot agreujar els problemes respiratoris, sobretot en indrets amb molta contaminació. L’estrès tèrmic dificulta la feina i augmenta la probabilitat de lesions. És difícil de saber exactament quantes persones moren de calor cada any, perquè la majoria no es comptabilitzen. Europa va registrar 61.672 morts atribuïbles probablement a la calor el 2022 –un total que, tanmateix, subestima la xifra real, segons un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona. Les economies emergents pateixen més que les desenvolupades, perquè la majoria de les persones treballen a l’aire lliure i tan sols una minoria té sistemes de refrigeració eficaços a casa. El formigó i l’asfalt dels entorns urbans poden atrapar la calor, cosa que augmenta la temperatura nocturna i contribueix a l’estrès tèrmic. Els estudis revelen que les dones i la gent gran són els grups de població més afectats per la calor extrema.

Com es mesura la calor extrema?

Els meteoròlegs empren com més va més mesures d’estrès tèrmic –com ara l’índex d’humitat, l’índex de calor i la sensació tèrmica– per poder comprendre els riscs que comporten les altes temperatures per a la salut humana. El “bulb humit” n’és una. Aquesta mesura té en compte els efectes de la humitat, que dificulta que el cos humà es refredi amb la suor. Per exemple, una temperatura de 42 °C amb un 40% d’humitat fan una temperatura de bulb humit de vora 30 °C. Però una temperatura més baixa –per exemple, 38 °C– amb un 80% d’humitat fan una temperatura de bulb humit més alta, de vora 35 °C. És un valor prou alt per a causar un cop de calor, fins i tot a persones sanes amb accés a ombra i aigua. Tanmateix, les temperatures de bulb humit poden ser mortals fins i tot en valors més baixos, com ara 30 °C o menys.

Com es mesura una temperatura de bulb humit?

Originalment, les temperatures de bulb humit es mesuraven embolicant el bulb del termòmetre amb un drap humit, en un intent de simular la manera en què la suor refreda el cos. Actualment, les temperatures de bulb humit es mesuren amb instruments electrònics en estacions meteorològiques i dades de satèl·lits de fonts com ara la NASA. L’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units ha desenvolupat un indicador de bulb humit més avançat que també té en compte factors com ara la velocitat del vent, l’angle del sol i la nuvolositat.

On és un problema el bulb humit?

Tradicionalment, la calor i la humitat han estat més altes al sud de l’Àsia i en els climes subtropicals. En alguns punts de l’Índia s’han registrat temperatures de bulb humit superiors a 32 °C; l’ONU preveu que l’Índia serà un dels primers països a superar una temperatura de bulb humit de 35 °C. Segons una investigació de la Universitat de Berkeley, l’escalfament global i els efectes del fenomen meteorològic del Niño fan augmentar la probabilitat que enguany es batin rècords de temperatura i humitat a les regions que hi ha entre l’equador i la costa, com ara Florida, Texas, bona part de l’Àfrica, l’Índia, Austràlia, Centreamèrica i Sud-amèrica.

Com més va més són els indrets tradicionalment temperats que també registren dies increïblement calorosos. El Regne Unit va registrar un rècord de 40,3 °C el juliol del 2022, tot i que la humitat relativament baixa va mantenir la temperatura de bulb humit al voltant de 25 °C. Barcelona va registrar el dia més calorós a final de juliol. Als Estats Units, les alertes per calor van afectar gairebé la meitat de la població nord-americana el primer d’agost, segons l’Organització Meteorològica Mundial. El Japó, Grècia, Hongria i Croàcia són tan sols alguns dels països que van registrar el juliol més calorós de la seva història el mes passat.

Quin és l’impacte econòmic de la calor?

Tots els aspectes de la vida esdevenen més difícils en llocs amb calor extrema i les desigualtats –sobretot a les ciutats– s’aguditzen. Però fins i tot els llocs més freds en poden patir els efectes, com ara l’augment dels preus dels aliments i de l’energia. Enguany, el preu del cafè ha estat el més alt en quaranta-cinc anys a causa de la sequera i la calor persistents, que han agreujat l’escassetat de subministrament al Vietnam, el principal productor mundial de cafè robusta. La sequera d’enguany a Rússia ha fet que els analistes retallin les previsions de producció de blat, i l’oferta de conreus com ara la colza i els cigrons també roman susceptible a l’impacte de la calor. Els episodis del Niño van repercutir notablement en la inflació mundial, tot afegint 3,9 punts percentuals als preus de les matèries primeres no energètiques i 3,5 al petroli, segons els models de Bloomberg Economics.

El consum d’electricitat també augmenta durant els pics de calor, cosa que posa a prova la xarxa elèctrica i –a mesura que els preus es disparen– les butxaques dels consumidors. El preu del gas natural ha pujat aquest estiu a causa del risc d’apagades; Egipte, exportador habitual d’aquest combustible, va haver-ne de començar a importar arran de l’augment de la demanda. La calor també exacerba la sequera, cosa que pot dificultar la producció d’energia hidroelèctrica i nuclear. Les temperatures extremes també són una amenaça com més va més gran per a les activitats a l’aire lliure, fins al punt de forçar la suspensió d’esdeveniments com ara concerts i partits.

Quina relació hi ha entre la calor extrema i el canvi climàtic?

Una nova branca de la ciència, l’atribució de fenòmens extrems, investiga la relació entre l’escalfament global i els episodis meteorològics de gravetat. Les onades de calor, per exemple, es relacionen directament amb la contaminació per gasos d’efecte d’hivernacle. I la calor, juntament amb la sequera i el vent, contribueix a l’aparició d’incendis forestals, cosa que permet als científics d’establir una relació causal entre el canvi climàtic i els incendis que, aquest estiu, han assolat l’oest dels Estats Units i Austràlia, entre més llocs. L’escalfament global també ha  augmentat la intensitat dels ciclons tropicals, anomenats huracans i tifons. L’escalfament de l’aigua marina i l’augment de la humitat en l’aire –dos resultats directes de l’escalfament global– proporcionen, de retruc, més combustible a aquesta mena de tempestes.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb