28.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.09.2024 - 21:44
Comencem el resum mensual sobre notícies tecnològiques i de la transició energètica amb allò que ha esdevingut gairebé una tradició: el desplegament de renovables supera les previsions que es fan a principi de cada any. O així ho estima el laboratori d’idees britànic Ember, especialitzat en l’anàlisi del sector renovable. Amb la tendència actual és previst d’arribar a gairebé 600 GW de nova potència solar instal·lada a tot el món, 200 GW més que no havia previst l’Agència Internacional de l’Energia. Amb 593 GW solars afegits durant els 2024, representarà un augment del 29% en relació amb el ritme d’instal·lació del 2023, un any que fou excepcional, atès que aleshores la pujada fou d’un 87% en comparació amb l’any precedent. Al juliol ja s’havien instal·lat 292 GW nous, xifra que supera a totes les instal·lacions del 2022. Països com ara l’Índia, els EUA, Portugal i Itàlia superen el percentatge mundial de creixement; la Xina, primera potència mundial renovable, se situa en la mitjana, i uns altres països, com ara el Regne Unit i Alemanya, hi estan per sota, tot i que també n’han augmentat el ritme d’instal·lació.
Més solar que nuclear mentre l’eòlica també creix
El ritme accelerat de creixement de l’energia solar fotovoltaica ha fet que hi hagués instal·lats a tot el món, considerant les instal·lacions dels anys precedents, 1,7 TW de potència a final del 2023 i possiblement ja n’hi havia 1,9 TW el juny passat. Segons els analistes, això supera de 5 vegades la potència nuclear en funcionament a tot el món, d’uns 367 GW distribuïts en 408 reactors. Però cal considerar allò que es coneix com a “factor de capacitat”, és a dir, quant de temps poden produir electricitat durant tot un any. Les nuclears tenen un factor del 90% del temps, i, en canvi, a l’energia solar és del 20-25%, atès que no sempre fa sol, sigui perquè és de nit, sigui perquè fa núvol. Dit això, la fita és igualment important: les plaques solars fotovoltaiques instal·lades per tot arreu del món ja poden produir més electricitat que tots els reactors nuclears en funcionament.
L’energia solar és cridada a ser la font energètica principal del futur, però l’energia eòlica també tindrà un paper molt important. Darrerament, s’ha parlat molt dels problemes tècnics que han tingut alguns dels principals fabricants europeus de molins de vent, que han fet que fabriquessin menys turbines i s’aturessin projectes de nous parcs eòlics. Tanmateix, a escala mundial, segons els analistes de Wood Mackenzie, la instal·lació de nova potència eòlica ha assolit un nou rècord històric durant la primera meitat de l’any i ha arribat als 91 GW, un augment del 23% en relació amb el mateix període de l’any passat. Un valor de creixement en consonància amb el de l’energia solar. El sector és dominat per la regió d’Àsia-Pacífic, en què s’ha desenvolupat el 85% de les instal·lacions, i la Xina tota sola ha desplegat el 77% (70 GW) d’aquesta potència, gràcies als seus productors estatals, que també són com més va més presents al mercat internacional atesos els seus preus més econòmics. Europa i sobretot els EUA han estat els grans damnificats de la crisi dels fabricants occidentals, amb una disminució del 42% de la potència instal·lada en relació amb l’any anterior. També caldrà seguir l’evolució al país més poblat del planeta, l’Índia, on el ritme de nous molins ha crescut d’un 69% en relació amb el 2023.
La lliçó australiana i l’economia circular de les plaques solars
La transició energètica tindrà alts i baixos, amb anys més dolents i uns altres de més bons. Però la tendència general, tot i els entrebancs aïllats, és clarament al creixement. Tanmateix, una vegada hagi madurat el mercat, les instal·lacions s’estabilitzaran a un valor anual. I això sembla que ho mostra Austràlia, un dels països on l’autoproducció solar té més èxit i el sector és més consolidat. D’ençà de l’any 2020, el ritme d’instal·lacions en teulada noves (residencials i d’empresa) s’ha estabilitzat al voltant dels 3 GW anuals. Segons les darreres dades del Clean Energy Council, aquest ritme s’ha mantingut durant el primer semestre del 2024, amb 1,3 GW nous gràcies a 141.364 instal·lacions noves, que amb les anteriors ja contribueixen a l’11,3% de la producció d’electricitat del país. Les instal·lacions solars d’autoproducció també són més grans ara (9,7 kW de mitjana) que no pas fa una dècada (4,3 kW) o fa cinc anys (7,4 kW). També cal destacar el creixement de l’adquisició de bateries residencials, 30.000 a tot Austràlia durant el primer semestre, cosa que mostra el camí que se seguirà a la resta de països.
