23.10.2015 - 13:54
|
Actualització: 29.10.2015 - 11:30
El catorze de setembre passat, l’ Escola Cal Maiol del districte de Sants- Montjuïc va començar el curs d’una manera especial. Per primer cop des de feia dècades, el curs de P3 tenia més alumnes fills d’autòctons que de nouvinguts. La dinàmica es va trencar gràcies a un grup de famílies del barri que es va agrupar per portar els seus fills i filles a l’escola. Les famílies provenien de les escoles bressol El Cuc i Guimbó, molt properes a Cal Maiol, i buscaven un centre del barri perquè els nens cursessin l’Educació Infantil.
Violeta Puchades és la mare de la Joana, una nena que aquest any ha començat P3 a l’escola. Malgrat el nombre tan elevat d’immigració, la família de la Joana ja tenia l’escola Cal Maiol com una opció abans d’assabentar-se de la iniciativa. Tot i això, Violeta Puchades no amaga que el projecte va ser determinant per inscriure-la. La mare és mestra d’Educació Primària al Raval i coneix els problemes que tenen les escoles amb un percentatge elevat d’immigració: “Alumnes que van i vénen al mig del curs, infants que es relacionen sense dominar la llengua…”.
Cal Maiol és un dels centres que any rere any compta amb places de “matrícula viva”. Això vol dir que té a disposició places per a infants al llarg de tot l’any i això fa que hi hagi alumnes que s’incorporin a ple curs, sovint nouvinguts. Aquest degoteig constant dificulta l’adaptació a l’escola dels infants més petits i, en cursos més elevats, pot suposar un entrebanc per assolir la matèria, sobretot si els alumnes no parlen català ni castellà. Tot i això, les famílies coincideixen en els beneficis que pot suposar per als seus fills: “La diversitat de l’escola els aportarà valors molt positius”, afirma Agnès Russiñol, mare de dos nens que han començat P3.
Cal Maiol és des de fa 20 anys una de les escoles del districte de Sants-Montjuïc que reuneix un nombre més alt d’immigrants. En l’actualitat, els fills de nouvinguts suposen aproximadament el 85% de l’alumnat. Una dada sorprenent en un districte que té el 18’9% de la població immigrant, només dos punts per sobre de la mitjana de Barcelona.
El centre, situat al carrer Sagunt, està ubicat a cavall entre els barris de Sants i La Bordeta, en els quals el nombre d’immigrants és més baix, amb un 16,4% i un 12,9% d’immigració respectivament. De fet, aquesta realitat va ser la que els va permetre no haver de tancar el centre a mitjans dels noranta. El centre patia de falta d’alumnat i gràcies a les onades migratòries d’aquell moment es va poder mantenir l’escola en funcionament. En comparació, altres escoles públiques del barri, com l’Escola Barrufet, tenen un percentatge d’alumnes fills d’immigrants molt menor. No arriben ni a la meitat d’estudiants immigrants que té Cal Maiol.
El que va començar en unes converses de veïns va concretar-se en una primera reunió el mes març, període de la preinscripció escolar. Va ser llavors quan Violeta Puchades va incorporar-se a aquest grup de famílies. Durant els mesos següents, el més complicat va ser formar un grup sòlid i compromès amb la iniciativa: “Moltes famílies s’interessaven pel projecte però la gran majoria no es comprometien a formar-hi part d’entrada”, explica la Violeta. La majoria dels pares i mares esperaven afegir-s’hi quan hi hagués format un grup sòlid. En aquest procés, el mitjà de comunicació principal va ser whatsapp: molts dels pares encara no s’havien vist mai.
Paral·lelament, tres mares es van reunir amb el Consorci d’Educació de Barcelona per explicar-los la iniciativa. Violeta Puchades va ser una d’elles. Al Consorci els van explicar que sempre havien intentat fer una millor distribució dels nouvinguts però que mai se n’havien sortit. “No sabien com fer-ho, els faltaven eines, i estaven encantats que la mateixa població mobilitzés el canvi”, diu la mare.
Així doncs, des de l’administració es van posar totes les facilitats. “Fins i tot van dir que si calia incorporar una nova línia de P3 i fer obres durant l’estiu, es faria”, explica Nanda Botinas, directora de l’Escola. També es va facilitar la matriculació de les famílies, ometent el sorteig que es fa en l’adjudicació de places a l’escola pública. Tothom qui va posar Cal Maiol com a primera opció en la sol·licitud de preinscripció va rebre l’assignació.
Va ser en aquest període quan el grup de famílies es va reunir amb la direcció de l’escola per explicar el projecte. La directora valora molt positivament la iniciativa. El centre havia intentat al llarg dels anys trencar amb el que molta gent considera un gueto d’immigrants, amb l’objectiu de ser atractiu per a la resta de veïns del barri. Lluny d’aconseguir-ho, el centre va apostar per ser excel·lent en aquest tipus de d’alumnat.
Segons la directora, aquesta associació de pares i mares és fruit de tota la feina que s’ha anat fent pel barri al llarg dels anys. L’escola ha estat sempre vinculada al teixit associatiu del districte. A més, les dades acadèmiques del centre són positives. “Estem una mica per sobre de la mitjana de Catalunya en la prova de competències bàsiques que fa la Generalitat”, explica.
El setembre passat, els vint infants implicats en el projecte van incorporar-se a l’escola. Meritxell Carapuig, tutora de P3, explica que el procés d’adaptació dels nous alumnes ha anat més ràpid que altres anys. “El domini de la llengua ha estat principal. També que molts venien d’estar en escoles bressol i ja tenien certs hàbits escolars adquirits”, assegura. Als fills de famílies nouvingudes els sol costar més adaptar-se als centres perquè la majoria no han anat a escoles bressol i d’aquesta manera el grup se n’ha beneficiat.
Ara, les famílies pretenen vincular-se a l’AMPA de l’escola i organitzar activitats que augmentin el sentiment de pertinença al centre, com fer un gegant o crear un grup de tabalers. Tot i això, tenen clar que no volen trencar les dinàmiques de l’escola. “No volem passar per sobre de ningú, l’objectiu és que d’aquí ben poc ja no es parli de nosaltres, sinó de tot P3 com una classe més”, explica Violeta Puchades.
