Les calamarsades esdevindran menys comunes arran del canvi climàtic, però el diàmetre mitjà de la pedra augmentarà i les tempestes tindran un impacte econòmic més gran. Aquesta és la conclusió principal que es deriva d’un estudi publicat fa poc a Climate and Atmospheric Science, afiliada a la prestigiosa revista científica Nature, que ajuda a posar llum a un dels fenòmens meteorològics que més costa de predir –però que més pèrdues causa a tot el món.

Fins a un 80% més de pedra de grans dimensions a final de segle

Mitjançant l’ajuda de models meteorològics avançats, l’estudi simula les transformacions en la freqüència de les calamarsades en dues hipòtesis d’emissions diferents basades en els models del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC): la hipòtesi d’emissions intermèdia (RCP4.5) i la hipòtesi d’emissions pessimista (RCP8.5).

Els resultats de l’estudi permeten d’esbossar un patró clar. A mesura que el canvi climàtic s’intensifiqui i l’aire esdevingui com més va més humit i calent, les calamarsades esdevindran menys comunes, perquè les condicions climàtiques contribuiran a la dissolució de la pedra suspesa a l’aire. Però, alhora, aquest augment de la calor i la humitat atmosfèriques farà que les tempestes que s’acabin formant es mantinguin més temps suspeses en l’aire. Això, de retruc, farà que el diàmetre mitjà de la calamarsa que aquestes tempestes acabin descarregant sigui més gran que no pas en dècades anteriors.

L’estudi revela “disminucions estatísticament significatives” en la prevalença de tempestes amb calamarsa d’entre 1,5 centímetres i 3,5 de diàmetre màxim, però també augments importants en les tempestes amb calamarsa més grans, amb pedra entre 4 centímetres i 4,5 (o més) de diàmetre mitjà.

L’abast concret d’aquestes variacions depèn de la trajectòria d’emissions i el període històric que s’analitzi (2040-2055 o 2085-2100), però el patró es manté de manera consistent en qualsevol d’aquestes hipòtesis. En la hipòtesi d’emissions intermèdia, per exemple, els autors de l’article preveuen un augment d’un 25% en la prevalença de la pedra de més de 4,5 centímetres de diàmetre i de prop d’un 30% en la prevalença de pedra de més de 5 centímetres de diàmetre per al període 2085-2100. En el cas de la hipòtesi d’emissions pessimista, aquestes xifres pugen fins a prop d’un 75% i prop d’un 80%, respectivament, per al període 2085-2100.

A més, totes dues hipòtesis preveuen una disminució entre un 25% i un 50% en la pedra de més d’un centímetre i menys de quatre de diàmetre. L’abast d’aquestes reduccions en el diàmetre de la pedra és inversament proporcional a l’augment de la trajectòria d’emissions: com més augmentin els gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, més es reduirà la prevalença de la pedra entre un centímetre i quatre.

Menys calamarsa, però més intensa

Per bé que la disminució de la prevalença de les calamarsades semblarien bones notícies tant per a propietaris com per a asseguradors, l’augment del diàmetre mitjà de la pedra fa intuir un resultat paradoxal: les calamarsades esdevindran menys habituals, però l’augment de la concentració i intensitat d’aquestes tempestes causarà pèrdues econòmiques més grans i localitzades.

Les calamarsades, precisament, són el fenomen atmosfèric que més pèrdues genera –més i tot que fenòmens que el públic general sol associar a afectacions més greus, com ara els tornados. El ventall de condicions meteorològiques que pot causar la formació de pedra en l’atmosfera és molt més ampli que no en uns altres fenòmens, i això històricament ha fet que les calamarsades siguin un dels tipus de tempestes que més costen de predir.

Els autors de l’estudi recorden que la calamarsa causa unes pèrdues mitjanes d’uns 10.000 milions de dòlars anuals als Estats Units (excloent-hi les pèrdues agrícoles), una xifra que s’ha multiplicat per cinc d’ençà del 2008.

Les dades coincideixen amb les del Laboratori Europeu de Tempestes Severes, que calcula que les pèrdues causades per la calamarsa a Europa van ascendir als 12.000 milions de dòlars l’any passat. Les dades recollides per l’observatori també revelen un augment clar, aquests darrers anys, de la prevalença al continent de pedra entre 2 centímetres i 5 (de menys de 4.000 incidències el 2020 a gairebé 10.000 l’any passat), pedra entre cinc centímetres i deu (de poc més de 250 incidències el 2020 a gairebé 2.000 l’any passat) i pedra de més de deu centímetres (de pràcticament cap incidència el 2020 a més de 90 l’any passat).

El Meteocat demana col·laboració per a identificar la pedra de gran diàmetre

Aquests darrers mesos, i particularment aquest estiu, el país ha estat testimoni d’uns quants episodis de calamarsada amb pedres de gran diàmetre. El més recent va ser a començament d’aquest agost a Sant Pere de Torelló (Osona), en què una tempesta va deixar, en pocs minuts, danys a més del 95% dels 1.050 habitatges del nucli antic del municipi, als quals se sumen desperfectes a gairebé tres-cents cotxes i a una trentena d’empreses d’un polígon industrial. “Ningú no sabia que seria tan focalitzat i amb pedra tan gran”, lamentava en declaracions a l’ACN el batlle, Jordi Fàbrega. En total, la calamarsada va deixar pèrdues d’uns 50 milions d’euros al municipi. L’Alt Palància, l’Alt Millars i la Plana Alta també han experimentat calamarsades importants aquest estiu, que han deixat pèrdues milionàries. El maig de l’any passat, una pedregada va malmetre gairebé totes les collites de fruita i cereal a la Noguera.

Les darreres pedregades, fins i tot, s’han arribat a cobrar una vida al país. Va ser l’estiu del 2022, ara fa dos anys, quan una nena d’un any va ser ferida mortalment per l’impacte d’una pedra a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), en una tempesta que va deixar seixanta-set ferits i centenars de desperfectes.