Cada hora és una victòria per a la República

Dins de la immensa i meravellosa alegria, vull fer una crida a la taula democràtica del país en la que hi son totes les entitats i organismes de Catalunya que han vingut fins ara treballant colze a colze, per dir-los que en aquests moments tant crucials, cal estar mes organitzats que mai i convindria una excel·lent i òptima coordinació amb el govern, perquè el poble de Catalunya farà el que tingui que fer arreu del territori, tothom estarà allà on calgui, això que no ho dubti ningú però davant d’una sola veu, vull dir, que el poble no esperarà rebre consignes de tothom, NO, ara cal una sola veu. Només podrem defensar Catalunya, si al davant tenim una sola veu. Tothom pot tindre iniciatives i tant, però penseu que qualsevol d’elles pot ser contraproduent sinó està avalada o consensuada per el Govern i la Taula Democràtica. Seran dies molt difícils, ja hi estem acostumats, però la gran diferència és que ara ja la tenim! I per tant ara ens toca defensar-la!! I defensar-la es molt mes complicat. Els enemics diuen que ho volen liquidar tot, pe tant, coordinació absoluta, un poble davant d’una sola veu. O si voleu una sola veu per tot un poble.

Estic desolada. Acabo de llegir que el director general de la policia catalana, el senyor Pere Soler acaba de signar la seva renúncia al càrrec perquè el govern espanyol l’ha destituït!!
Els Mossos ja no tenen responsable polític!!!!
I el conseller d’interior, el senyor Joaquim Forn, també farà el mateix? No hem de desobeir? No hem de fer costat a les lleis del nostre país? Què està passant?
Vicent, ens dius que cada hora que passa és d’un gran valor però, sí jo que formo part de la gent del carrer que vol i confia en el seu govern veig que tothom es dóna de baixa… Quins ànims puc tenir?
Maria Solà

Felicitem-nos per haver arribat fins aqui.

Vull pensar en tots aquells que avui no estan aqui per celebrar-ho i tambe en tots els que hi han aportat el seu esforç, ni que sigui un gra de sorra, per fer-ho possible.

Estic content pero intranquil a l’hora perque tot es molt fragil i hem de defensar hora a hora la nova Republica. Crec que es molt important deixar de pensar en clau autonomica i sobretot escoltar i integrar al nostre projecte a tots aquells que avui no se’n senten particeps. Es el millor que podem fer.

És molt possible que la immensa alegria de la tarda hàgim passat a uns ànims més preocupats quan hem sabut la reacció de l’estat espanyol, que encara que no siguin aplicats amb tota la contundència que podrien suposar les detencions, hi estem a prop. Cert que la llei 155 és un cop d’estat i la seva concreció una altra arbitrarietat jurídica però això no impedeix que s’hagin de contestar algunes qüestions.

Si passa allò que diu el Vicent, els consellers i la trentena de càrrecs de personal polític cessat, aniran a les conselleries i es posaran a treballar amb normalitat com si no passés res? Es mantindran allà fins que vingui la policia i els detingui? Caldrà que la gent torni a anar a manifestar-se davant d’una conselleria o al Palau de la Generalitat per tal d’impedir que no es produeixin aquestes detencions? Fins a quin punt es podrà mantenir viva la creació de la república catalana quan dilluns mateix ja serà suspesa pels tribunals espanyols? Segur que la justícia espanyola no compta a Catalunya i només preval la llei catalana? Quina justícia acceptaran els mossos? Es podrà dur a la pràctica el desplegament de la llei de transitorietat jurídica i anar a la creació d’un procés constituent? Són un seguit de preguntes que crec que haurien de tenir respostes i és el govern català qui les hauria de donar. La ciutadania que s’ha implicat en aquest procés fins a les celles, ho mereix saber.

No serà fàcil. Rajoy no té cap virtut , però és un geni fent que els seus adversaris s’autodestrueixin.
Què pot ser més efectiu per derrotar-lo ? desobeïr en tot a partir d’ara i defensar activament la República o acceptar el seu repte i anar massivament a votar independència els 3 milions de persones que varem sortir l ‘ 1-O ?. Ningú podria discutir una victòria aclaparadora ( sempre i quan juguéssin net, que potser és molt demanar). Ens haurien de reconèixer internacionalment, aquest cop sí de manera vinculant. No ho tinc clar.

El primer paràgraf de l’editorial explica lo que ja havíem après gràcies a anteriors escrits de Vicent Partal. Molt recomanable, imprescindible per als lectors que fa poc que segueixen VilaWeb.
El segon paràgraf es podria sintetitzar amb la dita catalana ‘Qui dia passa anys empeny’. O sigui que no pararem de treballar i d’esforçar-nos per millorar.
El tercer paràgraf està sintetitzat per la seva primera frase ‘L’estat espanyol ha reaccionat amb més prudència que no era previsible.’ D’acord. Jo he tingut el mateix pensament escoltant la declaració del president espanyol.
El quart i últim paràgraf proposa una idea que no se m’havia acudit i que em sembla molt interessant. Que el fracàs de les eleccions catalanes autonòmiques convocades avui pel president Rajoy marcarà l’inici del reconeixement internacional de la consolidació de la República Catalana.

L’últim punt, el de la convocatòria d’eleccions a Catalunya per part del govern espanyol té un altre aspecte interessant no comentat en l’editorial. Com ja s’ha comentat molt, l’aplicació de l’article 155 és molt difícil i complicada per a l’estat espanyol. La convocatòria d’aquestes eleccions podria ser una manera d’escurçar al màxim la seva aplicació i de salvar la cara passant la patata calenta als guanyadors de dites eleccions, tan hipotètiques elles.