La gran virtut de l’energia solar, a banda de ser la font d’electricitat més barata, és la modularitat. Podem fer tant grans parcs solars, amb milions de plaques, com instal·lacions petites a casa nostra amb menys de deu plaques. Però cada vegada són més les veus que es demanen què passarà una vegada aquests milions de plaques solars arribin al final de la seva vida útil, quan esdevindran residus. Als EUA els experts ja han fet els càlculs sobre què pot representar tenir una economia basada completament en plaques solars. Amb 10.000 milions d’humans, calculen que es necessitaran 100 TW de solar fotovoltaica, uns 400 W de mòduls solars per persona i any. Uns 16 quilos de residus solars anuals per habitant, que cal posar en context amb els 800 quilos de residus totals per persona i any que es generen actualment als EUA, o els 530 quilos de la UE.
Tanmateix, la qüestió dels residus per les plaques solars preocupa com més va més. Cal tenir en compte que, tal com ja us hem explicat a VilaWeb, ja hi ha plantes que poden reciclar el 95% dels materials d’una placa solar, a banda de les obligacions legals de la UE per a fer-ho, afegit a la recerca científica per a augmentar encara més aquest percentatge, amb alguns components que ja es poden recuperar al 100% en un laboratori. En aquesta línia, els xinesos de Trinasolar han estat els primers a fabricar noves plaques a partir d’aquests materials recuperats. Són mòduls de 645 W de potència i una eficiència del 20,7%, i d’aquesta manera es tanca el cercle. Tot plegat farà disminuir enormement la necessitat de materials nous una vegada les plaques solars hagin arribat a final de la vida útil, cosa que farà que els residus generals del nostre consum energètic acabin essent de molt menys d’un quilo anual, una baixada molt substancials sobre els 5.200 quilos de combustibles fòssils que es consumeixen per habitant i any de mitjana a tot el món actualment.
Amb una degradació mitjana del 0,5% anual, les plaques solars poden durar moltes dècades abans no sigui necessari de reciclar-les. Tanmateix, com més va és més freqüent que les grans centrals renovables renovin les plaques solars abans no se n’hagi acabat la vida útil. El motiu és econòmic: les plaques actuals poden generar el doble d’electricitat en la mateixa superfície, gràcies al progrés tecnològic. Una vegada amortitzades econòmicament les antigues després d’una dècada d’operació, a les empreses els surt a compte d’instal·lar-ne de noves, atès que augmentaran la producció d’una planta en funcionament molt significativament sense augmentar la superfície del parc.
Això fa que cada vegada sorgeixen més iniciatives per a donar una segona vida a unes plaques que poden funcionar perfectament durant dues dècades més, malgrat que hagin perdut entre un 10% i un 20% d’eficiència. Ja comença a haver-hi iniciatives als EUA, Europa i Austràlia per a generar un mercat de segona mà de plaques solars, que completi el cercle de l’economia circular de les plaques solars: fabricació, ús, segon ús i, finalment, reciclatge per a tornar a fabricar-ne un nou mòdul. A Itàlia, per exemple, la companyia elèctrica genovesa ERG ha engegat un programa social per a reusar 4.000 plaques provinents de la modernització de quatre parcs solars. S’empraran a Itàlia i a l’Àfrica per proporcionar electricitat a hospitals, escoles i famílies vulnerables. Un altre projecte que també han tirat endavant amb plaques solars de segona mà ha estat el cobriment d’un aparcament de 66 places amb 400 plaques, una potència total de 84 kW i una producció anual fins de 100.000 kWh. Les possibilitats són infinites.
Arriba la clonació de veus gràcies a la IA
En l’àmbit tecnològic, la implantació en massa de la intel·ligència artificial continua. Amazon acaba d’anunciar als EUA una prova en què convida els narradors del seu servei d’audiollibres a clonar-se la veu amb IA. Gràcies a això, si som un professional de la narració, ja no haurem de llegir durant hores un llibre. La IA treballarà per nosaltres. Això s’emmarca dins l’objectiu d’Amazon de fer possible que tots els llibres també siguin audiollibres. Al nostre país, el mercat d’audiollibres en català és gairebé inexistent pels costs de producció. Però en països com ara els EUA són molt comuns. Aquesta tecnologia, si acaba incorporant la nostra llengua, podria fer explotar aquest mercat al nostre país i els narradors amb les veus que més agradin als lectors podran rebre ingressos sense haver de dedicar-hi infinitat d’hores llegint. La qüestió de fons és si això no ho aplicarà Amazon per millorar les seves veus artificials, sense haver de pagar res a cap narrador humà, o si els lectors preferiran veus sintètiques abans que les humanes, especialment quan siguin indistingibles.
