18.09.2020 - 18:11
|
Actualització: 19.09.2020 - 10:44
L’absorció de Bankia per Caixabank ja és un fet. Els respectius consells la van beneir ahir al migdia i avui l’han presentada a la seu de València. En l’aspecte jurídic, ara falta que les juntes d’accionistes l’aprovin, cosa que només serà un acte protocol·lari. De l’operació que crea el desè banc d’Europa, ens n’interessaven tres qüestions pel damunt de les altres. La primera era l’equació de bescanvi d’accions. La segona, qui manaria i com quedaria el nou consell. I la tercera era quin cost social tindria l’operació, en forma de tancament d’oficines i d’acomiadaments o prejubilacions entre el personal de totes dues entitats.
Pel que fa a l’equació de bescanvi, serà de 0,6845 accions ordinàries noves de CaixaBank per cada acció de Bankia, i això inclou una prima del 20% sobre l’equació de bescanvi al tancament del 3 de setembre. Una prima que és una mica superior, un 28%, si es considera la mitjana dels tres mesos anteriors, que acostuma a ser la referència en aquestes operacions. Però d’aquesta manera, es parla oficialment del 20%, que és el topall que volia Caixabank, encara que, en realitat, s’acosta al 30% que volia el govern espanyol. Tots contents, sobretot el FROB, atès que l’entitat que es revalora molt és Bankia. La veritat és que la proporció a què cotitzen les dues accions avui a borsa és pràcticament aquesta, molt pròxima al 0,68.
Per una altra banda, el bescanvi establert significa que els accionistes de CaixaBank representaran, inicialment, el 74,2% del capital de la nova entitat, i els de Bankia, el 25,8%, la qual cosa s’ajusta als càlculs que havíem fet aquests dies. CriteriaCaixa, entitat controlada al 100% per la Fundació Bancària la Caixa, es mantindrà, doncs, com a accionista de referència del nou CaixaBank, amb un 30%, aproximadament, de l’accionariat, mentre que el FROB (l’estat espanyol) n’assolirà el 16,1%.
De cara als inversors, cal dir que l’estructura accionarial de l’entitat combinada es completa amb un 54% d’accions cotitzades al mercat de valors (free float), el 37% de les quals correspon a inversors institucionals i el 17% al mercat detallista. És a dir, al mercat de les transaccions diàries hi haurà, realment, un 17% del capital total.
Segons que explica la nota oficial de Caixabank, una vegada aprovat el projecte de fusió per part dels consells d’administració, a partir d’ara es requereix l’aprovació dels informes de fusió de tots dos consells, a més de les juntes generals d’accionistes, la reunió de les quals sembla que es preveu al novembre. S’espera tancar l’operació durant el primer trimestre de 2021, un cop rebudes totes les autoritzacions reguladores pertinents (Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Comissió dels Mercats i la Competència, la no-oposició de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, la CNMV i el Banc d’Espanya a l’adquisició per part CaixaBank de participacions significatives en societats subjectes a la seva supervisió).
Sempre amb dades de Caixabank, l’entitat combinada superarà els 664.000 milions d’euros en actius totals, un volum que el convertirà en el banc de més dimensió del mercat domèstic, amb una posició rellevant en l’àmbit europeu, i una capitalització borsària superior als 16.000 milions d’euros.
El nou grup reforça el seu lideratge en banca al detall a l’estat espanyol, amb més de 20 milions de clients, i la primera posició en la quota de mercat de tots els productes clau: dipòsits (24%), crèdits (25%) i estalvi a llarg termini (29%), que inclou les assegurances d’estalvi, els fons d’inversió i els plans de pensions. L’entitat també disposa de la xarxa d’oficines més extensa i especialitzada del sector. Bé, ras i curt, es crea un banc més dels ‘too big to fail’. Ara faltarà veure què passarà amb el tracte als clients.
El segon aspecte que era interessant de veure era el primer consell d’administració del nou Caixabank. Són les quinze persones que ja havíem comentat en aquesta píndola i no hi ha hagut gaire sorpresa. És gent ‘de la casa’ a cada banda, és a dir, que ja eren als consells. Sí que és veritat que es parlava de sis independents al primer consell i finalment en seran nou, amb la qual cosa representarien una majoria en l’hipotètic cas que formessin algun dia un bloc entre ells. D’aquests nou, sis els nomena Caixabank i tres, Bankia. El president i el conseller delegat seran els prevists: José Ignacio Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar, respectivament.
En definitiva, em sembla un primer consell sense cap mena de sorpreses. Els consellers independents de Caixabank són María Verónica Fisas Vergés (Natura Bissé), Cristina Garmendia Mendizábal (ex-ministra de Ciència amb Zapatero), Maria Amparo Moraleda Martínez (ex-presidenta d’IBM Espanya), Eduardo Javier Sanchiz Irazu (ex-conseller delegat d’Almirall), John Shepard Reed (ex-president de la Borsa de Nova York) i Koro Usarraga Unsain (Vocento i KP Inversions). Per part de Bankia, són Joaquín Ayuso García (ex-Ferrovial), Francisco Javier Campo García (Melià) i Eva Castillo Sanz (Zardoya Otis i ex-Telefònica). A banda dels dos màxims directius ja esmentats, hi ha els dominicals, Tomàs Muniesa i el notari José Serna, de Caixabank, un de nou per Bankia que nomenarà el FROB i el portuguès Fernando Maria Costa Duarte Ulrich (president no executiu del BPI), com a ‘altre conseller extern’. Bé, qui vulgui comptar cognoms catalans entre els independents, aviat haurà acabat… No passa igual amb els bascs. És ben curiós, oi?
Cal ressaltar que es tracta del primer consell, que havia de ser així per no causar, diguem-ne, sobresalts en alguns segments de la població. Si hi ha d’haver canvis, ja hi seran més endavant, quan l’operació no sigui tan noticiable com en aquest moment. En teoria, doncs, Isidre Fainé, des de la Fundació, ha de continuar portant les regnes, però ‘només’ amb el 30% del capital i tres consellers, a més de sis independents ‘seus’, és clar. Aquí cal deixar passar un temps per veure en què acaba i quins canvis es poden produir.
I falta el tercer aspecte, el social. I no parlo de l’Obra Social, de la qual ja es dirà alguna cosa els mesos vinents, parlo de la gent que haurà d’anar-se’n i les oficines que s’hauran de tancar, que en definitiva és la raó teòrica de l’absorció que sembla que agrada al Banc d’Espanya i al BCE. Millorar la rendibilitat de Bankia a còpia d’integrar-la en una entitat més poderosa. Com si fos un segon rescat al cap de deu anys, vaja. I això vol dir estalviar costs tancant oficines i reduint personal de les sucursals i dels serveis centrals operatius, que sembla que, de moment, continuaran a Madrid i Barcelona, amb canvis importants. Ara com ara no en poden dir res més, perquè se suposa que ho hauran d’estudiar molt bé. En la píndola d’abans-d’ahir ja donava unes pistes i no les repetiré aquí. Però seran, sens dubte, uns quants milers de persones.
I aquest ha estat el primer acte de la funció. Ara vénen uns mesos per a fer la feina més enrevessada i complexa en tota operació de fusió. Cal prendre moltes decisions, però crec que seria bo de saber alguna cosa, com més aviat millor, d’alguns aspectes, per exemple, com quedarà l’Obra Social de la Caixa, per l’impacte que té a la societat, i no tan sols a la catalana.
