Calidoscopi: Gemini és disponible als mòbils, reneix Ebro a la Zona Franca i arriben més camions elèctrics a Europa

Comencem a Barcelona el recull mensual de notícies sobre transició energètica i tecnologia. Finalment, ha sortit el primer vehicle produït a l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca, l’Ebro S700, gràcies a l’empresa conjunta amb els xinesos de Chery. La premsa internacional, i especialment la xinesa, considera que és un vehicle xinès, atès que el model de la renascuda Ebro –la mítica marca amb seu a Barcelona que fabricà vehicles comercials entre el 1954 i el 1987– és una versió del Chery Tiggo 7 Pro. De fet, segons els mitjans especialitzats, el cotxe es fabrica a la Xina, es transporta per peces a Barcelona i s’acobla a la Zona Franca. La història de Chery, el cinquè grup automobilístic de la Xina, és curiosa perquè té relació amb Catalunya. Fundada el 1997 per les autoritats municipals de Wuhu (2,2 milions d’habitants), el primer vehicle que produí fou el Fengyun, que era un Seat Toledo fabricat amb llicència de Seat. El nou vehicle que s’ha començat a produir a la Zona Franca es vendrà en dues versions. Una d’híbrida endollable, fins amb 80 quilòmetres d’autonomia, i una altra de gasolina pura, sense cap mena d’hibridació. La renascuda Ebro, tot i rebre ajudes de la Generalitat no té la web en català, una constant en el sector, en què tan sols BYD i Tesla ofereixen a tot estirar la pantalla d’informació i entreteniment dels seus vehicles en la nostra llengua.

Gemini arriba als mòbils i parla català… d’aquella manera

Els gegants tecnològics continuen desplegant la intel·ligència artificial. Google fa pocs dies que ha donat accés general a la seva IA de conversa, Gemini. És de franc al mòbil –amb aplicació per a Android i iOS–, però per a la web cal pagar, malgrat que obtindrem en canvi l’accés a la versió avançada. L’aplicació no és disponible en català, però podrem interaccionar amb Gemini en la nostra llengua, amb dificultats. Per veu és encara més difícil, atès que sovint no ens entén i no respon. I, quan respon, parla català amb una forta fonètica nord-americana i sovint pronuncia paraules amb fonètica castellana i, fins i tot, portuguesa. En tot cas, representa un avenç en relació amb l’antic assistent de Google –Gemini no el substitueix de moment–, que no parla català de cap manera. Tanmateix, és lluny del ChatGPT, amb què pots interaccionar per text i oralment en la nostra llengua d’una manera molt més natural. És d’esperar que Gemini vagi millorant ràpidament, també amb el català.

Un altre dels fronts en què treballen les companyies és que les IA no funcionin aïllades del sistema, sinó que puguin interaccionar amb la resta d’aplicacions de manera que puguem dir a l’assistent que hi faci coses determinades. Google hi treballa, i el codi de la darrera versió de desenvolupament d’Android inclou una nova API que, segons que interpreten els analistes, permetria a Gemini de controlar unes altres aplicacions. El ChatGPT ja ha començat a oferir aquesta possibilitat i ara pot llegir el text d’unes altres aplicacions, com ara les que es fan servir per escriure codi de programació. I Anthropic ha creat una eina de codi lliure per a connectar els assistents IA amb les aplicacions. De fet, sense aquesta funcionalitat, la IA serveix de poc, tal com argumenta Apple per defensar la veterana Siri, que sí que ho pot fer. Tanmateix, els de la poma saben que Siri és desfasada tecnològicament i durant aquest mes passat s’ha sabut que Apple treballava a desenvolupar un assistent de conversa com el ChatGPT i el Gemini, segons Bloomberg.

En la banda contrària, la IA comença a arribar als tribunals. SafeRent, una eina que empren els propietaris nord-americans per seleccionar llogaters, ha hagut de tancar un acord judicial per no aplicar-la per a candidats d’ingressos baixos, a més d’haver de pagar 2,3 milions de dòlars. L’eina discriminava candidats negres i llatinoamericans, com també els qui rebien ajudes públiques, la qual cosa contradiu la legislació dels EUA. Sense arribar a judici, hi ha hagut queixes de creadors sobre la nova IA generativa de vídeo Sora d’OpenAI. La companyia va permetre a un seguit d’artistes un accés primerenc i ara s’han queixat que se senten usats per OpenAI, que sembla que entrena Sora gràcies a la seva feina, per la qual no reben cap compensació. Mentrestant, a la Xina ja hi ha hagut un detingut per fer servir imatges falses generades per IA per desinformar sobre una suposada (i falsa) compra del fabricant de cotxes Nio per part de BYD. L’home, de 29 anys, passarà 10 dies al calabós i pot rebre una multa de 65 euros al canvi.