Qui també és a punt d’incorporar la IA generativa als productes és la companyia Adobe, que acaba de presentar un vídeo en què mostra la integració d’aquesta tecnologia al seu programari. Els productes d’Adobe són la referència dels professionals de l’edició, que podran emprar, a partir de final d’any, aquestes noves eines per generar imatges i vídeo a partir d’ordres de text. A més, Adobe no solament desenvolupa models generatius propis, sinó que també estudia d’integrar models d’unes altres companyies, com ara els d’OpenAI, als seus productes.
Mentrestant, als EUA quaranta-dos estats i territoris s’han afegit a la petició de professionals de la salut que les xarxes socials incloguin missatges que alertin dels riscs del seu ús, pràctica que si s’aprova es podria generalitzar per tot arreu del món. Els experts ja situen l’ús de les xarxes socials dels joves com una crisi de salut pública. Uns quants estudis científics en lliguen l’ús a crisis d’ansietat, depressió, idealització del suïcidi i alteració del son, entre més trastorns causats per les recomanacions algorítmiques, el lliscament avall fins l’infinit i el bombardament constant de notificacions, que tenen l’únic objectiu que els nens i els joves hi estiguin enganxats constantment. En tot cas, els experts de salut adverteixen que els avisos no solucionen per si sols el problema i que caldrà aplicar-hi més mesures per minimitzar l’impacte de les xarxes socials sobre els més joves.
Les bateries ultraràpides i de llarga durada finalment arriben al mercat
Aquests darrers anys s’ha parlat molt de bateries que carreguen en 10 minuts. Tanmateix, tot i els progressos importants que s’han fet, encara no són al mercat a gran escala. Ara, el principal fabricant de bateries del món, la xinesa CATL, acaba d’anunciar l’acord amb el conglomerat xineso-nord-americà de SAIC-General Motors per a comercialitzar bateries als seus vehicles que poden carregar-se teòricament en solament 10 minuts. O uns 200 quilòmetres d’autonomia en tan sols 5 minuts en la majoria dels models de cotxe. La bateria és la primera que pot carregar a 6C, un terme tècnic que defineix quanta potència de càrrega admet. Així, amb 1C vol dir que la bateria es pot carregar sencera en 1 hora. 2C vol dir que es pot carregar dues vegades la capacitat de la bateria en 1 hora o, cosa que és el mateix, la bateria sencera en mitja hora. Així doncs, 6C vol dir que es pot carregar una bateria sencera en una sisena part d’una hora, és a dir, 10 minuts.
Un altre aspecte molt important de la notícia és que aquesta velocitat de càrrega s’ha assolit en bateries LFP. Aquesta química de bateries de liti és més econòmica que no pas les de química NMC, però té dos inconvenients: té menys densitat energètica, cosa que proporciona menys autonomia i, fins ara, es carregava més lentament. El nou anunci contribuirà a reduir encara més el mercat de les NMC, més cares i que fan servir cobalt, un mineral polèmic i que també fa que siguin més inflamables. CATL ha anat més enllà i a Europa ha presentat bateries específicament dissenyades per a autobusos i autocars, en un moment en què la legislació europea obliga a l’electrificació accelerada del transport públic. N’ha presentat dos models de bateries. Un admet pics de càrrega de 4C, la qual cosa permet de carregar el 70% de la bateria d’un bus en tan sols 15 minuts. Un segon model se centra en una vida útil llarga, que arriba fins a 15 anys i 1,5 milions de quilòmetres, que en determinades configuracions pot assolir els 2,8 milions.
CATL donarà 10 anys de garantia per a les noves bateries, per la qual cosa es pot dir que els operadors de transport públic se’n poden oblidar: tenen una vida útil equivalent a la del bus sencer. L’exemple el tenim a l’aeroport Schipol d’Amsterdam, un dels primers a tenir una flota electrificada. Aquests dies ha anunciat l’adquisició de 52 busos 100% elèctrics de la marca MAN, del grup VW. Substituiran autobusos BYD, que hi han operat satisfactòriament amb un ús molt intensiu durant 10 anys. No és l’únic aeroport que confia en els autobusos elèctrics de MAN. El de Munic també n’ha encarregat 49, ampliables a 25 més d’addicionals. Els aeroports del nostre país en prendran nota i també s’electrificaran?
