26.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 27.12.2022 - 08:57
Enguany ha estat un any de poques eleccions. Hi ha hagut les presidencials i legislatives franceses a Catalunya Nord i les generals italianes a l’Alguer, però la major part del país no ha anat a les urnes. En canvi, el 2023 es presenta com un any ple d’eleccions i la gran majoria de ciutadans anirà votar més d’una vegada.
Repassem les eleccions que hi ha previstes fins a final d’any:
Eleccions generals a Andorra
Les primeres eleccions en el calendari són les del Consell General d’Andorra, que s’han de convocar per al març o l’abril i renovaran els vint-i-vuit escons que formen la cambra legislativa de l’estat.
El govern és ara mateix encapçalat per Xavier Espot, que tornarà a ser el candidat de Demòcrates per Andorra, atès que el límit constitucional per a un primer ministre és de dos mandats. També formen part del govern els Liberals i Acció, l’escissió dels liberals durant aquesta legislatura impulsada per la ministra Judith Pallarès.
El sistema electoral andorrà és peculiar, amb dos vots diferents: la meitat dels consellers (catorze) és elegida en una llista nacional, i els altres són triats localment, amb una votació en què el partit més votat en cada parròquia s’endú dos consellers. A més, és previst que el cens sigui de vora trenta mil electors, és a dir, els ciutadans adults amb nacionalitat andorrana, en un estat de vuitanta mil habitants.
En les eleccions d’ara fa quatre anys cap partit no va aconseguir la meitat dels escons, un fet que no passava d’ençà del 1993 i que evidencia que hi ha un parlament molt dividit. Demòcrates va aconseguir la majoria en tres parròquies, la coalició de liberals i el Partit Socialdemòcrata (PS) va guanyar en dues; Tercera Via, a Sant Julià de Lòria, i Ciutadans Compromesos (CC), a la Massana.
Encara manquen uns quants mesos per a les eleccions i, per tant, no se saben les coalicions, però ara com ara hi podria haver un rècord de candidatures a escala estatal. Difícilment es repetirà la principal alternativa a Demòcrates en les llistes locals, és a dir, l’acord de liberals i socialdemòcrates, i més després d’haver anunciat el PS la seva sortida de l’acord amb la Unió Europea.
El mes de desembre hi haurà eleccions comunals, en un sistema electoral en què la llista més votada de cada municipi s’endú automàticament la meitat dels regidors.
Eleccions a les Corts Valencianes: 28 de maig?
Ara fa quatre anys, les eleccions valencianes es van avançar al 28 d’abril i no van coincidir amb les municipals, europees i gran part de comunitats autònomes espanyoles. No obstant això, és previst que una altra vegada tornin a convergir.
Es votarà la continuïtat del Botànic, el pacte entre el PSPV, Compromís i Podem, que governa d’ençà del 2015 i que ara fa quatre anys va obtenir 52 escons de 99. El sondatge del CIS, publicat ara fa uns dies, preveu un avantatge per als signants del pacte, amb el PSPV com a força més votada. Tots tres partits sumarien entre 40 escons i 63, mentre que la suma de l’oposició, és a dir, el PP, Vox i Ciutadans, n’obtindria entre 35 i 59, amb la possibilitat, per tant, que hi hagi una majoria alternativa de dretes.
El segon govern del Botànic, malgrat la lentitud d’algunes polítiques, ha formulat un projecte alternatiu al PP, amb una nova manera de fer i una sensibilitat diferent. En aquests cinc mesos que falten, els partits hauran de cercar un equilibri entre marcar un perfil diferenciat respecte dels socis, en aspectes com ara el requisit de capacitació lingüística a la llei de la funció pública i la reciprocitat de les televisions en català, i l’evidència que, si volen governar, irremeiablement hauran de tornar a pactar.
Eleccions a les Illes i als consells insulars: 28 de maig
A les Illes hi ha una situació força semblant a la del País Valencià, amb vuit anys de governs progressistes després d’un govern del Partit Popular marcat per la corrupció, les grans obres i l’anticatalanisme.
En cinc mesos és prevista una pugna per la majoria entre blocs, amb el PI com a partit frontissa, amb un ideari de centredreta que l’allunya dels partits de progrés i un regionalisme que no encaixa amb el perfil més contrari a la llengua i a la cultura que poden marcar un PP del bracet de Vox.
Els socis de govern han evidenciat les seves diferències aquest darrer any, sobretot en els consells insulars. Més per Mallorca va amenaçar de trencar el pacte a l’illa arran del patrocini al RCD Mallorca, i la llei de la reserva de la biosfera va causar un xoc entre el PSIB i Més per Menorca. En la discussió del pressupost per a l’any vinent, tot i ser soci de govern, Més per Mallorca ha presentat desenes d’esmenes, amb mesures com ara un augment de l’impost de turisme sostenible, de les ajudes socials i de reforçar l’atenció primària.
El mateix dia també hi haurà les eleccions als consells insulars a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, una institució pròpia amb un grau d’autogovern superior al de les províncies en matèries com ara règim local, urbanisme, carreteres, museus, informació turística i polítiques de gènere.
