El ‘Calendari dels pagesos’ arriba als 160 anys de saviesa popular

  • És la publicació en català que es publica des de fa més anys

VilaWeb
Redacció
02.11.2020 - 21:50

Com cada tardor, ja és a la venda l’edició del 2021 del popular almanac ‘Calendari dels pagesos’, un número que enguany és molt especial perquè és el del cent seixantè aniversari. De fet, el ‘Calendari dels pagesos’ és la publicació catalana més antiga que encara s’edita: s’ha publicat ininterrompudament des de 1861. Durant tots aquests anys, els lectors no han deixat de trobar plasmada a les seves pàgines la saviesa popular sobre agricultura, astronomia, cultura i tradicions.

L’origen del ‘Calendari dels pagesos’ el trobem a la llibreria i impremta Casa Llorens, que era al costat del mercat de Santa Caterina de Barcelona, avui desapareguda. Llavors s’acabaven d’enderrocar les muralles de la ciutat i faltaven pocs anys per a l’esclat de la revolució de 1868, que va donar peu a l’anomenat Sexenni democràtic. La publicació va continuar oferint informació important per a les classes populars malgrat l’alta agitació social, un fet que ha mantingut d’aleshores ençà; fins i tot durant la guerra de 1936-1939 –quan va deixar de publicar el santoral pel clima anticlerical– i el franquisme. Els primers anys de la dictadura, les autoritats franquistes van permetre que es publiqués en català amb l’argument que els camperols no sabien castellà, però el 1941 va passar a editar-se en castellà. Després de la mort del dictador Francisco Franco, el ‘Calendari dels pagesos’ va recuperar el català, fet que ha mantingut fins avui.

Primer número del ‘Calendari dels pagesos’.

L’edició del 2021 del ‘Calendari dels pagesos’ conté un reportatge titulat ‘Mesurant el temps’ que repassa la trajectòria de la publicació durant els darrers 160 anys i diverses poesies d’Estanislau Tomàs i Morera, l’editor que va comprar els drets de la publicació el 1975 i que va dirigir fins el 2014. A més, els lectors també hi trobaran consells per a fer un hort urbà, un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i verdures de temporada, el santoral i les dates de les fires, mercats setmanals i festes majors de tots els municipis de Catalunya. A les seves pàgines també hi ha una poesia per a cada mes de l’any i el ‘Judici de l’any’, escrit per Anaís Falcó i Christian Simelio, amb un recull dels fets més destacats del 2020.

La roda perpètua

Un dels al·licients del ‘Calendari dels pagesos’ és la roda perpètua, un sistema ideat pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà, l’any 1617 per a pronosticar com serà de fèrtil l’any, classificant-lo en quatre graus: molt fèrtil, fèrtil, estèril i molt estèril. Segons aquest mètode, que es reprodueix a la portada de l’almanac, el 2021 serà fèrtil.

Portada de l’edició de 2021 del ‘Calendari dels pagesos’.

El ‘Calendari dels pagesos’ del 2021 inclou un calendari de paret, amb les festes i llunes de tot l’any, i diversos articles sobre qüestions d’actualitat, com la importància de menjar aliments primaris poc adulterats i processats, ecològics, de proximitat i de temporada, de comerç just i sostenibles, i de fer exercici, si pot ser a l’aire lliure (‘El camí cap a la salut’, escrit per Montse Pijuan). També hi ha un article sobre el malbaratament alimentari i la cuina dels aprofitaments, escrit per Pep Salsetes; un altre escrit per Joan Tomàs sobre la novel·la de Jules Verne Héctor Servadac, que narra un viatge pel sistema solar damunt d’un cometa; un sobre les propietats del romaní, escrit per Pilar Comes i Solé; un sobre les feines al bosc temps enrere, escrit per Antoni Gimeno i Josep Cot; i un sobre la promoció de les llavors de varietats locals fetes al país, una aportació de la cooperativa les Refardes, entre més.

El Museu Etnològic de Barcelona va dedicar-li una exposició

Pel cent cinquantè aniversari, el Museu Etnològic de Barcelona va dedicar-li l’exposició ‘Calendari dels pagesos. 150 anys mesurant el temps’, on s’explicava la història i les característiques principals de l’almanac. La mostra es complementava amb una selecció d’objectes etnogràfics que conserva el museu relatius a la vida rural.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor