31.12.2024 - 20:40
Aquest mes de desembre, hem sabut que a Europa s’havien instal·lat un total de 65,5GW d’energia solar durant el 2024. Un creixement interanual del 4%, una baixada molt notable en relació amb el 53% anterior. Cal tenir en compte que aquell creixement inusual elevat fou causat per la greu crisi energètica del 2022. Per al futur, les previsions del sector són creixements interanuals del 3%-7% fins el 2028. La Unió Europea ha multiplicat per quatre l’energia solar aquesta darrera dècada, en què ha passat de 82GW a 338GW. Però ara mateix la xarxa elèctrica és el principal problema per a la seva expansió. Dissenyada per a una producció centralitzada en grans centrals, amb les renovables la producció és descentralitzada i hi ha parts de la xarxa elèctrica que es troben saturades. Aquest problema es pot pal·liar si continua l’expansió a gran escala de les bateries estacionàries, que permetran de dosificar la producció solar i eòlica, fet que evitarà de saturar la xarxa. Durant el 2024, a tot el món s’ha passat de 96GWh de bateries en operació a 168GWh. Un dels motius és la baixada d’un 20% del seu preu durant el 2024, tot un rècord.
Continua l’expansió de bateries
Segons els analistes, el 2025 sentirem a parlar més de bateries. A l’Índia, el mercat emergent més important, el govern pensa a introduir l’obligació que les plantes solars i eòliques incloguin bateries amb una capacitat del 10% de la potència de la central, un percentatge que anirà augmentant progressivament. Tanmateix, a la Unió Europea continuen les dificultats en aquesta àrea. A Alemanya, principal economia del continent europeu, són conscients de com són de crítiques les bateries per a assolir els seus objectius solars. De fet, amb l’inici de l’abandonament del gas a les llars, com us explicàvem fa pocs dies, un estudi científic determina que per instal·lar 10 milions de bombes de calor a Alemanya caldran entre 54GW i 57GW solars, una xifra que es podria rebaixar si s’incorporen més bateries i que, sigui com sigui, ajudarà a la gestió de la xarxa elèctrica. A escala internacional, un dels colls d’ampolla per a actualitzar les xarxes elèctriques sembla que és la capacitat limitada de fabricació de transformadors.
La necessitat de bateries al nostre continent contrasta amb el fracàs dels projectes de fàbriques de bateries amb iniciativa europea: de les setze fàbriques que s’havien previst, deu han estat aturades o endarrerides. Darrere aquesta situació, hi ha la incapacitat (o l’oposició directament) del sector automobilístic d’augmentar la venda de vehicles elèctrics, la qual cosa ha portat a endarrerir el subministrament de bateries. De moment, per mitigar aquesta tendència, la Comissió Europea ha anunciat inversions fins a 1.800 milions en la cadena de valor de les bateries. Les empreses que confiïn en materials provinents de la Xina podrien quedar-ne excloses, atès que l’objectiu és fer una indústria continental. Tanmateix, la normativa europea també obliga a augmentar el percentatge de vendes de cotxes elèctrics i els fabricants europeus sembla que no tenen cap més opció que confiar en productors xinesos, atesa la situació actual. La xinesa CATL, el fabricant més gran del món de bateries, ha anunciat la creació de la seva tercera planta europea a Saragossa, amb una inversió de 4.000 milions i una producció de química LFP de 50GWh per al grup automobilístic Stellantis. S’afegirà a les d’Alemanya i Hongria.
La cursa per abaixar el preu d’unes bateries que duren més que no s’esperava
La mateixa CATL acaba de presentar unes noves bateries ultrasegures adreçades al sector automobilístic. El xassís pot rebre col·lisions a 120km/h absorbint un 85% de l’energia, enfront del 60% de models anteriors. A més, és capaç de desconnectar el circuit d’alt voltatge en només 0,01 segons després de l’impacte, i descarregar l’energia residual en només 0,2 segons, tot un rècord en el sector. El resultat és que la bateria no s’incendia ni esclata després d’un impacte d’aquestes característiques, que supera els 50km/h de les proves oficials. D’aquesta manera, CATL vol acabar de demostrar que els vehicles elèctrics són molt més segurs que no pas els de benzina.
