08.02.2023 - 21:40
Molts de nosaltres volem –o potser hauria de dir necessitem– el nostre cafè matinal per a acabar-nos d’eixorivir i engegar motors. I és que cada dia al món es beuen més de dos mil milions de tasses de cafè.
És possible que penseu que el cafè aporta l’energia necessària per a poder suportar el matí, o fins i tot el dia sencer. Tanmateix, no en dóna pas tanta com hom creu.
El principal estimulant del cafè és la cafeïna, que principalment actua a còpia de modificar la manera com les cèl·lules del cervell interactuen amb un compost anomenat adenosina.
Enfeinat primer, cansat després
L’adenosina forma part del sistema que regula el nostre cicle de son i vigília, i és allò que fa que ens sentim cansats després d’un dia de molta activitat. A mesura que el dia avança i fem com més va més coses, els nostres nivells d’adenosina augmenten perquè l’alliberem naturalment gastant energia.
Amb el pas de les hores, l’adenosina s’uneix als receptors cel·lulars, que al seu torn ordenen a les cèl·lules de què depenen que s’aturin –cosa que fa que estiguem progressivament més endormiscats. És per això, precisament, que ens sentim cansats després d’un dia frenètic. Mentre dormim, el consum d’energia disminueix, cosa que redueix els nivells d’adenosina que desprenem. L’endemà, si heu dormit prou, us despertareu ben frescs.
Si encara us sentiu cansats quan us desperteu, la cafeïna us pot ajudar –però tan sols una estona breu. Perquè, si bé la cafeïna és capaç d’unir-se al receptor d’adenosina perquè té una forma similar al d’aquest compost, no són tan semblants per a arribar a l’extrem de desencadenar el senyal que ens provoca la somnolència, com sí que fa l’adenosina. En comptes d’això, la cafeïna es limita a omplir els buits deixats per l’adenosina i, per tant, a impedir que aquest compost s’uneixi als receptors cel·lulars. És així que la cafeïna evita la sensació de somnolència matinal.
No hi ha solució fàcil
En aquest procés, tanmateix, hi ha gat amagat. Encara que ens causi una sensació passatgera de dinamisme, la intervenció de la cafeïna en el nostre sistema cel·lular es pot definir més com un “préstec” que no pas com una aportació real d’energia.
Això es deu al fet que la cafeïna no s’uneix indefinidament a les cèl·lules i que, per tant, l’adenosina que bloca no desapareix mai del tot. Amb el pas de les hores, la cafeïna es descompon i es deslliga dels receptors cel·lulars. És aleshores que tota l’adenosina que s’ha acumulat amb el pas del dia s’adhereix a les nostres cèl·lules i ens fa tornar –a vegades de cop i volta– a la somnolència del matí.
Així doncs, el deute que tenim amb la cafeïna sempre s’acaba liquidant, i l’única manera real de liquidar-lo és dormint.
El ritme ho és tot
La quantitat d’adenosina lliure (és a dir: que no s’hagi unit encara als receptors cel·lulars) que hi hagi al vostre l’organisme i el grau de somnolència que pugueu tenir a causa d’aquest fet influirà, de retruc, en l’efectivitat de la cafeïna que prengueu. Com més tard sigui i més cansats estigueu a l’hora de prendre el cafè, més potent en pot ser l’efecte.
Si és massa tard, tanmateix, la cafeïna pot arribar a dificultar la son. La “vida mitjana” de la cafeïna (és a dir: el temps que triga a descompondre’s a la meitat de la quantitat original) és d’unes cinc hores. Ara, tots metabolitzem la cafeïna diferentment, de manera que pot molt ben ser que els efectes desapareguin més de pressa en uns que no en uns altres. També és possible que els bevedors habituals de cafè puguin sentir menys intensament l’efecte de la cafeïna, atès que la tolerància a aquest estimulant augmenta amb el temps i l’hàbit.
La cafeïna també pot fer augmentar els nivells de cortisol, una hormona de l’estrès que pot fer-vos sentir més alerta. Això, de retruc, pot fer que la cafeïna sigui més eficaç com més tard al matí la prengueu, perquè el cortisol ja augmenta d’una manera natural quan us lleveu. Per tant, l’efecte de prendre’s un cafè tot just llevar-se pot semblar menys potent que no si us el preneu més tard.
En cas que la beguda cafeïnada que consumiu sigui ensucrada, és possible que aquesta sensació d’auge i caiguda sobtada s’intensifiqui, perquè, encara que generi energia, el sucre lliure de la beguda pot causar-vos un pic de sucre en la sang. Això, al seu torn, pot fer que us sentiu més cansats quan l’efecte de la cafeïna comenci a retrocedir.
Encara que no s’ha demostrat que sigui perjudicial prendre cafè en dejú, el cafè que us prengueu durant un àpat o immediatament després pot tenir un efecte més gradual que no el cafè que us prengueu amb l’estómac buit. Això passa perquè el menjar pot alentir l’absorció de la cafeïna.
I el te i les begudes energètiques?
El cafè, és clar, no és pas l’única beguda amb cafeïna que pot donar-vos energia.
La cafeïna del te, o bé de les begudes energètiques, té un efecte semblant al de la cafeïna en els nostres organismes. Però cal tenir present que cada beguda cafeïnada té el seu conjunt de composts afegits que poden tenir un resultat estimulant propi, o bé interactuar amb la cafeïna per a modificar-ne els efectes.
La cafeïna pot ser útil, però no és pas màgica. Per a generar energia i revitalitzar el nostre cos necessitem alimentar-nos, hidratar-nos i dormir correctament.
View this post on Instagram