Que la IA és el gran negoci present i futur del sector tecnològic ho mostra que Nvidia hagi esdevingut la companyia amb més valor borsari del món aquests dies, i hagi superat Microsoft i Apple. La companyia produeix els xips d’IA més cobejats del sector, que a més actualitza anualment, a diferència de la periodicitat biennal que es feia tradicionalment amb els xips gràfics i per a ordinadors. L’última versió, Nvidia Blackwell, ja és en producció i és un èxit de vendes, després d’haver enviat 13.000 unitats de prova als clients. Els californians tenen un volum de negoci en xips d’IA de 31.000 milions de dòlars el trimestre, enfront dels 2.000-3.000 milions de negoci que fa amb els xips gràfics, pels quals era coneguda fins ara. Nvidia no s’atura a la fabricació de xips, també crea models d’IA, com ara Fugatto, per fer música, sons inimaginables, transformar el to de veu, amb resultats molt espectaculars, indistingibles d’una veu humana.

La lluita pels usuaris de X

Amb la victòria de Donald Trump a les eleccions dels EUA, amb el suport i finançament d’Elon Musk, el propietari de X, que també formarà part de l’administració del nou president, milions d’usuaris de l’antic Twitter han decidit d’anar-se’n. Mitjans de comunicació o institucions, com ara la Universitat de Barcelona, també han decidit d’abandonar la xarxa. Els receptors principals han estat Bluesky i Threads. Totes dues companyies han arribat a guanyar un milió d’usuaris el dia. Totes dues xarxes socials es volen diferenciar de X amb una moderació més estricta (que podem triar fins i tot) i característiques noves. Per exemple, a Bluesky és possible d’amagar respostes a les nostres piulades, de manera que no les pugui veure ningú, i així evitar d’originar un ambient crispat i esdevenir els moderadors del nostre compte. Threads, per la seva banda, ha començat a implantar canals personalitzats i a centrar-se més en qui seguim. El canal algorítmic de X “Per a tu” és una de les grans crítiques a l’antic Twitter, amb estudis acadèmics que mostren el biaix cap al partit republicà i el compte d’Elon Musk. Bluesky també permet de fixar a la plana principal canals creats per uns altres usuaris sobre temàtiques –com ara ciència i de piulades en català–, de manera que podem prescindir de les recomanacions de la plataforma.

Però no tot són flors i violes amb la competència. Bluesky ha estat acusada d’infringir la legislació de la UE perquè no ha informat de quants usuaris té a la Unió ni hi té un domicili conegut, segons Reuters. Alguns usuaris han defensat la companyia, amb l’argument que és molt petita –poc més de 20 treballadors– i que encara és en una fase molt inicial. En tot cas, Bluesky, amb 23 milions d’usuaris, no té prou membres per a entrar en la categoria de “plataforma en línia molt gran”, de manera que la UE no li pot exigir el mateix que a X o Threads, que superen els 200 milions.

Energia solar als països en desenvolupament

En el camp de la transició energètica, aquest mes ha estat marcat pel fracàs de la cimera climàtica COP 29, tal com us hem informat a VilaWeb. Molts analistes no n’esperaven gaire, atès que l’amfitrió, el president d’Azerbaitjan, va definir els combustibles fòssils com un “regal de Déu” i a la cimera hi participaven més de 1.700 lobbistes a favor del petroli i el gas. Tanmateix, com més va més països veuen els avantatges de les energies renovables i com poden ser la solució a molts dels seus problemes, especialment als països en desenvolupament. Així, a l’Equador, que fa temps que té una crisi energètica, incloent-hi apagades nocturnes freqüents, s’ha tramès una llei urgent per a encoratjar les energies renovables i les inversions del sector privat per a posar fi a la crisi. La nova legislació pretén facilitar l’autoproducció i cogeneració fins de 10 MW, a més d’obligar les companyies que tenen plantes de combustibles fòssils d’elaborar plans de transició cap a tecnologies més netes. També requereix que es canviï progressivament l’enllumenat públic per fanals LED i que els bancs puguin oferir crèdits preferencials per a instal·lacions d’autoproducció. El país solament tenia en funcionament 31 MW d’energia fotovoltaica a final de l’any passat.