El segon fabricant de bateries, el també xinès BYD, no es vol quedar enrere. Tot i la baixada rècord del preu de les bateries del 20% durant el 2024, vol assolir una baixada extra del 15% durant el 2025 amb la nova versió de la seva bateria Blade, tot millorant les mancances de la química LFP. La nova generació té més velocitat de càrrega, que pot arribar a 3C (uns 180kW) en el cas de la versió de menys densitat energètica, o bé a 8C (uns 400kW) en la de més densitat. També augmenta la densitat energètica i dota de més autonomia als vehicles. O, mantenint l’autonomia actual, es podrà optar per bateries més petites, cosa que farà abaixar encara més el preu dels vehicles. Les empreses occidentals tampoc no es volen quedar enrere, i el grup Stellantis ha dit que treballava per emprar bateries de sofre que rebaixarien el cost a menys de la meitat de les actuals i amb la capacitat de carregar a una velocitat un 50% més ràpida.
Quant a les actuals, un estudi de la universitat americana de Stanford ha trobat que les bateries dels cotxes duren fins a un 40% més que no es pensava. La raó és que en les proves de durabilitat les bateries es carreguen més de pressa i més sovint que no passa a la realitat. Els propietaris dels cotxes elèctrics carreguen generalment la bateria a casa o a la feina a baixa velocitat, normalment la mantenen a percentatges de càrrega elevats i els períodes entre càrregues són més llargs que no pas al laboratori. Tot plegat significa, com ja havien predit alguns experts, que la bateria durarà la vida útil del vehicle, sense necessitat de canviar-la. I si això no és prou per decantar-se per un cotxe elèctric, una enquesta feta en divuit estats mostra que els seus propietaris n’estan molt contents i únicament un 1% es planteja tornar a un cotxe de combustió. Qui prova un elèctric no vol tornar enrere.
BYD imparable i nou escàndol a Volkswagen
En el camp de la mobilitat elèctrica, continua l’expansió imparable xinesa. Per al 2025, s’espera que la producció de vehicles endollables (híbrids i elèctrics purs) a la Xina assoleixi una producció anual de 16,5 milions, incloent-hi les exportacions. Al mercat nacional tindran un creixement del 30%, amb una quota de vendes del 55%. En comparació, a la UE la normativa sectorial demana un 22% de les vendes. BYD continua acaparant notícies: el 40% dels híbrids endollables venuts mundialment són seus (un 80% al mercat xinès), s’expandeix per Àfrica (Etiòpia), ja té en operació un segon vaixell de transports de cotxes elèctrics per a Europa (5.000 a cada viatge) i ha assolit l’objectiu de vendes per a enguany abans d’hora. També sembla que s’afegirà a l’estratègia xinesa per a esquivar els aranzels europeus, i optarà per exportar més vehicles híbrids endollables en compte d’elèctrics purs. Sigui com sigui, el seu model 100% elèctric Seagull, conegut internacionalment com a Dolphin mini, va esdevenir el cotxe més venut al novembre a la Xina, i va superar els de combustió. Un vehicle que s’espera que arribi a Europa el 2026, quan es comenci a fabricar a la nova planta de BYD a Hongria.
Segons els analistes, aquesta expansió sense aturador de BYD és la causa dels moviments desesperats dels fabricants tradicionals, que veuen com van perdent vendes acceleradament. Entre aquests moviments, hi ha l’anunciada unió dels japonesos de Nissan i Honda, l’acomiadament de 34.000 treballadors de Volkswagen a Alemanya (on la negociació amb els sindicats ha evitat el tancament de plantes anunciat inicialment) i que Ford i Stellantis facin plans de reestructuració accelerats, sense oblidar que Tesla viu una davallada de vendes a Europa i el Model Y no repetirà enguany com el cotxe més venut al continent europeu. El grup alemany no tan sols ha estat centre d’atenció pels acomiadaments en massa. Aquesta setmana ha estat protagonista d’un escàndol que, a banda la propaganda perjudicial, pot comportar-li sancions econòmiques de les autoritats europees: una fuita de dades de 800.000 cotxes durant mesos.
El nou escàndol a Volkswagen, que afecta també Seat, Audi i Skoda, mostra com els fabricants tradicionals estan descol·locats davant el canvi de paradigma que representen els cotxes elèctrics, especialment amb la seva informatització. La fuita en massa de dades no ha estat per un atac informàtic, sinó per errors de principiants en el sector tecnològic: un disseny informàtic inadequat amb dades pujades a servidors d’Amazon sense xifrar, recopilació de dades innecessàries i sense fer-les anònimes. Tot plegat ha fet que es poguessin consultar milions de trajectes amb una precisió de deu centímetres. En alguns casos amb noms i cognoms, adreça postal, correu electrònic i número de telèfon del propietari. S’ha pogut saber els patrons diaris de moviment dels usuaris, incloent-hi polítics i directius alemanys. La Fundació Mozilla ja va advertir el 2023 que els cotxes connectats (elèctrics i de combustió) són un “malson a la privacitat”, amb 25 marques que van recopilant més dades de les necessàries, un 76% que podia vendre-les a tercers i amb el 68% experimentant incidents de seguretat. Un malson que ara s’ha fet realitat.
