Quin és l’origen del calendari d’Advent? Sempre ha estat així, aquesta tradició?

Com cada primer de desembre, és tradició entre els més petits de la casa de començar a menjar les vint-i-quatre xocolatines del calendari d’Advent. Saber quina figura s’amaga rere la finestreta és sempre motiu d’emoció i, per a molts, aquest petit plaer gustatiu es converteix en un compte enrere per a les festes de Nadal. Ara bé, quin és l’origen d’aquesta curiosa tradició i per què ho fem?

Què és l’Advent?

Per entendre-ho, primer cal comprendre què és l’Advent. És el període de quatre setmanes anteriors a Nadal, un temps d’espera i preparació –sobretot espiritual– per a aquesta festivitat cristiana. “És un compte enrere del temps, similar a la preparació de la Quaresma cap a la Pasqua“, exemplifica Amadeu Carbó, folklorista, escriptor, gestor i activista cultural.

Al començament, el calendari d’Advent tenia una altra forma, la de corona d’Advent. A l’Alemanya de final del segle XIX, els nens encenien cada diumenge del període d’Advent una espelma, fins a arribar a la nit de Nadal. D’aquesta manera, les famílies els feien partícips i els introduïen a la celebració cristiana. “Visualitzem una cosa que no existeix, que és el temps, el temps que falta per arribar a Nadal”, detalla Carbó.

Uns anys més tard, aquesta forma de calendari va anar evolucionant, i es van popularitzant pràctiques com ara pintar vint-i-quatre ratlles amb guix a la paret o a la porta de les cases. L’any 1908, es va imprimir el primer calendari d’Advent amb vint-i-quatre caselles en què cada dia s’hi havia d’enganxar una estampeta d’un sant.

La forma actual del calendari d’Advent, que inclou la comercialització de les xocolatines, no arriba fins ben entrat el segle XX, com a evolució del món de la impressió, explica Carbó.

Rituals cristians en una societat com més va més laica

El calendari d’Advent no és l’únic ritual que serveix de preparació per a Nadal. Durant el període preparatori de l’Advent, se succeeixen unes quantes diades i esdeveniments que ajuden a fer el compte enrere, com ara les fires de pessebres, les rifes, l’encesa de llums o les decoracions vegetals, tal com explica Carbó al llibre Celebrem el Nadal.

De totes maneres, moltes d’aquestes pràctiques són com més va més buides de significat, detecta l’autor del llibre, i això fa que en perilli la continuïtat. “Som una societat que tendeix a la banalització dels seus símbols, i a rendibilitzar-los econòmicament”, subratlla. Per això, considera que el calendari d’Advent actual s’ha convertit en marxandatge, “igual que els caganers”, assenyala.

“Som en una societat com més va més laica i, per tant, tots aquests tipus de rituals i celebracions queden reduïts a l’espai íntim i personal”, afegeix. Això no vol dir que no se celebrin, sinó que no tenen la transcendència pública que tenien fa quaranta anys, cinquanta o vuitanta anys, puntualitza Carbó.

Per a ell, però, és important que celebrem les festes: “Totes són importants, perquè ens defineixen com som”. “De fet, les festes no deixen de ser un mirall de qui som i, per tant, ens ajuden a entendre’ns a nosaltres mateixos”, remarca.