Sota la normalitat del “nou Caixmir”, la ràbia contra la repressió índia batega

The Washington Post · Karishma Mehrotra i Shams Irfan

Nova Delhi, Índia. Els cinemes que havien tancat ja han reobert, com també han tornat a obrir cafès, mercats i instal·lacions esportives de tota mena. Les escoles públiques han estat rebatejades amb el nom de policies prominents. La línia de tren que connecta la capital del Caixmir, Srinagar, i Delhi està gairebé llesta per a inaugurar-se. La bandera índia oneja pertot arreu.

Després de dècades de conflicte violent entre els separatistes i les autoritats índies, en què van morir milers de persones, el govern indi parla ara d’un “nou Caixmir”.

Tanmateix, totes aquestes estampes oculten una repressió encoberta que tenalla els residents de la regió. D’ençà que el govern indi va revocar l’autonomia especial del Caixmir l’any 2019, els caixmirencs considerats pròxims als separatistes han estat acomiadats de la feina o, fins i tot, empresonats. A tots els han advertit el mateix: que guardessin silenci si no volien problemes.

Després de sis anys d’endarreriments, el Caixmir finalment ha fet eleccions al parlament regional. Prop de la meitat dels residents del Caixmir amb dret de vot, segons les xifres oficials, han votat aquestes darreres setmanes.

En una regió abans coneguda pels seus boicots electorals, fins i tot els antics separatistes es presenten a les eleccions perquè, segons molts caixmirencs, no hi ha cap manera més perquè el moviment es faci sentir.

“L’establishment interpreta que es presenten en massa perquè s’ha restaurat la democràcia a la regió”, diu Siddiq Wahid, professor d’història de la Universitat Shiv Nedar de l’Índia, originari del Caixmir. “Res més lluny de la realitat. L’afluència de votants reflecteix la sensació creixent que ja n’hi ha prou”, afegeix. Els resultats, anunciats a final d’aquesta setmana, reflecteixen aquest clamor: la Conferència Nacional, el partit més gran a la regió i opositor principal de la revocació de l’autonomia especial del Caixmir, s’ha proclamat vencedor després d’aconseguir quaranta-dos diputats, tretze més que no els que ha aconseguit el BJP del president Narendra Modi.

Una seguretat il·lusòria?

Durant tres dècades, els manifestants caixmirencs s’enfrontaren regularment a les forces de seguretat contra el negoci de Mohammed Saleem Anfal. La situació a la regió va empitjorar tant, segons ell, que es va veure obligat a fer estades més i més llargues a Delhi per fugir dels conflictes.

Dècades enrere, Srinagar, una pintoresca ciutat envoltada de muntanyes imponents, havia estat el lloc triat per molts indis per passar la lluna de mel. Però a mesura que la violència va començar-hi a escalar, com més anava més turistes van decidir de cercar destinacions alternatives. Ara, els indis tornen a considerar el Caixmir com a destinació preferent per a la lluna de mel. L’absència d’enfrontaments ha permès a Anfal, de quaranta-sis anys, d’ampliar el seu negoci farmacèutic.

Però fins i tot amb els nous centres comercials i l’afluència de turistes, afegeix, aquesta suposada “sensació de seguretat” continua sense haver-se restablert del tot.

El Caixmir, regió de majoria musulmana, va obtenir el règim d’autonomia especial després de la divisió per part del govern britànic, l’any 1947, de l’Índia colonial en dos països, l’Índia i el Paquistan, quan el cap de la regió anomenada Jammu i Caixmir va decidir d’unir-se a l’Índia en compte del Paquistan. D’aleshores ençà, l’Índia i el Paquistan han arribat a la guerra en dues vegades pel control d’aquesta regió de l’Himàlaia. Cada país administra ara parts separades de la regió, però tots dos la reclamen sencera. L’any 1987, la polèmica per unes eleccions suposadament falsejades a la part índia va desencadenar un llarg conflicte entre Nova Delhi i les forces separatistes.

El 2019, el govern indi va revocar l’estatut d’autonomia de Jammu i Caixmir, va llançar una campanya de repressió ferotge contra la regió i va empresonar-ne milers de residents. D’aleshores ençà, polítics de l’oposició, periodistes, advocats i activistes dels drets civils han estat arrestats en virtut de lleis que permeten detencions sense judici. Una organització local sense ànim de lucre, el Fòrum pels Drets Humans de Jammu i Caixmir, calcula que més de 2.700 persones van ser detingudes entre el 2020 i el 2023. Han retirat el passaport als periodistes i han escorcollat les redaccions de nombrosos diaris. L’antic Club de Premsa de Srinagar ha estat clausurat i convertit en una comissaria.

Alhora que ha posat fi a l’autonomia especial del Caixmir, el govern indi l’ha convertit en territori de la unió. Funcionaris del govern han promès que, amb el temps, la regió tornaria a ser reconeguda com a estat.

Però, com a resultat de la revocació del 2019, els legisladors triats durant les eleccions d’aquesta setmana no tindran influència sobre assumptes d’ordre públic o policíacs, i necessitaran l’aprovació del sotsgovernador –nomenat per Nova Delhi– a l’hora de prendre cap decisió financera.

“És un error dir que això és un exercici democràtic”, diu un periodista d’un destacat diari caixmirenc, que parla sota condició d’anonimat per evitar possibles repercussions. “És un èxit cosmètic”, afegeix.

Tanmateix, els comicis són l’única manera que els residents tenen d’expressar el seu descontentament amb el govern indi. En eleccions anteriors, “la gent no votava per ràbia i por”, explica Imtiyaz Ahmed Dar, propietari d’un negoci de construcció. “Ara, la gent vota moguda per la por i la ràbia”, afegeix.

Pau real o forçada?

En canvi, els alts funcionaris del govern indi que supervisen la regió ofereixen una perspectiva molt més optimista. En entrevistes amb The Washington Post, diuen que l’augment de les detencions i l’aplicació d’unes altres mesures “de seguretat” han reduït la violència a la regió i han fet minvar la influència del Paquistan. Sobre això, els funcionaris insisteixen que tan sols s’ha detingut unes poques “pomes podrides” per evitar que continuïn expressant pensaments “anti-Índia” que vulneren la constitució del país.

“Cap país no pot permetre’s que la gent parli en contra de la seguretat nacional o la integritat nacional. […] No es permetran proclames que lloïn el terrorisme o l’activitat anti-nacional”, diu un funcionari indi, que parla sota condició d’anonimat per poder expressar-se amb llibertat. “És tot una cantarella propagada pels partits polítics. Els caixmirencs saben que el futur del Caixmir va lligat a l’Índia”, afegeix.

El funcionari va oferir una llista llarga d’exemples de noves inversions i projectes de desenvolupament que han transformat la regió.

Aquesta setmana, el govern indi ha patrocinat el viatge de més d’una dotzena de diplomàtics estrangers per a presenciar el curs de la votació. El cap adjunt de la missió de Corea del Sud va declarar als mitjans estatals indis aquesta setmana que havia vist “la democràcia en acció”.

Però als periodistes amb passaport estranger no se’ls va concedir el permís per a viatjar a la regió durant la campanya electoral o el període de votació, i alguns experts externs han expressat escepticisme sobre la fiabilitat de la votació.

“Assistim a un esdeveniment coreografiat que, en realitat, amaga coses horribles”, diu Angana Chatterji, especialista en l’Àsia Meridional de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. “Cada vot és un acte de resistència”, afegeix.

També hi ha un cert escepticisme respecte de les afirmacions del govern sobre el creixement econòmic de la regió. Haseeb Drabu, ex-ministre de Finances de Jammu i Caixmir, diu que els inversors són conscients que “l’absència d’insurrecció armada no significa necessàriament pau”.

Shakeel Qalandar, que té un negoci de fusteria, diu que ha vist tota mena de fàbriques que han hagut de tancar, i que la desocupació a la regió s’ha disparat aquests darrers anys. Reconeix que l’impuls econòmic del turisme és important, però matisa que és un “castell de cartes” que descansa sobre una pau “forçada i temporal”.

“La dignitat i el respecte sempre seran més importants que no pas el desenvolupament”, afegeix.

Fugir de la presó

Durant dues setmanes, Sugra Barkati, de setze anys, ha fet campanya pel seu pare empresonat, amb l’esperança que, si és elegit, sigui alliberat. El seu pare Sarjan, conegut localment com a “oncle de la llibertat”, ha estat detingut dues vegades aquests darrers sis anys per l’acusació d’haver fet actes polítics “contra l’Índia” i d’haver finançat el terrorisme.

Una multitud corre cap a la Sugra i s’hi adreça. “Votarem pel teu pare, i aviat sortirà de la presó”, li diuen. Un grup de nois joves a l’ombra de nogueres coreja: “Venjarem la presó amb vots.”

Uns quants quilòmetres al nord, envoltades de pomeres gairebé madures, dues filles més de Sajan Barkati reparteixen fulletons electorals. Aïra, una nena de cinc anys amb un vestit rosa, diu que no recorda el seu pare. Va ser empresonat dos mesos després del seu naixement, acusat de fer costat a la insurrecció armada.

“La meva germana em diu que si guanya, tornarà a casa. Jo vull que guanyi”, deia. Barkati –que es presentava a les eleccions com a independent– no va obtenir cap dels dos escons què es presentà, segons el recompte oficial.

Irfan informa de Srinagar estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb