02.11.2024 - 21:40
Comencem un nou Calidoscopi amb els anuncis d’Apple. Els californians han començat a comercialitzar ordinadors amb el nou xip M4. Ara l’iMac, l’ordinador integrat a la pantalla, presenta colors nous i el Mac Mini ha estat redissenyat per fora, i ara copia el del Mac Studio, però amb una mida molt més petita que no pas la generació anterior. El MacBook Pro, el model adreçat a professionals, també incorpora el nou xip M4. En canvi, el MacBook Air, orientat a les famílies, manté l’M3, però la versió més bàsica dobla la RAM i assoleix els 16 GB de memòria mínima. Això és conseqüència de la principal notícia de la companyia: la implantació de l’Apple Intelligence amb l’arribada del sistema operatiu MacOS 15.1 per als seus ordinadors i l’iOS 18.1 per a l’iPhone i l’iPad. L’Apple Intelligence necessita molta RAM constantment i amb els 8 GB dels models anteriors bàsics no n’hi havia prou.
A la UE, els propietaris de les darreres versions de l’iPhone (15 en endavant) o iPad (processador A17 Pro/M1 o posterior) hauran d’esperar a l’abril per fer servir l’Apple Intelligence, ateses les regulacions europees. Tanmateix, els que disposin d’un Mac amb processador M1 o posterior ja en poden gaudir. Per fer-ho, han de configurar el sistema operatiu en anglès dels EUA i esperar unes quantes hores que la companyia l’activi. Apple no ha donat els motius d’aquesta espera, però segurament és perquè ha de crear un espai virtual al núvol en què processar les peticions que no es puguin fer en local. L’empresa diu que vetlla per la privadesa dels usuaris i que tota la informació que no es pugui processar l’ordinador es processa als seus servidors sense que la companyia hi tingui accés. Una vegada feta la consulta, processada i obtinguda la resposta, tota la informació és esborrada.
De moment, Apple en fa un desplegament progressiu. Aquesta primera versió de l’Apple Intelligence tan sols funciona en anglès (i sense notícies per al català) i s’ha centrat a millorar l’assistent de veu Siri, proporcionar eines d’escriptura, millorar les cerques a les fotografies i prioritzar missatges, notificacions i correus. Les eines de correcció són la utilitat més gran de l’Apple Intelligence ara mateix. S’integra amb aplicacions d’escriptura com ara el correu electrònic, els navegadors i editors de text. Si fem clic amb el botó dret veurem l’opció d’eines d’escriptura i podrem obtenir correcció ortogràfica i gramatical de franc, com també canvis d’estil, siguin formals o informals, que cal dir que són molt impersonals i amb frases tòpiques, però que ens poden ajudar per després adaptar-les a la nostra manera d’expressar-nos. També li podem demanar que resumeixi el text o ens en faci un llistat de temes.
Adobe i la resta no s’endarrereixen en la cursa per la IA
L’altra gran multinacional que ha començat a incorporar la intel·ligència artificial generativa és Adobe, orientada a professionals. El conegut editor de vídeo, Premiere Pro, ja ofereix el model de vídeo Firefly. També ha incorporat més eines d’intel·ligència artificial als programes del Creative Cloud. Ara, els professionals tenen més facilitat per a crear imatges i vídeos i editar-los. Fins ara, els models d’intel·ligència artificial per a imatges i vídeos presentats per OpenAI, Meta i Google, per exemple, tenien una aplicació professional molt limitada. Amb les aplicacions d’Adobe, emprades per milions de creadors i editors, es pot dir que la IA arriba per primera vegada als processos del dia a dia al sector audiovisual. Tant és així, que els alts directius d’Adobe arriben a dir que els creadors que no adoptin ràpidament la intel·ligència artificial s’endarreriran, atès que no podran competir amb les facilitats que dóna la IA.
OpenAI també continua progressant. A mitjan octubre posava a disposició dels usuaris de pagament una nova aplicació per a Windows, que s’afegia a la de Mac. També es rumoreja que el nou model que substituirà el GPT-4, anomenat Orion, es presentarà al desembre. S’espera que sigui cent vegades més potent que el seu predecessor. Tanmateix, el desplegament serà progressiu, començant per les grans companyies. De moment, OpenAI nega que s’hagi de presentar enguany, però sí que sabem que treballa en el disseny d’un xip específic per a IA, probablement basat en ARM, i així s’afegeix a Apple i Tesla, que també dissenyen els seus propis xips. Ara per ara, OpenAI ha començat a emprar xips AMD per no dependre exclusivament de Nvidia, el gran dominador de xips per a intel·ligència artificial. Aquesta migració a xips ARM en el sector tecnològic ha fet que dos grans rivals en l’arquitectura tradicional x86, Intel i AMD, s’hagin aliat per mirar d’aturar l’avenç del nou competidor.
