10.10.2023 - 12:12
|
Actualització: 10.10.2023 - 14:08
Si les temperatures globals pugen un altre grau Celsius o més, milers de milions de persones es veuran exposades a una calor i una humitat tan extremes que seran incapaços de refrescar-se naturalment.
Els resultats d’un estudi de les universitats estatuindenques de Penn State i Purdue, publicats a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, indiquen que l’escalfament del planeta per sobre d’1,5 graus sobre els nivells preindustrials serà com més va més devastador per a la salut humana a tot el planeta.
Els éssers humans només poden suportar determinades combinacions de calor i humitat abans que els cossos comencin a experimentar problemes de salut relacionats amb la calor, com ara insolacions o infarts. A mesura que el canvi climàtic eleva les temperatures a tot el món, milers de milions de persones es podrien veure afectades per aquests límits.
L’equip d’investigadors va modelitzar augments de la temperatura global d’entre 1,5 graus i 4 graus –considerat el pitjor escenari possible en què l’escalfament es començaria a accelerar– per identificar les zones del planeta on l’escalfament provocaria nivells de calor i humitat que superarien els límits humans.
W. Larry Kenney, coautor de l’estudi i professor de fisiologia i cinesiologia a la Universitat de Penn State, afirma que per entendre com afectaran la salut humana problemes complexos del món real com el canvi climàtic, calen coneixements tant del planeta com del cos humà.
El límit de temperatura ambient del bulb humit –una mesura de la temperatura aparent que estima l’efecte de la temperatura, la humitat, la velocitat del vent i la radiació visible i infraroja a l’ésser humà– per a la gent jove i sana és d’uns 31 graus, segons un treball publicat l’any passat per investigadors de Penn State. Tot i això, a més de la temperatura i la humitat, el llindar específic per a qualsevol individu en un moment concret depèn també del nivell d’esforç i d’altres factors ambientals, com la velocitat del vent i la radiació solar.
Segons els investigadors, en la història de la humanitat només s’han registrat en un nombre limitat d’ocasions –i només durant unes hores– temperatures i humitat superiors als límits humans al Llevant i al sud-est Asiàtic.
Índia, Paquistan, l’est de la Xina i Àfrica Subsahariana
Els resultats de l’estudi indiquen que si les temperatures globals augmenten 2 graus per sobre dels nivells preindustrials, els 2.200 milions d’habitants de la vall del riu Indus al Paquistan i l’Índia, els 1.000 milions de persones que viuen a l’est de la Xina i els 800 milions d’habitants de l’Àfrica subsahariana experimentaran anualment moltes hores de calor que superaran la tolerància humana.
Els investigadors assenyalen que, a més, aquestes regions es troben en països de renda mitjana-baixa, per la qual cosa molts dels afectats podrien no tenir accés a aire condicionat ni a cap mitjà eficaç per mitigar els efectes negatius de la calor sobre la salut.
Els investigadors conclouen que, si l’escalfament del planeta continua fins a 3 graus per sobre dels nivells preindustrials, els nivells de calor i humitat que superen la tolerància humana començarien a afectar la costa est i el centre dels Estats Units, així com l’Amèrica del Sud i Austràlia.
“Els models d’aquest tipus són bons per predir tendències, però no prediuen esdeveniments concrets com l’onada de calor del 2021 a Oregon, que va matar més de 700 persones, o que Londres arribés als 40 graus l’estiu passat”, adverteix en un comunicat l’autor principal, el bioclimatòleg Daniel Vecellio, que va fer una beca postdoctoral a Penn State amb Kenney.
“Si les temperatures continuen pujant, viurem en un món en què les collites es faran malbé i milions o milers de milions de persones intentaran d’emigrar perquè les seves regions d’origen són inhabitables”, adverteix.
En els darrers anys, Kenney i els seus col·laboradors han fet 462 experiments diferents per documentar els nivells combinats de calor, humitat i esforç físic que els éssers humans poden tolerar abans que els seus cossos deixin de poder mantenir una temperatura central estable.
“A mesura que les persones s’escalfen, suen i bomben més sang a la pell per poder mantenir la seva temperatura corporal perdent calor a l’ambient. A certs nivells de calor i humitat, aquests ajustaments ja no són suficients, i la temperatura central del cos comença a pujar”, explica Kenney.
El 2022, Kenney, Vecellio i els seus col·laboradors van demostrar que els límits de calor i humitat que poden suportar les persones són menors del que s’havia teoritzat.
“Les dades van aportar proves empíriques molt necessàries sobre la capacitat del cos humà per tolerar la calor. Aquests estudis van ser la base d’aquestes noves prediccions sobre on el canvi climàtic crearà condicions que els éssers humans no podran tolerar durant molt de temps”, apunta el coautor Matthew Huber, professor de ciències de la terra, atmosfèriques i planetàries de la Universitat de Purdue.
Els investigadors, juntament amb Qinqin Kong, estudiant de postgrau d’Huber, van decidir d’estudiar com es veuria afectada la gent a unes quantes regions del món si el planeta s’escalfés entre 1,5 graus i 4 graus. Els investigadors afirmen que 3 graus és la millor estimació de quant s’escalfarà el planeta el 2100 si no es prenen mesures.
“A tot el món, les estratègies oficials d’adaptació al clima se centren únicament en la temperatura, però aquesta investigació demostra que la calor humida serà una amenaça molt més gran que la calor seca. Els governs i els responsables polítics han de reavaluar l’eficàcia de les estratègies de mitigació de la calor per invertir en programes que abordin els perills més grans als quals s’enfrontarà la població”, indica Kong.
Independentment de quant s’escalfi el planeta, els investigadors afirmen que la gent s’ha de preocupar sempre per la calor i la humitat extremes, encara que es mantinguin per sota dels límits humans identificats. En estudis preliminars sobre poblacions d’edat avançada, Kenney va descobrir que els adults grans experimenten estrès tèrmic i les conseqüències per a la salut associades a nivells de calor i humitat més baixos que els joves.
Les dades utilitzades en aquest estudi van examinar les temperatures centrals del cos, però els investigadors afirmen que durant les onades de calor les persones també experimenten problemes de salut per altres causes.
Per aturar l’augment de les temperatures, els investigadors citen dècades de recerca que indiquen que l’ésser humà ha de reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, especialment el diòxid de carboni emès per la crema de combustibles fòssils.
“El pitjor estrès tèrmic es produirà en regions que no són riques i que s’espera que experimentin un ràpid creixement demogràfic durant les pròximes dècades. Això és així malgrat que aquestes nacions generen moltes menys emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que les nacions riques. Com a conseqüència, milers de milions de pobres patiran, i molts podrien morir, però les nacions riques també patiran aquesta calor, i en aquest món interconnectat, tothom es pot esperar veure afectat negativament d’alguna manera”, comenta Huber.