Després de les darreres eleccions, el PSIB va encapçalar un govern progressista a Mallorca i Menorca, a Eivissa hi governa el PP i a Formentera hi ha un batlle de Gent per Formentera.
La renovació dels ajuntaments: 28 de maig
Aquesta mateixa data es renovaran els ajuntaments del Principat, el País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent.
A València són previstes unes eleccions municipals ajustades. En les dues anteriors eleccions municipals, la igualtat ja va ser màxima: Compromís, el PSPV i València en Comú van guanyar per un sol escó l’any 2015 i Joan Ribó va poder revalidar la batllia el 2019 amb un pacte de Compromís i el PSPV, que van tenir un regidor més que no el PP, Ciutadans i Vox.
A Barcelona hi ha unes eleccions molt obertes, en una ciutat clau tant per a l’independentisme, com per al PSC i els comuns. L’any 2019 el suport de Manuel Valls a Ada Colau va evitar justament que Ernest Maragall fos batlle. Enguany ja no hi ha aquesta possibilitat, amb la partença de l’ex-primer ministre francès i la previsible desaparició de Ciutadans. La candidatura de Xavier Trias ha estat el gran revulsiu fins ara, i s’espera una situació d’empat quàdruple dels comuns, PSC, ERC i Junts. Si no hi ha una majoria absoluta en la investidura, el partit més votat és qui assumeix la batllia.
A Palma també hi ha una situació molt renyida entre les forces de progrés, que governen ara amb el socialista José Hila com a batlle, i el PP i Vox, amb la previsió que Ciutadans desaparegui. En les eleccions del 2019, la majoria es va decidir per un regidor, i mentre que sembla que Més per Mallorca i Podem mantenen el nombre de regidors, s’haurà de comprovar si el PSIB, amb Hila com a candidat una altra vegada, és capaç de mantenir el suport.
També trobem situacions incertes en la major part de grans ciutats. ERC provarà de mantenir els governs de Lleida i Tarragona després d’haver aconseguit d’arrabassar la vara de batlle als socialistes, que havien governat durant més d’una dècada en totes dues ciutats. A Elx hi ha una situació molt ajustada i la majoria pot dependre d’un sol regidor, que es pot decidir si Podem entra al consistori, mentre que a Alacant sembla que el PP aquesta vegada podria tenir majoria amb Vox.
Les eleccions al senat francès: setembre
El setembre hi haurà eleccions a Catalunya Nord, amb la renovació dels dos representants que s’envien al senat francès. D’ençà del 2017, els senadors eren François Calvet i Jean Sol, tots dos dels Republicans.
Les eleccions es fan cada tres anys i en cada votació es renova solament la meitat de la cambra, segons si són dels departaments de la sèrie 1, com en el cas de Catalunya Nord, o de la sèrie 2. En el cas nord-català, hi ha un sistema electoral majoritari, amb una sola butlleta en què cada elector pot votar dos candidats, siguin del mateix partit o no. Per a ser elegit en primera volta, un candidat ha d’obtenir la majoria absoluta dels vots emesos i un nombre de vots igual a la quarta part dels inscrits. En segona votació hi ha els candidats amb més d’un 10% dels vots i n’hi ha prou amb una majoria relativa. Cada candidat es presenta amb un substitut, de diferent sexe.
Ara fa sis anys, François Calvet va ser triat en primera ronda, amb un 52% dels vots, mentre que en segona ronda va ser triat Jean Sol amb un 49,64% dels vots per un 43,40% de la socialista i actual presidenta del departament Hermeline Malherbe i un 6,96% del candidat esquerrà Jean-Louis Chambon.
Rassemblement National provarà de repetir els bons resultats de les legislatives, quan els quatre diputats de Catalunya Nord van ser del partit d’extrema dreta. Fins i tot hi ha rumors sobre una possible candidatura de l’ex-primer ministre Jean Castex com a senador nord-català.
Eleccions generals a l’estat espanyol: final d’any
A final d’any també hi haurà eleccions espanyoles, si no són abans. Els sondatges fins ara mostren una previsió molt oberta, amb el PP i Vox a punt d’aconseguir la majoria absoluta al congrés espanyol. Si els dos partits de dreta no sumen, sembla que no n’hi hauria prou per a la investidura de Pedro Sánchez amb Podem i formacions sobiranistes com EH Bildu, Compromís i ERC, i hauria d’ampliar el suport.
Més enllà de la composició de les majories al congrés espanyol, els partits mesuraran el seu suport i el dels seus projectes en aquestes eleccions. El sobiranisme a les Illes provarà d’accedir per primera vegada al congrés espanyol, Compromís de mantenir el seu escó, que ara ocupa Joan Baldoví, i ben segur que hi haurà una pugna per a ser la primera força a Catalunya, molt possiblement entre el PSC, ERC i Junts.
També hi haurà més enfrontaments, com ara mesurar el suport dels diversos projectes independentistes, la capacitat de la CUP de mantenir la representació al congrés espanyol i si el PSIB i el PSPV poden superar el PP en els territoris respectius.
