Una caiguda espectacular (i enganyosa) de l’IPC al març

La inflació anual estimada de l’IPC el març del 2023 és del 3,3%, segons l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirma, implicaria una disminució de més de dos punts i mig de la taxa anual, perquè el mes de febrer aquesta variació va ser del 6,0%. Aquesta davallada és deguda, principalment, al fet que els preus de l’electricitat i dels carburants van augmentar el març del 2022 i aquest mes disminueixen. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix d’una dècima, fins al 7,5%. Els preus de consum al març pugen d’un 0,4% respecte del mes de febrer, segons l’indicador avançat de l’IPC.

Vet aquí la breu explicació que adjunta l’INE a la dada avançada dels preus aquest matí. La nota de premsa destaca en el titular la baixada de 2,6 punts percentuals de l’IPC, però no en deixa prou clar el motiu, tot i que l’esmenta. Efectivament, el març del 2022 van pujar moltíssim els preus de l’electricitat i el gas, fins a marcar un creixement del 9,7% mensual, equivalent gairebé a un 120% anual. Va ser la conseqüència directa del començament de la guerra d’Ucraïna i dels dies de desorientació als mercats, en què es va arribar a preus mai vists, arran de la por per la situació, amb la dependència de Rússia. Va passar això mateix amb el petroli, cosa que va fer pujar l’epígraf de “transports” de l’IPC d’un 6,9% mensual, equivalent a un 84% anual. Tot plegat va desembocar en una taxa interanual de l’IPC general del 9,8%. Impensable! Ens acostàvem al 10% i es va escampar un veritable pànic.

Bé, ara, un any després, les coses estan més tranquil·les. I, encara que no en tenim el detall, en els preus del mes de març veiem “l’altra cara de la Lluna” del mateix mes de l’any passat. Una caiguda tan forta potser no s’esperava, però a la Píndola ja havíem avançat que la xifra del març podria ser entorn del 4%. De passada, diguem que és el moment mediàtic ideal per a fer entrevistes a la gent que va a comprar i demanar-li què en pensa, de la nova baixada de l’IPC. I esperar que les respostes siguin que no és veritat, que al mercat els preus han pujat molt més. I tots tindran raó, l’INE i els entrevistats. L’IPC puja tal com diu l’INE, però la gent, per les compres de cada dia, paga molt més que no assenyala l’índex oficial. Senzillament, parlem de coses diferents. O, si voleu, de trams parcials diversos de l’índex.

La preocupació ens ha de venir, una vegada més, de la subjacent. Ha baixat tan sols una dècima, fins al 7,5%, una xifra encara molt alta. Ara, si els preus dels seus productes creixen al mateix ritme mensual que al març, en acabar el mes vinent la xifra interanual la podem veure més avall, molt a la vora del 6,5%, perquè la taxa mensual de l’abril de l’any passat va pujar amb molta força (1,8%). És a dir, igual com ha passat amb l’IPC general aquest mes, però a una escala menor.

Malgrat tot, més enllà de les reflexions, crec que ara la tendència és a la baixa, no tant com mostra l’IPC general, però va minvant. En tenim una prova en els preus industrials. Recordem que l’índex de preus industrials és un indicador conjuntural que mesura l’evolució mensual dels preus dels productes industrials fabricats i venuts en el mercat interior en la primera etapa de comercialització, és a dir, dels preus de venda a la sortida de fàbrica, excloent-ne les despeses de transport i comercialització i l’IVA facturat. Són l’esglaó anterior dels preus al consum. Les dades de febrer, que vam saber divendres passat, ens deien que els preus dels productes industrials (sense energia) havien baixat a Catalunya del 9,1% al 8,2%.

I aquí hi ha un fet curiós. Permeteu-me un parèntesi. A tot l’estat espanyol també han baixat, però són a un nivell més alt que no a Catalunya. Concretament, han baixat del 10,5% al 9,5%, és a dir, continuen 1,3 punts més alts que aquí. De fet, recordo que la CECOT apuntava abans-d’ahir, a la presentació del baròmetre industrial, un fet que lliga amb aquesta diferència. “Les empreses catalanes, en general –deia–, han contingut les pujades de preus de venda industrials. Han absorbit part de l’increment, tot reduint els marges empresarials, a diferència del que han fet empreses d’altres comunitats com el País Basc o Andalusia.” És una bona raó i molt respectable.

Si ens fixem en l’evolució dels preus industrials, ens adonem que la pujada forta en aquests moments es concentra en un sol epígraf, l’anomenat “béns de consum no duradors”. A Catalunya, al febrer era del 13,6%, dues dècimes més que no al gener. És l’apartat més resistent a frenar els preus. I de quins productes es tracta? Doncs en aquest epígraf concret hi entren els productes d’alimentació, de consum recreatiu com ara el tabac o l’alcohol, els farmacèutics, els procedents de la indústria química, els de la cosmètica… En definitiva, un reguitzell de productes elaborats, que han tingut durant molts mesos alces importants en els productes primaris i intermedis que han comprat.

I com pot afectar la baixa de l’IPC de l’estat espanyol les següents decisions del BCE sobre els tipus d’interès? La veritat és que no gaire, però sí que ho pot fer l’alemanya, que ha estat semblant, quant a tendència, a les espanyoles. Molta més importància tindrà què passi a Alemanya, on la inflació també es va relaxant. Avui hem sabut l’índex de preus al consum avançat d’Alemanya, que se situarà en el 7,4% el mes de març, segons l’estimació preliminar de l’Oficina Federal d’Estatística. És la pujada interanual més baixa dels preus d’ençà de l’abril de l’any passat, després de l’alça del 8,7% observada els mesos de febrer i gener del 2023. El problema més gros en aquests moments, com aquí, són els preus dels aliments, que han continuat creixent més que la mitjana i s’han encarit d’un 22,3% anual, enfront del 21,8% del mes anterior.

Aquí té molta més importància i demà veurem l’evolució de tota la zona euro. La primera impressió és que haurà estat positiva, és a dir, que hi haurà hagut una baixa important, pels mateixos motius que hem explicat a l’estat espanyol i que s’han reproduït a Alemanya. Les dades que s’han sabut de tots dos països apunten a una certa tendència a la baixa, amb l’excepció fonamental dels aliments elaborats. Demà, amb l’IPC del conjunt de la zona euro, sortirem de dubtes. I sabrem alguna cosa més de la complexa situació actual.