Què hi fa, la Caixa, al Hard Rock?

El projecte del macrocomplex de lleure Hard Rock ha esdevingut, un any més, la clau de volta de les negociacions per al pressupost de la Generalitat. Tot i l’ambivalència del govern, que insisteix que és un projecte heretat de legislatures passades i que no encaixa amb el seu model de gestió, el PSC ha fet de l’impuls del Hard Rock una condició sine qua non per a donar suport als comptes. A l’altra banda d’aquesta bretxa ideològica hi ha els comuns –els vots dels quals el govern necessita per a aprovar el pressupost–, que el posen de línia vermella a l’hora d’encetar qualsevol procés de negociació.

Però els partits polítics catalans no són, ni de bon tros, els únics actors que hi tenen interès. Al moll de l’os del Hard Rock hi ha la Caixa, propietària dels terrenys on s’ha de construir el complex, que és a pocs tràmits administratius d’obtenir un rèdit milionari per unes terres que va tenir en desús durant anys. És una de les claus que ajuden a explicar per què, més de deu anys després de la primera proposta, un projecte amb una història tan turbulenta i un destí tan incert com el del Hard Rock continua a la primera línia de la política catalana.

Un projecte immobiliari molt llaminer

El projecte es remunta a l’any 1989, quan el govern Pujol va expropiar unes 800 hectàrees de terrenys agrícoles situats entre Salou i Vila-seca (Tarragonès) amb la intenció de destinar-los a ús turístic. La proposta original, encapçalada per un grup d’inversors nord-americans, incloïa la construcció d’un macroparc d’atraccions que ocupés tota la superfície expropiada. Tanmateix, després d’una gran polèmica per l’abast dels plans, el grup inversor se’n va fer enrere i s’hi va acabar construint Port Aventura, inaugurat l’any 1995.

El canvi de projecte va fer que la majoria dels terrenys expropiats –prop d’unes 600 hectàrees– acabés en desús. Va ser aleshores que la Caixa, un dels accionistes principals de Port Aventura, comprà els terrenys buits, que una volta expropiats únicament podien destinar-se a usos turístics. En destinà una part a desenvolupar un complex de camps de golf de luxe, però la part restant –unes 400 hectàrees– continuà buida.

Després del fracàs del projecte d’Eurovegas, originalment projectat a Viladecans, l’any 2012 el govern d’Artur Mas va fixar-se en els terrenys del Tarragonès per a la construcció d’un nou complex de lleure. El BCN World, l’alternativa a l’Eurovegas –que s’havia de construir a Madrid–, rebé de bon començament el suport del conseller d’Economia d’aquell moment, Andreu Mas-Colell, com també de la resta de l’executiu, que va arribar a aprovar l’any 2013 una rebaixa dels imposts sobre el joc als casinos (d’un 55% a un 10%) per satisfer les exigències dels promotors.

“Quan el projecte se’n va cap a Madrid, el govern de Mas fa una ronda mundial a la recerca d’inversors per a un Eurovegas català, i és aquí quan plantegen el BCN World”, explica en declaracions a VilaWeb Eloi Redon, portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock. La Caixa, segons que explica, va tenir un paper clau en aquest procés, fins al punt que el president de l’entitat, Isidre Fainé, va arribar a participar en una reunió a tres bandes amb el govern català i Veremonte, l’empresa que aleshores es perfilava com a promotora del projecte. De fet, Veremonte va disposar d’una opció de compra sobre els terrenys, però hi acabà renunciant després d’haver-se retirat definitivament del projecte l’any 2015.

“Just a l’altra banda del complex, hi ha una zona on la Caixa desenvolupa una promoció de xalets de luxe adjacents als camps de golf. Per tant, els interessa que els terrenys es requalifiquin per poder vendre els xalets a un preu molt més alt. Ara ja es venen per un milió d’euros, però si es requalifiquen, qui sap fins on arribaran els preus de la promoció”, explica Redon.

El govern fa de prestador a la Caixa

Després de mesos de negociacions, Hard Rock va agafar el projecte l’any 2016 i el rebatejà com a Hard Rock Entertainment World. Si l’executiu havia aprovat una rebaixa d’imposts en el cas del BCN World, aquesta vegada optà per concedir al nou promotor una llicència que l’habilitava a explotar comercialment casinos amb l’argument d’estimular la inversió. L’estiu passat, la CUP va portar aquest contracte a l’Oficina Antifrau arran que la Directa havia publicat que el text incloïa informació falsa.

