18.12.2020 - 19:50
Habitualment, la posició del Banc d’Espanya a l’hora d’analitzar la situació econòmica de l’estat és molt més objectiva que no pas la del govern espanyol. Avantatges de la independència que té –si més no, en aquest terreny. En aquests moments tan complicats, ho tornem a veure. La ministra espanyola Nadia Calviño deia dimecres, abans d’entrar a la reunió de l’Eurogrup: “Els indicadors que seguim ens porten a mantenir la nostra previsió que aquest quart trimestre tindrem una taxa de creixement també positiva.” Ressò mediàtic assegurat. No va gosar quantificar-ho, com sí que ho havia fet uns dies abans el seu col·lega de la cartera de Seguretat Social, José Luis Escrivá, qui havia avançat que l’economia estatal creixeria el quart trimestre, i que aquest creixement seria del 2,4% entre l’octubre i el desembre. Forma part de les preteses obligacions de la governança, per animar el personal, encara que després s’hagin de desmentir. Tant l’hi fa, ja no ho recorda ningú…
El cas és que avui el Banc d’Espanya els contradiu clarament i aporta un seguit de causes, cosa que no han fet els ministres. Les seves estimacions situen el creixement intertrimestral més probable entre el -0,8% i el -3% en el quart trimestre. Aquesta taxa es correspondria amb un retrocés interanual del -9,8%. A mi, les raons que aporta em semblem lògiques i ben raonades. Diu, per exemple, que la informació referida al quart trimestre assenyala una certa desacceleració addicional de l’economia que, en tot cas, seria de magnitud moderada, i que, d’acord amb el caràcter focalitzat de les mesures de contenció aplicades, l’impacte és més sever sobre les branques de serveis, on el contacte personal és més intens. Recorda també els resultats de la seva enquesta a una mostra de societats no financeres, en què gairebé la meitat diu que ha observat una disminució de la facturació en el trimestre en curs.
Com sempre acostuma a fer, presenta tres situacions de futur, segons el possible comportament d’un conjunt de variables. Aquesta vegada, però, afirma que els riscos del creixement del PIB en la hipòtesi central van orientats moderadament a la baixa. En particular, perquè els desenvolupaments epidemiològics podrien ser més adversos, la qual cosa portaria aparellada la introducció de mesures de contenció més estrictes. A més, recorda que una persistència més llarga de l’actual crisi podria fer empitjorar la situació financera dels agents que es troben en una situació de més vulnerabilitat patrimonial, cosa que ampliaria els efectes econòmics adversos de la pandèmia.
De fet, això que indica avui el Banc d’Espanya ja ho van exposar fa un parell de setmanes els vint serveis d’anàlisi econòmica privats que consulta Funcas per fer el seu panel de previsions. Així, mentre el mes de setembre la mitjana dels “savis” encara assenyalava un creixement positiu del 3,9% el quart trimestre, a la revisió actual ja li donen un creixement negatiu del -3%. Un canvi molt radical!
Segons el butlletí del Banc d’Espanya, en un context en què la pandèmia i les mesures de contenció significarien un obstacle cada vegada menor per a l’activitat, el creixement del PIB repuntaria en el transcurs del 2021, recolzat en els fons europeus del programa Next Generation EU. Ara bé, un factor crucial en què es fonamenten aquestes perspectives de recuperació de l’activitat són les expectatives de millora de la situació sanitària. I, addicionalment, la recuperació es basarà també en el suport de la política monetària i fiscal i, en particular, en projectes de despesa acollits a la iniciativa del fons europeu esmentat. Lògic, sempre que siguem capaços de fer-ho bé. I d’això, malauradament, ja no n’estic tan segur.
I fa una reflexió final comparativa que pot semblar sorprenent, però que és certa. Diu que el comportament de l’economia espanyola en el període més recent probablement ha estat menys desfavorable que el d’altres grans economies de l’àrea de l’euro, en les quals el repunt dels contagis, que a l’estat espanyol s’observava des de l’agost, no va arribar fins a l’octubre, de manera que l’adopció de les corresponents mesures de contenció va ser igualment més tardana. Em sembla interessant i significa un bri d’esperança –ni que sigui pel decalatge temporal que representa– dins el context europeu, atès que les institucions internacionals ens col·loquen a la cua.
