Cafeteries que venen temps

El temps està canviant. La divisió clàssica de les vuit hores per treballar, vuit per dormir i altres vuit per l’oci ja no existeix. Gràcies a les tecnologies digitals podem accedir a tot des de qualsevol lloc, ja no cal que fem el tradicional horari d’oficina de 9 h a 17 h. Podem convertir la cafeteria que més ens agradi en el nostre centre neuràlgic d’operacions, o anar al mateix establiment a llegir, pintar o reunir-nos i deixar la feina per més tard, perquè si el temps ha canviat, els negocis també.

La manera de concebre les cafeteries s’està transformant. El producte que venen no és un simple cafè o un suc, sinó l’oportunitat de gastar el preuat temps entre les seves parets. Ofereixen un espai de confort per sentir-se com a casa, wi-fi oberta per explorar el món digital i, en definitiva, un espai amb una estètica maca que entra pels ulls.

A part de la recerca de la bellesa, la civilització occidental busca diferenciar-se, marcar distàncies i accentuar l’individualisme, tal com explica el sociòleg Francesc Núñez. Aquesta tendència s’ha traslladat als espais per prendre un cafè o simplement deixar passar el temps. La singularitat és bàsica per sobreviure, perquè igual que cada estil de música té els seus adeptes, cada cafeteria té un ‘target’, un client potencial.

A partir d’aquí sortim del rutinari bar de barri i ens endinsem en un univers d’idees de negoci. Com en el concurs de l’1, 2 ,3: ‘Per la clau de la wi-fi, digui’m coses que pot fer en un cafè’. En l’època del concurs serien ben poques, però ara no s’acabarien mai. Hi ha cafeteries que financen una obra social, on es poden acariciar gats, fullejar llibres, fer reunions temàtiques, jugar i ser un nen de nou, llegir la premsa internacional, admirar obres d’art… la llista és interminable. En la següent presentació interactiva es poden veure alguns exemples de noves tipologies de cafeteries de Barcelona: Llibreria NoLlegiu, Pudding, Valkiria Hub Space i l’espai solidari Mescladís.

Alguns conceptes són tan rars que acaben sent efímers i estant oberts durant un període molt breu. Això forma part també de la nova concepció del temps. No cal tenir la mateixa feina tota la vida. De la mateixa manera que al segle XX els negocis fins i tot s’heretaven, ara es creen negocis del no-res i amb la mateixa facilitat desapareixen del mapa. Un exemple és en Xavier Vidal, de la llibreria NoLlegiu. Amb la crisi dels quaranta va decidir tancar la seva etapa com a periodista i fer realitat el somni que tenia pensat per quan fos gran. Ara ha de pensar què farà quan es jubili. Mentrestant, gaudeix d’un ritme de treball molt més pausat que, a més, l’enriqueix personalment: ‘La vida al barri és tan rica! És un luxe poder conèixer els gustos literaris dels veïns i fer recomanacions personalitzades.’

Les idees poden fer que els empresaris viatgin molt lluny per aconseguir els seus objectius. El capital no entén de distàncies geogràfiques, que cada cop són més irrisòries. Canviar d’aires seguint els ideals està a l’ordre del dia. És el cas de molts estrangers que han aterrat a Barcelona per ser una ciutat turística, acollidora i amb molt bones perspectives econòmiques.

Molts nouvinguts aporten les seves experiències vitals als negocis que obren: és el cas de Kamela Koughouli, la creadora de Pudding, que després de treballar durant molts anys a la UNESCO en projectes de desenvolupament de la infància ha obert aquesta cafeteria innovadora. Amb una estètica d’Alícia al País de les Meravelles, s’ha servit de tècniques pedagògiques per crear un espai on es potencia la creativitat i imaginació dels infants.

Aquests emprenedors que es llancen a convertir en realitat el que estava dins el seu cap necessiten vendre’s, identificar el seu públic i fer-lo sentir acollit dins el local. Aquest objectiu només s’aconsegueix amb l’ajuda del món virtual. Una de les cites cèlebres del nostre segle resa “Si no està a la xarxa, no existeix”. No hi ha veritat més certa per aquestes empreses.

Dit i fet, totes han venut la seva filosofia a les xarxes socials, intentant fer-se atractius pels potencials clients. Fins i tot han provocat la creació de nous oficis. Per exemple, Valkiria Hub Space, que es lloga a tots aquells que vulguin treballar en un ambient tranquil i professional, amb sala de reunions, ordinadors i servei de cafeteria inclosos, té tot un equip de comunicació al seu darrere. Una d’elles és Almudena Pedraza, ‘events manager’ de l’establiment. Un càrrec que fa anys, abans d’internet i la globalització, no existia.

La manera de relacionar-se amb l’establiment que tenen els usuaris també ha canviat i incideix de manera molt directa en la imatge exterior dels locals on van. Ara a tot arreu hi ha persones fent esforços la càmera del mòbil per aconseguir una foto amb la il·luminació perfecta. Amb la wi-fi lliure, penjaran la fotografia i hi posaran molts hashtags per aconseguir likes. Inclouran la localització i indirectament promocionaran el local. Forma part del nou tarannà de consumir en aquests llocs: a part del menjar, de l’espai, el temps que hi gasten i la wi-fi, els usuaris busquen notorietat social: he estat aquí i ho he d’anunciar a tota la gent amb qui connecto per internet.

Tot i la societat canviant i fluctuant, aquests models també serveixen per fer bones obres i no només per guanyar diners. A l’Espai Mescladís formen a persones en risc d’exclusió social. El seu creador, Martín Habiague, explica que és molt gratificant ajudar a la inserció laboral dels veïns del barri i veure com s’hi impliquen. Segurament algun dia els aprenents també adquireixin aquests valors i concebin noves formes de cafeteries que vagin més enllà. Pensem en la forma de la campana de Gauss, una funció que dibuixa una corba simètrica: el centre té forma de muntanya perquè està ple, però a mesura que t’apropes als extrems hi ha menys gent i la línia està més a prop del zero. És aquí, en els terrenys inexplorats, en la zona de risc, on està la diferència.