07.11.2024 - 21:40
No recorde qui em va dir fa temps que Josep Pla havia escrit alguna cosa com ara que la política és l’art de gestionar els interessos privats sota aparences públiques. Em sap greu no poder-ho certificar, perquè la frase és tan precisa i aguda com incontestable. Però fa temps que prove de trobar-la entre els milers i milers de pàgines que el senyor Pla va escriure i la veritat és que no ho he aconseguit fins ara. Però no m’estranyaria gens que l’hagués feta servir. A mi em sona molt a italiana la frase, la imatge que representa, el concepte que descriu, la manera de dir-ho. Per això no m’estranyaria que fos real, tenint en compte la gran afecció de Pla per la literatura cisalpina i la manera com devorava llibres d’allà.
He de reconèixer que ahir em vaig posar malalt per moments, i no sé explicar-ho de cap més manera. No sé si és cosa del cansament. Ja fa molts dies que breguem amb les conseqüències de l’aiguat i amb la investigació periodística que malda per aclarir què van fer durant les hores crítiques aquest grup de criminals que dirigeixen la Generalitat Valenciana.
Perquè ho acabarem sabent tot, algun dia, però de moment allò que s’insinua, allò que anem sabent –i ahir van eixir moltes coses– em regira el ventre i em fa ois, em fa venir moltes ganes de vomitar. Que si el president Mazón era il·localitzable i ni tan sols responia al telèfon, que si hi havia una festa d’aniversari personal en el moment més crític, que si la consellera no sabia –ni ningú li ho havia explicat– que podia enviar missatges a tots els telèfons avisant la gent perquè es refugiàs, que venia l’aigua. I tot això que anem aprenent d’aquelles hores és d’un nivell d’incompetència i d’irresponsabilitat tan estratosfèric que fa mal. Que ens fa mal fins i tot als qui no en tenim cap culpa.
Ara, és tan sols una qüestió de mala sort tenir personatges com Mazón al capdavant de les nostres institucions? És simplement que ens ha caigut al damunt una plaga bíblica?
La resposta és que no. Que el problema és estructural, no pas de persones. Si Mazón pot ser president de la Generalitat –i permeteu-me la petita digressió–, si és possible que gent d’aquest nivell tan baix i amb tan poca capacitat mental siga responsable d’un país sencer és perquè la nota de tall per a ser president ha baixat en picat.
Si hi havia un temps en què en la política hi entrava gent molt qualificada amb la voluntat de servir els ciutadans, aquest temps ja ha passat. I ara la norma –a dreta i a esquerra– és entrar en la política per servir-se’n, per gestionar els interessos privats sota aparences públiques.
I quan aquesta perversió social i humana –ai!, que ara no sé si he caigut en la redundància– s’assenta, quan es normalitza, quan passa a ser una cosa tan natural que ningú no s’exclama abans de començar, que ningú no diu –ja abans de començar, a la campanya electoral– que un borinot com Mazón simplement no està qualificat per a ser el nostre president i ni tan sols s’hauria de poder presentar, aleshores la desgràcia comença a emparar-se del país.
L’altre dia, parlant amb Ferran Torrent, un més dels molts amics que han vist l’aigua i el fang desfer la seua vida, amb el seu humor que ho resisteix tot, em comentava que calia revisar les prioritats polítiques. I ho exemplificava dient que estava molt bé tenir una oficina anticorrupció, però que en realitat allò que feia més falta era una oficina anti-inútils. I una revolució –això ja ho dic jo– abans no siga massa tard.
PS1. Avui comencem a publicar una sèrie de tres articles en què alguns dels periodistes més importants del Washington Post ens expliquen –després d’haver treballat durant mesos amb més de cinquanta fonts diferents– com s’ho ha fet Donald Trump per guanyar les eleccions americanes. Ens fa molt de goig poder publicar en català una de les millors peces periodístiques que avui es poden trobar al món sobre aquestes eleccions, que tindran unes conseqüències molt importants. Llegiu-ne el primer capítol.
PS2. Ahir era dijous i tocava La tertúlia proscrita. Conduïts aquesta setmana per Ot Bou, Josep Costa i Albano-Dante Fachin van debatre amb la nostra cap de redacció Esperança Camps i amb el nostre company Blai Avià sobre la situació a València i als Estats Units, i aterraren al nostre país les conseqüències i els ensenyaments de tot això que ha passat. Vegeu-ne el vídeo.
PS3. Continuem abocats en la tragèdia causada per la incompetència del govern valencià amb els aiguats. Avui us oferim dues entrevistes importants. D’una banda, amb Joan Llinares (“Aquesta gent són una trepa, uns fanàtics, no volen testimonis”) i, d’una altra, amb la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, en nom de les quaranta entitats que ens han convocat a manifestar-nos demà a València per exigir la dimissió del govern valencià: “Som l’altaveu de les víctimes, de la indignació social, perquè el president Mazón entenga que ha de dimitir”.
PS4. Us expliquem tot allò que passa i us ho oferim amb accés obert, perquè la nostra missió és informar tothom, el conjunt de la societat. Si podeu, en contrapartida, us demanem que ens ajudeu fent-vos subscriptors de VilaWeb: clicant ací.