Les plaques solars a les façanes van més bé que no es pensava
Mentrestant, la indústria solar continua tenint problemes de sobreproducció a la Xina, tot i que el mercat internacional creix acceleradament. Els analistes preveuen que uns quants productors xinesos faran fallida, perquè, amb produccions que s’acumulen als magatzems amb el risc de quedar desfasades, prefereixen de vendre-les per sota del preu de cost. Una de les causes de la sobreproducció xinesa és que, de mica en mica, es va diversificant la producció de plaques a tot el món. Així, l’Índia ha tancat el 2024 havent assolit la capacitat de fabricar 63GW de plaques anuals, l’equivalent a les necessitats europees actuals. Malgrat que la seva producció és més cara que no la xinesa, s’orienta als EUA, que ha posat forts aranzels a les importacions provinents de la Xina.
L’expansió de les renovables continua als EUA i els experts calculen que superarà el gas fòssil en termes de capacitat durant els tres anys vinents. Un fet ressenyable tenint en compte que els EUA són el primer productor de gas natural del món. De moment, hem sabut que a Oregon han donat llum el vist-i-plau al projecte solar amb bateries més gran del país. És la central Sunstone, que inclou 1,2GW de plaques solars i 1,2GW de bateries, un model híbrid que es va imposant a tot el món. La nova central renovable també inclou un fons d’ajut econòmic a l’agricultura local. A Europa, concretament als Països Baixos, un estudi ha mostrat que les plaques solars en façana podrien tenir més bons resultats que no es preveia en comparació amb les situades a les teulades amb una orientació òptima. El motiu és que les plaques es degraden menys i proporcionen electricitat fora de l’hora punta solar, cosa que fa augmentar les taxes d’autoconsum i estressa menys la xarxa elèctrica.
Mentrestant, al Regne Unit han anunciat la intenció d’augmentar en 30GW l’objectiu solar per al 2030, fins a assolir un valor de 45GW en funcionament. També volen arribar a 22GW de bateries. Caldrà que redoblin els esforços, perquè durant aquests darrers dotze mesos s’hi han instal·lat només 1,2GW. En comparació, a Alemanya s’hi va instal·lar 1GW tan sols al novembre. I de l’estat espanyol ha arribat una notícia que recorda a aquell acudit de l’aterratge espanyol al Sol perquè es feia de nit, per a sorpresa de soviètics i nord-americans. Una companyia ha estat multada amb sis milions d’euros per haver venut producció solar durant la nit i haver manipulat els preus del mercat. En un futur, amb l’expansió de les bateries estacionàries, sí que serà possible vendre producció solar quan no hi hagi llum, però en aquest cas és un frau perquè la companyia no disposava pas de bateries estacionàries. Els beneficis del frau (6,2 milions) superen la multa màxima permesa, però el regulador ha obligat la companyia a compensar rls agents desplaçats a la subhasta.
Trump, en contra del tancament de TikTok als EUA
Quant al sector tecnològic, l’actualitat és marcada pel canvi de parer del futur president nord-americà, Donald Trump, que ara vol evitar el tancament de la plataforma xinesa als EUA, prevista un dia abans de l’inici de la seva presidència. Ha fet una petició formal al Tribunal Suprem perquè tingui temps per a tancar un acord, adduint les seves capacitats negociadores, el seu mandat electoral i la voluntat política per negociar una resolució per salvar la plataforma. En el camp de la intel·ligència artificial, el ChatGPT ha arribat als 300 milions d’usuaris. Amazon, per la seva banda, treballa en el seu model multimodal per competir-hi. Tant Google com OpenAI han anunciat una nova generació de models que “raonen”, que mostren als usuaris quines informacions han considerat abans de donar una resposta. Google també ha presentat el seu nou model generatiu de vídeo Veo 2 (a més a més del Gemini 2) que ja està disponible per als clients professionals i vol competir amb el Sora d’OpenAI. Per la seva banda, YouTube ha anunciat que d’aquí a poc detectarà còpies de celebritats i creadors, justament per lluitar contra un ús abusiu dels models d’IA. La plataforma de vídeo també ha anunciat que augmentarà les mesures contra els pescaclics i eliminarà vídeos que al títol anunciïn coses que no proporcionen.
