16.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.08.2023 - 21:43
La quinzena legislatura espanyola comença avui amb la constitució del congrés i el senat i de les meses de les sengles cambres. És una de les primeres dates importants en el calendari de la investidura del president espanyol, després d’unes eleccions que han deixat una situació de governabilitat difícil.
L’elecció del president del congrés espanyol necessita majoria absoluta en primera ronda. Si no s’aconsegueix, els dos candidats més votats passen a una segona volta en què tan sols cal majoria simple. El PP ahir a la tarda va fer públic el nom de la seva candidata a la presidència de la cambra: la secretària general del partit, Cuca Gamarra. El PSOE va anunciar abans-d’ahir que la seva candidata seria Francina Armengol. Un gest que vol servir per a estovar les files independentistes, perquè la clau de la presidència i, per tant, de la majoria en l’òrgan de govern del ple és a les mans dels set diputats de Junts. El bloc del PP, Vox i UPN suma 171 diputats, que són els mateixos que tenen el PSOE, Sumar, ERC, el PNB, EH Bildu i el BNG. El partit de Carles Puigdemont decidirà el sentit del vot avui mateix, concretament en una executiva telemàtica que es farà a les vuit del matí.
Una volta resolta la votació, la presidenta de la cambra baixa anirà al palau de la Zarzuela per informar-ne el rei espanyol, Felipe de Borbó. Després, és previst que Felipe VI convoqui per a la setmana del 21 d’agost els representants de totes les formacions amb presència al congrés espanyol per decidir a qui encarrega de sotmetre’s a la sessió d’investidura.
Més o menys pels volts del 25 d’agost s’acabarà el termini de cinc dies hàbils per a formar els grups parlamentaris del congrés espanyol, segons les previsions reglamentàries. Després, la mesa del congrés haurà de ratificar els grups parlamentaris per a constituir la junta de portaveus, que és l’òrgan que ordena les sessions plenàries i distribueix els escons de l’hemicicle.
Una vegada constituïts els grups parlamentaris i la junta de portaveus, i repartits els seients de l’hemicicle, ja es podran convocar sessions plenàries. Seguint aquestes previsions, el primer debat d’investidura es farà, com a molt aviat, a final d’agost o la primera setmana de setembre. El tràmit de convocar una sessió d’investidura és potestat del president de la cambra baixa i té dret d’agilitzar-ne la convocatòria o no. Si la presidenta és del PSOE, és previst que dilatin els terminis per negociar una investidura de Pedro Sánchez. Cosa que possiblement no passarà amb el PP. Si hi ha acord entre algunes forces polítiques, es calcula que el debat d’investidura sigui la primera setmana de setembre.
Serà investit president del govern espanyol aquell candidat que aconsegueixi la confiança del congrés per alguna d’aquestes dues vies: en la primera votació, si aconsegueix majoria absoluta (176 vots) o, en una segona oportunitat, quaranta-vuit hores més tard, si aconsegueix més vots a favor que no pas en contra. La data d’aquesta primera votació d’investidura condiciona el calendari d’una repetició electoral, perquè, en cas de blocatge, les corts es dissoldran quan faci dos mesos d’aquella data, i caldrà tornar a fer eleccions passats quaranta-set dies.
A partir de la votació, s’obren, doncs, dues vies:
Hi haurà un govern espanyol al setembre. Si s’ha obtingut la investidura al primer intent, el nou president pot prendre possessió el 8 de setembre i nomenar immediatament els ministres.
Repetició de les eleccions per Nadal. En canvi, si no s’ha aconseguit la investidura en aquell debat, després de la primera votació fallida comença a córrer un termini de dos mesos per a possibles nous intents. Això implica que, si hi ha un fracàs a principi de setembre, tal com va passar amb les investidures fallides de Pedro Sánchez el març del 2016 i el juliol del 2019, i no s’assoleix una alternativa viable els dos mesos següents, cal dissoldre les corts al novembre i fer eleccions quaranta-set dies després, és a dir, per Nadal.
