16.01.2020 - 21:50
El novembre del 2018 la Caixa de Solidaritat, fins llavors pensada per a causes que s’obrien als polítics arran de les seves accions polítiques, va decidir d’atendre tothom qui hagués fet ‘accions cíviques no violentes’ corresponents al procés cap a la independència. Es va desvincular de l’ANC –que en pilotava la gestió amb el suport d’Òmnium– i es va convertir en un ens autònom per a assegurar-ne la continuïtat en cas d’il·legalització de l’Assemblea. Durant el 2019 aquest organisme ha ajudat 217 represaliats i ha destinat milers d’euros a pagar fiances, multes i defenses d’advocats.
L’entitat no vol explicar quants diners s’ha gastat i molt menys encara quants en té d’acumulats: ‘Si donem el saldo, ja sabrem de quan serà la pròxima fiança que imposaran’, diuen. La precaució arriba a l’extrem que tenen els diners dipositats en entitats bancàries diverses per reduir el risc. Tanmateix, es poden fer comptes de pressa, sabent els milions pagats en fiances dels presoners polítics: 2,1 van anar destinats als dotze processats pel Tribunal Suprem; 5,8 als disset investigats pel jutjat 13 de Barcelona; i 2 milions al Tribunal de Comptes per cobrir la multa imposada a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis ex-alts càrrecs del govern condemnats pel 9-N.
En el cas del Suprem, com que ja hi ha sentència, la Caixa de Solidaritat hauria de recuperar aviat els 2,1 milions que hi va dipositar, dels quals s’haurien de deduir les multes de 30.000 euros aplicades a Carles Mundo i Meritxell Borràs, que van rebre penes econòmiques. Però la Caixa de Solidaritat encara no ha rebut el retorn i explica que està pendent del recurs presentat. Els que de segur que no seran retornats són els 60.000 euros de la fiança que va pagar Marta Rovira. Com que no va presentar-se a declarar, els diners se’ls queda l’estat espanyol.
Com dèiem, d’ençà de final del 2018 la caixa també ajuda persones anònimes en la seva defensa judicial. Si ens cenyim al que diu a la web, hi poden recórrer els qui han de pagar despeses jurídiques –advocats– i responsabilitats econòmiques –multes i fiances– per haver participat ‘en accions cíviques, pacífiques, no violentes i democràtiques emmarcades en el procés independentista’. Amb aquesta definició, la caixa ha donat suport econòmic a manifestants de les protestes contra la sentència i als membres dels CDR que van ser acusats de terrorisme.
Segons fonts de la caixa, constituïda amb el nom d’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, ara mateix té vint-i-vuit casos sobre la taula pendents de ser analitzats, un dels quals, el de l’ex-conseller Santi Vila, que ha demanat que l’entitat pagui els 216.000 euros de la fiança imposada pel jutjat número 3 d’Osca per no haver lliurat a l’Aragó les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida. Segons que expliquen fonts internes, quan algú fa una sol·licitud perquè la caixa l’ajudi, el cas és avaluat per una junta formada per cinc persones. Tres d’aquests membres volen mantenir l’anonimat; els altres dos són els ex-presidents del Parlament de Catalunya Ernest Benach i Núria de Gispert.
Cada cas és estudiat separadament i pot denegar-se o acceptar-se, o bé pot ser que se’n demani més informació. ‘Deneguem un 5% o menys de les peticions que es fan, sempre per casos flagrants’, explica una font interna. Qui s’encarrega de verificar la informació és el gerent, l’única persona contractada per l’associació. Ell comprova tota la informació dels casos que hi arriben i fa de filtre de les despeses. ‘Ens hem trobat amb advocats que ens volen cobrar dues vegades el desplaçament’, diuen.
Igual que es fa amb els polítics, la Caixa de Solidaritat paga multes, fiances i les defenses dels advocats, tot i que hi ha un barem establert en les tarifes, per a evitar minutes estratosfèriques. Quant als desplaçaments, siguin de l’afectat o de la família, no són coberts per la Caixa de Solidaritat. En el cas dels polítics, se’n fa càrrec, en part, l’Associació Catalana pels Drets Civils.
El cas de Santi Vila
El cas de l’ex-conseller Vila és un dels vint-i-vuit que la junta de la Caixa de Solidaritat té a sobre la taula pendent d’aprovar o denegar. El govern no pot pagar-ne la fiança perquè, segons la llei catalana de serveis jurídics del 1996 –article 9.2–, la Generalitat no pot defensar membres del govern, alts càrrecs ni funcionaris en procediments judicials en què siguin acusats de delictes contra l’administració pública tipificats al títol XIX del llibre II del codi penal espanyol, que inclou els delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Pel mateix motiu, el govern no va poder fer aportacions a la Caixa de Solidaritat per a pagar les fiances dels consellers, dels membres de la mesa ni dels processats a la causa del jutjat 13 de Barcelona.
Vila ha demanat a la Caixa de Solidaritat que li pagui la fiança imposada pel jutjat d’Osca. Entén que actuava en defensa dels interessos de la Generalitat i addueix que la caixa ha pagat la fiança del seu successor al Departament de Cultura, Lluís Puig. Els responsables de la Caixa de Solidaritat diuen que han rebut la petició i que l’avaluen, ‘tot i les pressions rebudes per atendre-la’. I afegeixen: ‘Som conscients que el cas és controvertit.’
Aquesta eina sorgida arran de la repressió no té data de caducitat, ara com ara. Hi ha tot de fronts oberts que podrien requerir-ne l’actuació, com ara el del jutjat número 13 de Barcelona, pendent de judici, o bé el procediment que ha obert el Tribunal de Comptes contra el govern que va organitzar el referèndum. ‘Però no solament això: hi ha casos que no surten a les notícies. Hi ha joves amb ingressos de 500 euros a qui n’han demanat 55.000 de fiança’, assegura una font interna.
