17.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 17.02.2025 - 21:49
Pas important per a salvar Cal Macià, la casa familiar de Vallmanya, al Segrià, on el president de la Generalitat Francesc Macià estiuejava i passava llargues temporades. És una masia del segle XVII, catalogada fins ara com a Bé Cultural d’Interès Local, que havia estat propietat de la família d’Eugènia Lamarca i de Mier, muller de Macià, i que, en morir el seu pare –l’arquitecte Agapit Lamarca–, va ser heretada pel matrimoni.
L’immoble es troba actualment en molt mal estat. Malgrat que el 22 de desembre de 2023 la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alcarràs van anunciar que la comprarien i la restaurarien, més d’un any després ni la casa s’ha comprat ni s’hi ha fet cap mena d’actuació per a evitar-ne la degradació. Ahir, però, hi va haver una novetat que pot implicar un punt d’inflexió: després d’una primera negativa, s’ha fet pública una rectificació i el Departament de Cultura de la Generalitat ha iniciat l’expedient per a declarar la masia Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Lloc Històric.
RES CLT/432/2025 S'incoa expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric, a favor de la Casa Vallmanya, a Alcarràs (Segrià), i de delimitació del seu entorn de protecció https://t.co/B4OYFRFD9C
— DOGC (@DOGCdeldia) February 17, 2025
Tot i que la declaració es preveu que s’acabi el mes de juny, la incoació implica que sigui tractat en el règim de protecció establert per a aquests béns culturals. Entre més qüestions, ara la Generalitat podria impulsar l’expropiació de l’immoble. En canvi, mentre era un Bé Cultural d’Interès Local solament ho podia fer l’ajuntament.
La plataforma popular Salvem Cal Macià – Casa Vallmanya, que va demanar que s’apliqués a l’immoble aquest règim i va presentar documentació inèdita perquè la Generalitat canviés de parer, fa temps que insta les administracions a fer-se càrrec de la casa per evitar-ne la desaparició. Ara demanen que, amb aquest canvi de protecció, es faci de manera immediata. El portaveu del col·lectiu, Ferran Dalmau, diu: “De BCIN que cauen per terra, en aquest país nostre, no te’ls acabes. La simple declaració per si sol no serveix de res si no hi ha una voluntat política d’utilitzar les eines que et dóna la llei de patrimoni cultural català per protegir l’immoble.”
Una finca com més va més degradada
Salvem Cal Macià – Casa Vallmanya diu que la Generalitat i l’ajuntament ja els han fet arribar que no veuen clara l’expropiació, tot i que el col·lectiu considera que aquesta és l’únic mecanisme que garanteix la preservació de l’immoble. I Dalmau afirma que expropiar terrenys o cases és habitual per a fer carreteres, obra pública: “Per què no ho podem fer si té un valor històric innegable?”
Expliquen que el propietari no ha estat sancionat pel consistori per no haver executat les reformes que li exigien i que, per tant, caldria prendre les mesures necessàries perquè l’espai fos museïtzat per evitar de perdre’n el valor històric i patrimonial. A final de desembre, el govern municipal va enviar un requeriment al propietari de la casa indicant quines obres havia de fer –com ara posar una tanca o una lona– i el termini d’un mes. “El propietari no ho ha fet”, diu Dalmau, ni ha presentat el pla d’obres d’apuntalament perquè les parets no caiguin.
Tot i que el consistori ho pot fer subsidiàriament, és a dir, fer les obres i després passar la factura al propietari, de moment no s’ha fet res. L’ajuntament ha reconegut que havien comprovat que no s’havia fet res, però, segons el col·lectiu, l’equip municipal els ha fet saber que solament faran les obres subsidiàriament si el propietari les paga per endavant. “L’ajuntament cerca una excusa per no haver d’executar una cosa que s’ha compromès a fer, que és l’actuació subsidiària”, diu Dalmau. I sentencia: “El propietari no pagarà mai res. Això és un peix que es mossega la cua; ara hi ha connivència de l’ajuntament perquè caigui la casa.”
Si cal, tot i que no són optimistes amb la situació, Salvem Cal Macià – Casa Vallmanya es mostra disposat a anar per la via judicial: “Cada dia ens queden menys opcions a banda de portar l’ajuntament als tribunals perquè compleixi la normativa.” Fa temps que l’immoble es troba en un procés de degradació avançat, amb un esvoranc a la coberta que ja afecta pràcticament la meitat de la superfície. Dalmau explica que els annexos ja han caigut tots, enderrocats. I afegeix que durant la sequera “la casa patia, però no del tot”, però ara la degradació ha avançat molt més. “Quan una casa comença a desmuntar-se per la teulada, però on cauen les cases normalment, sembla que no hi hagi de passar res fins que es comença a esfondrar tota.” I afegeix: “Hi ha un moment que l’ensorrament de la casa adquireix una velocitat accelerada i creiem que aquest procés ja ha començat. Som gairebé en un punt de no-retorn.” Demana una actuació urgent perquè aviat podria ser massa tard.
Aquí podeu veure imatges del 2021, i ara la situació és molt pitjor:
El propietari actual és un particular que té una granja i explota la finca agrícola. Tindria més interès en els magatzems agrícoles a la vora de la finca que no pas a preservar-la. Fa gairebé un any, el mes d’abril, es va fer públic que se n’havia aturat la venda perquè el propietari la condicionava al fet que l’Ajuntament d’Alcarràs li donés permís per a construir un camp clos per a evitar que els conills li facin malbé els cultius que té en uns quants punts d’Alcarràs. Un tràmit llarg perquè, segons el consistori, calen uns quants informes favorables. Alguns terrenys són a la vora de la carretera L-800 i d’un curs natural, i és complicat que la normativa urbanística i la inundabilitat permetin d’autoritzar-lo.
Una casa amb història
L’explotació de la finca ha tingut un pes important en la biografia del president Macià. Per exemple, gràcies a la gestió feta per Eugènia Lamarca, es va poder finançar l’exili del president entre el 1923 i el 1931, a causa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i dels fets de Prats de Molló del 1926.
La casa fou escenari d’estades, reunions, residència d’estiu i d’una intensa activitat política, que va evolucionar de posicions pròximes al carlisme catalanista cap al republicanisme progressista i independentista fins a arribar a la presidència de la Generalitat de Catalunya amb la proclamació de la República del 14 d’abril de 1931.
La guerra de 1936-1939 va conduir la família de Macià a l’exili, fugint de la repressió. Als anys cinquanta Maria Macià i Lamarca, la filla, va recuperar la casa i la finca amb una important inversió. Tanmateix, el 1968 l’Institut de Colonització espanyol li n’expropià 3.100 hectàrees, el 90% de la finca, en un acte de repressió de la dictadura franquista envers la família, i previsiblement pel fet de ser filla de Macià i compartir-ne la ideologia política.
La casa de Vallmanya forma part de l’ampli llegat memorial i patrimonial del 122è president de la Generalitat. S’afegeix a la casa natal de Macià a Vilanova i la Geltrú, l’Espai Macià de les Borges Blanques, la Casa Macià a Vil·la Denise de Prats de Molló, el Castell Principal del Turó de la Seu Vella de Lleida, el Dipòsit de Puigverd de Lleida, el Pont Vell o del President de Seròs i el disseny de la Fàbrica Viladés d’Alfarràs, per exemple.