Google, per la seva banda, ha reconegut que més d’un 25% del nou codi de la companyia l’escrivia la intel·ligència artificial, tot i que posteriorment era repassat i validat per programadors humans. Meta, per la seva banda, ha continuat amb els acomiadaments, ara en uns quants departaments, incloent-hi WhatsApp, Instagram, Threads i Reality Labs. El director general de la companyia, Mark Zuckerberg, ha reconegut que tenia converses amb el govern dels EUA perquè l’administració pública fes servir els seus models d’IA, incloent-hi el sector de l’ensenyament. L’activitat de Meta no s’acaba ací i durant l’octubre ha presentat el seu nou model de vídeo Movie Gen, que s’afegeix al de text, Llama. Però potser la notícia que ha sorprès més és que Meta sembla que treballa en un cercador propi per fer la competència a Google. Fins ara, només Microsoft, amb Bing, havia provat de trencar el monopoli de les cerques de Google, i va fracassar estrepitosament. Meta serà el següent gegant tecnològic a provar de posar fi a aquest domini absolut.
Tot aquest desplegament en massa de la intel·ligència artificial va originant grans tensions. Els models de les grans companyies tecnològiques s’entrenen emprant text, imatges i vídeos sense respectar la propietat intel·lectual. Així, el grup editorial Penguin Random House ha començat a incloure al missatge de copyright dels llibres que el text que contenen no pot ser emprat per entrenar intel·ligència artificial. D’una altra banda, més de trenta mil creatius, amb actors com ara Kevin Bacon i Kate McKinnon, i escriptors i compositors, han signat una declaració en què diuen que les pràctiques de les companyies d’intel·ligència artificial són injustes i representen un gran perill per als creadors, i demanen que es prohibeixi l’ús de la seva feina sense autorització.
Més enllà de la IA, Amazon acaba de posar a la venda una nova generació de llibres electrònics Kindle. Grans dominadors del mercat, finalment ha presentat un model en color, reclamat de fa anys pels usuaris. No espereu un resultat com en una tauleta. Solament representa una paleta de 4.096 colors amb una resolució de 150 píxels, la meitat que s’ofereix en blanc i negre. Tanmateix, permet de veure les cobertes dels llibres en color, fer-hi anotacions en diverses tonalitats i gaudir dels còmics amb una qualitat acceptable. Del model Scribe, la gran novetat de la generació anterior i que permetia d’escriure a mà amb un llapis electrònic, la segona generació no presenta gaires canvis físics més enllà d’un nou llapis i un tacte d’escriptura més semblant al paper. Les millores s’han centrat en el programari, amb l’objectiu que escriguem com si fos una llibreta, limitant la connectivitat i evitant les distraccions de les tauletes.
Volkswagen, en perill?
L’electrificació del transport ha estat marcada aquest mes per la notícia que la direcció del grup Volkswagen, el primer d’Europa i el segon del món darrere la japonesa Toyota, ha comunicat als sindicats. Tenen la intenció de tancar 3 fàbriques a Alemanya, acomiadar 10.000 treballadors alemanys i reduir el sou d’un 10% a la resta. També ha confirmat que tancaria la planta de Brussel·les, en què es construeix model elèctric Audi Q8 E-Tron. Volkswagen és el damnificat principal per l’electrificació del sector. A la Xina, on era el dominador de vendes de combustió, va retrocedint contra marques elèctriques com ara BYD, el nou capdavanter al mercat xinès, que ja és el mercat automobilístic més gran del món. Tot plegat ha fet que el benefici dels alemanys hagi disminuït d’un 42%, cosa que ha acabat repercutint a Europa. Els seus models elèctrics són cars i desfasats tecnològicament respecte de la competència xinesa i Tesla.
El gegant alemany encara té marge de maniobra i ha llançat una nova marca elèctrica (Scout) als EUA en el sector de les furgonetes, que hauria de ser la referència elèctrica dins el grup. Mentrestant, tanca acords amb marques xineses per a adoptar la seva tecnologia elèctrica mentre desenvolupa una nova plataforma pròpia. També haurà de reorientar l’estratègia comercial: mentre els consumidors europeus demanen models elèctrics econòmics, els fabricants europeus produeixen models d’alta gamma molt cars, com ara l’Audi Q8 E-Tron, produït a Brussel·les, que són un fracàs en vendes. Conscients d’això, els xinesos de BYD continuen fent més passes en el desembarcament en massa al nostre continent, amb la voluntat d’oferir cotxes elèctrics per uns 25.000 euros. Especialment, a Alemanya, cosa que és un atac frontal a Volkswagen, per mimetitzar l’estratègia reeixida a la Xina. Han tancat un acord amb el subministrador Forvia, amb què treballaran en les noves fàbriques d’Hongria i Turquia, amb la producció orientada al nostre mercat.