Somalilàndia, per la seva banda, ha publicat un concurs per a instal·lar energia solar desconnectada de la xarxa i amb bateries per a alimentar a vint-i-cinc centres de salut. Molts països en desenvolupament no tenen les xarxes elèctriques desenvolupades i l’energia fotovoltaica amb bateries permet de fer arribar electricitat a molts llocs on fins ara era impossible. El Perú també s’ha afegit a aquesta mena de solucions, i a l’Amàzones ha inaugurat dos parcs solars amb bateries que donaran electricitat a 28.000 persones, en una àrea sense accés a la xarxa elèctrica. Mentrestant, al Brasil, la Universitat Estatal de Campinas ha inaugurat la microxarxa elèctrica universitària més gran de l’Amèrica Llatina i el Carib, i ha mostrat com és d’escalable l’energia solar, de petites instal·lacions universitàries a grans parcs solars, passant per àrees remotes i parcs de dimensions mitjanes.

Tot i això, i respecte de l’autoproducció solar, el referent continua essent Austràlia, capdavanter mundial en aquesta àrea. Acaba de superar els 4 milions d’instal·lacions solars en teulada i ha assolit els 25 GW de potència combinada. Cada any s’hi instal·len uns 300.000 sistemes d’autoproducció. Tanmateix, la Xina juga en una altra lliga. Acaba d’inaugurar la planta solar marina més gran del planeta, amb 1 GW de potència. Situada a la ciutat de Dongying, al nord del país, és a 8 quilòmetres de la costa, ocupa 11.223 hectàrees i empra 2.934 plataformes recolzades sobre el fons marí. Generarà prou electricitat per a 2,67 milions de cases. No és l’únic projecte de grans dimensions inaugurat al gegant asiàtic. Al sud, a la ciutat de Zhangzhou ha entrat en funcionament una altra planta solar marina, tot i que “tan sols” de 180 MW. És la primera resistent a tifons, segons els constructors.

Per si no fos prou, i ja a terra ferma, la Xina ha inaugurat a la Mongòlia interior la segona planta fotovoltaica més gran del món, amb 3 GW. La primera és al mateix país, a Ürümchi (Xinjiang), amb 3,5 GW. A les Filipines volen igualar la fita, i acaben d’adjudicar la construcció d’una planta de 3,5 GW amb 4,5 GWh de bateries. Situada a Luzon, l’illa més gran del país, serà la planta solar “contínua” més gran del planeta i ha estat adjudicada a un constructor xinès, cosa que mostra el domini industrial del gegant asiàtic. Tanmateix, aquest domini és qüestionat per l’Índia, que vol esdevenir un competidor directe. Les exportacions de mòduls solars indis s’han multiplicat 23 vegades en valor econòmic del 2022 ençà, i el 97-98% va als EUA. A més, l’Índia amplia les seves exportacions a països com ara Sud-àfrica, Somàlia, Kenya, els Emirats Àrabs Units, l’Afganistan, el Nepal i el Bangladeix. Institucions índies també han proposat mesures antidúmping contra vidre per a plaques solars produït a la Xina i el Vietnam, país on les empreses xineses inverteixen per saltar-se els aranzels que els van imposant uns altres països. Amb una guerra comercial entre la Xina i els EUA, i amb molts altres països que es volen desempallegar d’una dependència industrial excessiva del gegant asiàtic, l’Índia vol esdevenir una alternativa amb capacitat per a proporcionar la demanda enorme de plaques solars.

Camions elèctrics que arriben a Europa

Respecte de la mobilitat elèctrica, els xinesos de BYD són a punt de sobrepassar en producció total –elèctrica i de combustió– els americans de Ford, cinquè fabricant mundial i que acomiadarà 4.000 treballadors a Alemanya i el Regne Unit, entre més motius, pel poc èxit de vendes elèctriques. Tanmateix, cal destacar el començament de la fabricació del camió elèctric de Mercedes eActros 600, que amb una autonomia real de 500 quilòmetres en una sola càrrega pot recórrer més de 1.000 quilòmetres el dia si s’aprofita per recarregar l’aturada legal obligatòria cada quatre hores. És el primer camió d’aquestes característiques que arriba a Europa i que podrà competir de tu a tu amb els camions dièsel. Renault Trucks –que pertany a Volvo d’ençà del 2011– no es vol endarrerir i ha anunciat que comercialitzarà un camió amb 600 quilòmetres d’autonomia. Se’n podran fer comandes a partir del segon semestre de l’any vinent. Els xinesos de Windrose, amb un disseny que és molt semblant al camió de Tesla, també han dit que comercialitzarien a Europa els seus camions elèctrics de gran autonomia a partir de l’any que ve.

Tots corren per avançar-se a Tesla, que encara no té data de comercialització dels seus camions al nostre continent. En paral·lel, Milence, el consorci format per fabricants de camions que estableix una xarxa de supercarregadors per a aquests vehicles, després de construir una estació a Perpinyà, ha anunciat que en feia una altra a Saragossa, operativa durant la primera meitat del 2025, cosa que situarà el nostre país com una de les rutes clau dels camions elèctrics de llarg recorregut. S’hi apuntaran les empreses catalanes?