23.05.2024 - 21:40
L’any 2017, abans del pic màxim de tensió del procés d’independència que va arribar a la tardor, l’ANC i Òmnium Cultural van moure fitxa arran de l’impacte de la repressió judicial i van crear la Caixa de Solidaritat, amb la voluntat que cap independentista hagués de pagar de la seva butxaca les sancions o les fiances imposades per haver defensat el dret d’autodeterminació de Catalunya. El primer pagament que van cobrir va ser la multa de 30.000 euros a l’ex-conseller Francesc Homs per l’organització de la consulta del 9-N, però uns mesos després també va entomar les fiances milionàries que el Tribunal de Comptes els reclamava a ell, el president Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, sota l’amenaça d’embargar-los patrimoni si no pagaven.
Ara, sis anys després d’aquells primers embats judicials, la causa del 9-N ha arribat al final del carrer amb l’arxivament de la demanda de Mas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) perquè el seu advocat, Xavier Melero, va badar i no va respondre a les peticions reiterades que li feia el tribunal. Li ho va demanar tres vegades, i com que Melero no va contestar, el tribunal va considerar que Mas desistia de la demanda i ni tan sols la va examinar. A més, tot plegat ha passat en el moment processal que Mas hauria pogut demanar una indemnització econòmica a l’estat espanyol per a compensar els danys i perjudicis d’haver-li vulnerat els drets, i també la multa de 36.500 euros que li va pagar la Caixa de Solidaritat. I què n’opinen, de tot plegat, els responsables de la Caixa de Solidaritat?
“Nosaltres no podem entrar a valorar ni dir res de l’advocat que tria cadascú, no és el nostre paper”, diu Josep Cruanyes, president de la Caixa de Solidaritat, que el 2018 es va independitzar de l’ANC i Òmnium per tenir una personalitat jurídica pròpia a banda de les grans entitats sobiranistes. Això sí, Cruanyes vol aclarir que els honoraris de Melero –i, de fet, dels advocats dels polítics represaliats– no els ha pagat pas la Caixa de Solidaritat: “La Caixa de Solidaritat sempre ha pagat i paga multes i fiances de tothom, però només paga les defenses de ciutadans sense càrrecs polítics. Des del primer dia s’ha seguit aquest criteri”, explica a VilaWeb arran dels dubtes sorgits aquests darrers dies.
Malgrat no voler valorar l’encert de cadascú d’escollir un advocat, Cruanyes sí que remarca que la demanda de Mas a Estrasburg tenia una càrrega política important, perquè s’ha perdut l’oportunitat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans dictamini sobre la legalitat de la condemna als màxims càrrecs del govern de la Generalitat que els va inhabilitar: “No era una persona qualsevol a qui reclamaven una multa. És el president de la Generalitat i, per tant, la qüestió que es plantejava tenia unes conseqüències importants. No era una qüestió simplement personal, era una qüestió de govern.”
El paper de la Caixa de Solidaritat amb el nou exili i l’amnistia
Més enllà de la pífia d’Estrasburg, la Caixa de Solidaritat continua assistint els represaliats que ho necessitin. “Contínuament hi ha peticions, ahir mateix ens en va arribar una altra de gent que ha estat condemnada i ha de pagar una multa”, explica Cruanyes, que deixa clar: “No s’ha deixat mai ningú sol. Sense que tinguem grans quantitats, sempre s’ha pogut atendre tothom.” Explica que, darrerament, hi ha menys aportacions econòmiques per a omplir la caixa, però que n’hi continua havent.
Però ara les grans preocupacions de la Caixa de Solidaritat són els casos en què s’acusa de terrorisme polítics i activistes independentistes: l’operació Judes, contra membres dels CDR, i el cas del Tsunami Democràtic. Per fer-hi front, tenint en compte que són procediments judicials més complexos, la Caixa de Solidaritat ha hagut de definir uns barems especials per a aquests casos i poder destinar-hi més diners. “Per fer un ajut igualitari, la Caixa té uns barems segons si es fa un recurs de cassació o el que sigui, cada tràmit té els seus honoraris.”
Més enllà de les despeses jurídiques, la repressió comporta uns altres costos econòmics, com la manutenció dels exiliats fins que no han trobat un suport estable. En aquests casos, la Caixa de Solidaritat es coordina amb l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), creada per familiars dels presos polítics, que presta ajuda per al dia a dia. “Per exemple, l’Adrián Sas, que està pendent d’entrar a la presó, sap que, si hi entra, l’ACDC respondrà amb un ajut perquè la seva muller i el seu fill puguin tirar endavant”, diu.
En principi, amb l’amnistia Sas ja no hauria de patir per l’entrada a la presó. Un cop hagi entrat en vigor, els jutges tindran dos mesos per a aplicar-la, tot i que a ningú se li escapa que en alguns casos els represaliats hauran de litigar per forçar els jutges a arxivar els casos. Si passa, Cruanyes garanteix que la Caixa de Solidaritat també donarà suport en les despeses judicials de qui ho necessiti.
Explica, també, que durant la tramitació de l’amnistia van fer arribar als negociadors l’opinió que la llei hauria hagut d’incloure el retorn de les multes. Però, finalment, la llei d’amnistia deixa clar que no permet la restitució de les multes pagades, amb l’única excepció d’aquelles sancions administratives imposades per la llei mordassa, sempre que no fossin catalogades com a “molt greus”.
