Del caló a l’anglès

Darrerament, té molta presència als mitjans catalans i espanyols la parla pròpia dels millennials i de la generació Z. De fet, si teniu joves, adolescents o pre-adolescents a prop, potser heu pensat alguna vegada que us aniria bé un diccionari o un glossari per a entendre’ls. Això mateix devien pensar generacions precedents davant dels joves del moment, per exemple quan les coses molaven o bé eren txungues, piràvem dels llocs (o ens les piràvem), flipàvem i ens sobàvem a classe. Gairebé tots aquests termes són d’origen caló, la llengua dels gitanos peninsulars (molar, txungo, pirar, sobar); flipar seria l’únic mot d’aquesta llista reduïda pres de l’anglès (‘to flip [out]‘).  Tot i el seu origen, aquests termes no s’adoptaven directament des del català, sinó que hi entraven a través del castellà. Sí que hi ha exemples de termes caló presents només en català, com ara calés, però són força més antics, quan la situació sociolingüística era ben diferent.

L’argot jove s’originava bàsicament en àmbits en què es produïen activitats il·legals, a la presó o en grups estigmatitzats socialment (d’aquí ve el caló). Per tant, podríem dir que s’originava en la marginalitat i s’expandia entre els joves del moment. Si bé alguns dels termes esmentats encara tenen certa vida entre els joves d’avui, hi ha hagut una renovació important els darrers anys i l’anglès hi té ara un predomini aclaparador: random, lol, (a) full, fail, fake, flow, gamer, troll / trollejar, noob, de chill, bug / buguejar-se, omg, hype, crush, swag, baneo, shipeo, bot, ghosting… La major part s’usen aproximadament amb el mateix sentit que tenen en l’anglès original, o bé de manera sensiblement diferent o limitada a un aspecte concret. Més enllà, de vegades s’integren mots anglesos ordinaris en el discurs en català (i en castellà): és molt bona people (en aquest cas partim ja d’un castellanisme i hi afegim el terme anglès) o bé estava molt happy. No us comença a recordar una mica l’spanglish?

No em dedicaré a explicar tots aquests termes (podeu trobar-ne glossaris en altres fonts). El que em proposo és posar de manifest que la renovació de l’argot o del vocabulari propi dels joves actuals té fonamentalment una font lingüística: l’anglès. Ja no s’origina en els marges de la societat, sinó bàsicament a internet, a les xarxes socials, al voltant dels jocs d’ordinador. Un àmbit en què l’anglès és la llengua original, la llengua per defecte. Podríem dir, en certa manera, que ara ve de dalt i es generalitza entre tot el jovent. Indubtablement el món canvia, i aquesta és la tendència. Una cosa no ha canviat, tanmateix, i és que l’argot en català continua sent subsidiari, dependent, una còpia de l’espanyol. La pronúncia d’alguns mots de la llista ja ens revela que en general arriben al català a través del castellà (baneo, shipeo).

El castellà, malgrat tot, és la font d’algunes innovacions, com cheto / chetao, parguela i ñordo. En aquest cas es tracta de dialectalismes de l’espanyol. Segons el Diccionari de la RAE, cheto (equivalent a guai) és un terme de l’espanyol de l’Uruguai, ‘Dit d’una cosa: Que és distingida o selecta’. Ñordo no apareix en aquest diccionari, però, si busquem a internet, trobem moltes aparicions de la paraula ñordo ‘merda’, amb el sentit  de ‘tros de merda de consistència sòlida’; d’acord amb algunes fonts, vindria de mierdoño, y sembla que és freqüent a Andalusia. Finalment, parguela, segons la RAE, era un adjectiu col·loquial usat a Cadis, Jaén i Màlaga amb aquest sentit: ‘Semblant a una dona en la seva persona i en les seves maneres’; actualment, però, es fa servir com a sinònim de perdedor, loser o pringat.

Hi ha algun altre terme dubtós, com ara èpic, paraula candidata a neologisme de l’any 2018, dins una selecció de termes feta per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Finalment, el mot més votat va ser sororitat. Es proposava afegir a èpic el sentit de ‘Grandiós, extraordinari’, ja que aquesta paraula ja surt al diccionari (‘Que narra, generalment en vers i amb un estil elevat, els fets d’herois d’altres temps. Poema èpic‘). El terme es fa servir tant en català com en castellà, així que probablement s’ha d’atribuir al castellà, tot i que l’ampliació del significat podria provenir directament de l’anglès (no ho he pogut constatar).

Aparentment, hi ha un terme en català, usat principalment a Barcelona, que no es fa servir en castellà: semat (i semar), però no he aconseguit descobrir-ne l’origen i tampoc no he trobat ningú que el faci servir o el conegui (sembla que s’usava a la sèrie Merlí). Pau Vidal en proposava aquesta definició per a un futur Diccionari del català col·loquial: ‘Semat: (juv.) adj. 1. Descarat, directe. Però dissimula una mica, semat! 2. Fort, impactant. Això d’ahir va ser molt semat.’ Pot ser que hi hagi altres termes d’argot creats en català; com he dit, no pretenc fer-ne una llista exhaustiva, sinó posar de manifest una situació general.

Un intent de canviar aquesta situació, pel que fa a la parla dels joves, el trobem en el Fes-te de la Llengua, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que ja va per la segona edició. Estudiants d’11 i 12 anys han de fer una llista de paraules i expressions en català que utilitzin habitualment i que no surtin al diccionari. Aquest any van rebre una trentena de llistes d’escoles catalanes, la major part directament en castellà, segons que s’explica en un article. Així doncs, van triar la llista més genuïna i imaginativa, la d’uns alumnes de l’Institut la Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). En aquesta llista trobem propostes com tu flotes?, en el sentit de ‘tu flipes?’; no fufa, per dir ‘no funciona’; estàs boig o pessigues vidres?, que serveix per a parlar d’una acció il·lògica o estúpida (a algú que et diu ‘M’he comprat un llibre de set mil euros’, li diries ‘Estàs boig o pessigues vidres?’), etc. N’hi ha alguna, com  bocaxancle, per ‘bocamoll’, o totxíssim, com a ‘fantàstic’, que en realitat són d’ús general i s’usen també i sobretot en castellà. Segons sembla, algunes de les propostes es fan servir realment a Santa Eulàlia de Ronçana. És possible que hi hagi argot creat en català usat localment en certes parts del territori, tot i que difícilment s’estén de manera general.

Recentment ha aparegut l’estudi de la Plataforma per la Llengua sobre les converses als patis de les escoles catalanes, segons el qual a primària un 35% són en català i a l’ESO cauen fins al 15%. Els joves perceben el català com una llengua acadèmica i poc atractiva. I evidentment, si no parlen gaire en català, difícilment crearan termes en aquesta llengua. En el ’30 minuts’ titulat Llenguaferits, emès fa uns quants mesos, vèiem també el predomini del castellà entre els influencers, instagramers i youtubers catalans, ja que busquen tenir una audiència potencial més àmplia; tan sols una minoria fa servir el català en la seva activitat. Amb aquesta situació no es pot esperar pas un canvi pel que fa a la dependència del castellà en la parla específica dels joves catalans, encara que ara els termes no es prenguin del caló, sinó majoritàriament de l’anglès. Potser caldria començar-nos a preocupar també per la influència d’aquesta llengua en el català, tenint en compte, a més, la fal·lera perquè els nostres fills l’aprenguin des de la llar d’infants, les extraescolars, els dibuixos en anglès…; o els pares que decideixen parlar en anglès amb els seus fills, una opció que es considera molt més cool que no pas substituir el català pel castellà.

Mònica Barrieras, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)