El punt d’inflexió d’aquest nou projecte arribà el 2019, quan Criteria –el braç inversor de la Caixa– arribà un acord amb el Departament de Territori per a la compravenda dels terrenys en canvi de 120 milions d’euros. Segons que recull el text, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) –empresa que depèn de Territori– compraria els terrenys a Criteria amb la condició de vendre’ls tot seguit a Hard Rock pel mateix import. Fonts del departament expliquen a VilaWeb que la Generalitat “no avançarà ni un sol euro públic” a Criteria, atès que la compra es farà en el mateix moment que la venda. “L’adquisició tan sols es formalitzarà a condició que se’n garanteixi la venda. Això garantirà la indemnitat patrimonial de la Generalitat de Catalunya”, diuen.

Redon, per la seva banda, fa una interpretació diferent de l’acord: “El govern fa trampes amb el llenguatge. Quan s’aprovi el pla director urbanístic, la Generalitat farà el pagament directe de 120 milions d’euros a la Caixa. Però el contracte estipula que Hard Rock no comprarà els terrenys [a la Caixa] immediatament sinó per terminis. A més, hi ha un seguit de clàusules que permeten que el Hard Rock es retiri del projecte per diverses circumstàncies, i això obligaria la Generalitat a retornar tots els diners al Hard Rock i quedar-se els terrenys. És una possibilitat que no es pot descartar.”

Més enllà dels riscs associats a una hipotètica retirada de Hard Rock del projecte, Redon denuncia el paper que l’Institut Català del Sòl assumeix en la signatura del contracte amb Criteria. “Fa d’avalador, en certa manera. És com si concedís una hipoteca: li avança els diners a Hard Rock perquè després Hard Rock els hi torni en terminis ben còmodes. El resultat és que tenim una empresa privada que en fa servir una de pública com si fos una entitat bancària”, diu.

El PDU, la clau de tota l’operació

Sigui com sigui, el contracte de compravenda dels terrenys depèn en primera instància de l’aprovació del pla de desenvolupament urbanístic (PDU) del projecte. Aquesta és la clau que permetria a la Caixa de culminar la seva operació immobiliària particular i ingressar centenars de milions d’euros per uns terrenys que, durant anys, no van tenir sortida.

De fet, la Caixa no necessita pas que el projecte arribi a bon port per a obtenir-ne beneficis milionaris; tan sols li cal que tiri endavant el PDU i s’executi la compravenda acordada el 2019.

El paper de la Caixa en l’operació Hard Rock també ajuda a entendre la insistència de certs sectors polítics en un projecte que –més enllà d’haver de bregar amb una oposició ciutadana com més va més organitzada i transversal– ha topat amb tota mena d’obstacles aquests darrers anys, i que continua sense veure la llum al final del túnel després de més d’una dècada de negociacions.

Ara com ara, i per bé que el govern i el PSC van establir que el tràmit s’havia de resoldre durant el primer trimestre de l’any passat, l’horitzó temporal per a l’aprovació del nou PDU continua essent ben incert. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va tombar-ne una primera versió el 2020 arran d’una denúncia d’Aturem BCN World, que al·legava que el projecte s’havia planificat en una àrea amb risc greu d’accidents de la indústria química.

L’aprovació del nou PDU depèn ara de dos informes sectorials. L’un és del Departament d’Acció Climàtica, que haurà de valorar si el projecte compleix els criteris de sostenibilitat, després d’haver emès un primer informe desfavorable l’any 2022. L’altre és el del Departament d’Empresa, que és previst –segons que avançà el setembre passat el diari Ara– que vinculi l’aprovació del pla a un seguit millores a les instal·lacions de l’empresa química Ercros, a Vila-seca, que podrien allargar-se anys.

Mentrestant, algunes informacions publicades en premsa apunten que –cinc anys després d’haver arribat a l’acord amb l’Incasòl– Criteria podria demanar una actualització del preu de venda dels terrenys, fins als 130 milions d’euros, arran de l’augment de la inflació d’aquests darrers anys. Les fonts del Departament d’Empresa consultades per VilaWeb expliquen que els consta que les negociacions pel preu de venda final encara són obertes, però no en faciliten xifres.