A mitjan octubre, BYD va posar a la venda a Europa un nou model, el Sealion 7, un crossover esportiu amb una bateria LFP de 91,3 kWh. Encara no en tenim dades de preu ni d’autonomia WLTP, però molt probablement se situarà a prop dels 600 quilòmetres. Recordem que BYD, juntament amb Tesla, són les dues úniques companyies automobilístiques que ofereixen el sistema d’entreteniment i informació del vehicle en català. BYD és un dels damnificats de l’altra notícia destacada del mes: la confirmació de la UE dels aranzels a la importació de vehicles elèctrics xinesos. Els analistes coincideixen a apuntar que BYD té marge per a assumir l’augment de preus que causa la nova mesura, quan encara no té grans vendes Europa, de manera que el preu final no hauria de canviar immediatament. Però això no és sostenible a mitjà termini i amb un augment de vendes. La solució final són les plantes d’Hongria i Turquia, però encara trigaran un temps a entrar en producció.
El govern xinès, per la seva banda, no s’ha estat de braços plegats. I ha actuat d’una manera sibil·lina, per crear tensió dins els membres de la UE. Així, ha dit als grups automobilístics xinesos que deixessin de fer inversions a Europa, però solament en aquells països que havien votat a favor dels aranzels, com ara França, Polònia i Itàlia. Les companyies poden continuar amb els seus plans a Alemanya, que hi va votar en contra, i l’estat espanyol, que es va abstenir, entre més estats membres. Això vol dir que les inversions de Chery a la Zona Franca de Barcelona no sembla que estiguin en perill. Sigui com sigui, els aranzels no aturaran pas l’ofensiva xinesa sobre el mercat automobilístic europeu. Per evitar-los, els fabricants del gegant asiàtic planegen de doblar la capacitat de producció fora de la Xina. Si ara tenen una capacitat de fabricar a l’estranger 1,2 milions de vehicles, esperen arribar als 2,7 milions el 2026 en una dotzena de països sobre els quals no s’apliquen aranzels.
Però no tot són cotxes. La coneguda i prestigiosa marca anglesa de bicicletes plegables urbanes Brompton, de gran èxit en ciutats del nostre país com ara Barcelona, acaba de presentar el nou model G. Les rodes són més grosses, de vint polzades, i no pas les tradicionals setze. Més còmoda, s’orienta a escapades més enllà de la ciutat, tot un canvi en la trajectòria de gairebé cinquanta anys de la companyia. N’hi ha una versió elèctrica.
L’adeu a les bateries de liti estacionàries?
En el front renovable, cal destacar l’anunci d’investigadors de la Universitat Tècnica de Munic sobre bateries de vida útil molt llarga. La innovació és en bateries aquoses de zinc, que poden esdevenir una alternativa molt seriosa a les bateries de liti. Les de zinc tenen avantatges diversos. Duu un ànode de zinc, un material abundant i fàcil d’obtenir, a més d’un càtode de blau de Prússia, un pigment basat en ferro, un altre material molt abundant, i que es fa servir també a les bateries de sodi. El separador és aquós –no es pot cremar– i no pas orgànic, com a les bateries de liti, que les fa inflamables. Fins ara, el zinc es degradava de seguida i els investigadors alemanys han aconseguit d’afegir-hi una capa protectora que n’allarga els cicles de càrrega i descàrrega a 100.000. Això equival a tres segles de funcionament amb un cicle diari. Les noves bateries no s’orienten als vehicles, sinó a les bateries estacionàries, les que s’instal·len a casa o en centrals renovables, atès que tenen un ús més intens. Cal tenir en compte que la troballa s’ha fet en laboratori i encara s’ha de demostrar que és aplicable a la fabricació a gran escala, i això, si és viable, pot tardar anys.
Mentrestant, no cal donar per mortes les bateries de liti. A Nevada, als EUA, s’acaba d’autoritzar una nova mina de liti que permetrà de fabricar 370.000 vehicles l’any. La mina es pot fer petita amb la descoberta del Servei Geològic dels EUA a Arkansas, on estimen haver trobat 19 milions de tones de liti, prou per a cobrir 9 vegades la demanda projectada fins al 2030. En paral·lel, investigadors xinesos i australians han desenvolupat un nou mètode d’extracció de liti de les salmorres i han aconseguit de recuperar un 90% del liti, el doble dels mètodes tradicionals, cosa que n’optimitzarà al màxim l’extracció i farà que es necessitin menys mines. Sense oblidar-ne el reciclatge. Mercedes-Benz acaba d’obrir una planta de reciclatge a Kuppenheim, Alemanya, on aconsegueix de recuperar el 96% dels materials d’una bateria, gràcies a nous processos, amb l’objectiu de fabricar-ne de noves a la mateixa planta amb els materials recuperats.