Com molt be dius, hem d’anar pas a pas.

Nosaltres hem de continuar fent la nostra feina diària, sense tenir en compta el cop d’estat que hens han fet des de Madrid.

Ara els tempos els marcaran ells i nosaltres haurem d’anar actuant i adaptant les nostres respostes a les seves actuacions il·legals, per que no reconeixem el cop d’estat que ens volen imposar.

Ha quedat molt clar que les mesures que ha pres el Govern espanyol ni estan a la constitució ni les ha tingut d’aplicar cap país d’Europa, tot i que diuen que Alamània i França tenen un 155 a les seves constitucions.

Aquests països no han arribat a la situació que hem arribat a Catalunya, per que sempre han tingut ins interlocutors que han negociat unes condicions de convivència democràtica més justa en quan al respecte a les llibertats individuals i el repartiment dels impostos de forma més equitativa. Sens cap dubte.

M’agradaria veure a molts d’aquests territoris que tenen alguna similitud amb nosaltres, com haurien reaccionat de trobar-se en la mateixa situació que ens han anat situant els dos governs espanyols de PP i PSOE durant aquests darrers 40 anys.

Ara toca ser pacient, no defallir i fer costat a les nostres legítimes institucions, que son les que hem votat nosaltres democràticament.

Quan maig un fill, això s’aprèn en el primer, estàs molt atabalat. Llavors, el metge sempre explica allò dels tres, primer, el nadó ha de superar les tres primeres hores. Despatx, els tres primers dies. Més endavant, tres setmanes, tres mesos, tres anys… Aleshores és quan et trobes els primers que et diuen que”ja el teniu criat”. Pei camí, molta feina, molta angoixa, molt aprenentatge i moltes satisfaccions. Ensurts també. Que tenen mocs, mals de ventre o no agafen el son. Nosaltres, ja anem a pels tres dies. De moment. I els pares i familiars estan molt contents. Però molt.

Apreciadíssim Vicent Partal, si amb una cosa tenies el pronòstic equivocat és en allò que el 1er dia de la independència….. no passava res d’aparent, que tot era tan normal que ni ho semblava. Serà un tret original nostre?. En fi, companys, sobretot hi hem de creure!!. Com era allò?: “i finalment t’ataquen i aleshores guanyes”?. Doncs bé, ara surten a l’atac, en tromba i sincronitzats entre ells, i des de totes les bandes (alguns esperant fer llenya de les nostre estelles mentre hipòcritament ploren per un catalanisme que només volen subordinat a l’imperi i la unidad de Destino). És l’hora de lluitar, amb fe i sense por.

La República serà una realitat si tenim control efectiu del territori i de les institucions. És a dir, si aquests cessaments no són efectius, controlem les finances, desobeïm els gestors de Madrid, etc.

Jo tampoc no crec que ens reconegui ningú ni en setmanes, i us diré més: ni en mesos i fins i tot ni en anys.

Dit això, crec que la convocatòria d’eleccions del govern espanyol és- per una vegada- una jugada intel·ligent si no tenim prou control.

Es tracta de crear un poder paral·lel, no cal ni que prohibeixin partits independentistes.

Si ni ERC, ni PDECat ni la CUP s’hi presenten (ja compto que CSQEP o com se diguin, segur que sí) perquè no les reconeixen, tindrem un parlament compost únicament per unionistes, encara que la participació sigui del 10%, amb l’Arrimadas de presidenta i amb la col·laboració de l’estat. Aquest Parlament botifler es dedicarà a controlar i desmuntar totes les estructures del país, trinxar la immersió, retornar els mossos a l’estat, posar comissaris polítics a TV3, etc. O, si no arriba a això, com a mínim hi haurà un xoc de legitimitats entre el parlament de la república i el parlament impulsat per Espanya, entre els nous càrrecs electes i els de la república, etc. En definitiva, un caos i la realització pràctica d’allò que deia Aznar: es trencarà Catalunya abans que Espanya.

D’altra banda per lògica i per voluntat democràtica no podem reprimir aquestes eleccions (sí boicotejar-les com a ciutadans, faltaria més), i encara que hi vagi poca gent a votar llur argument és que és com el referèndum: hi ha anat qui ha volgut i ells són la majoria silenciosa que ara es manifesta, per fi: l’autèntica Catalunya.

Si, d’altra banda, els partits independentistes decideixen presentar-s’hi, encara que sigui per tornar a escollir un president independentista, o per deixar les cadires buides, o per a evitar que tinguin majoria C’s+PP+PSC+CQSEP, aleshores no estem donant legitimitat a la nostra república, ja que estem participant en unes eleccions que en teoria, ja estan superades, i escollint un parlament que ja ha estat escollit.

Cal tenir en compte en tot això que ells controlaran- si els deixem- els mitjans de comunicació públics per a imposar el seu relat i amagar tant com puguin la veritat, i la policia, per a reprimir i coaccionar on calgui. I mentrestant aniran intentant empresonar consellers, el president, alcaldes, dirigents de partits polítics, ciutadans, etc. L’aparició estel·lar de l’infame Maza ahir ja apuntava cap aquí. Això sí, des de dilluns, no fos que li espatlli el cap de setmana. No hi ha pressa.

Per tant, jo crec que per una vegada han actuat amb intel·ligència política, des de llur pervers punt de vista. És molt important, doncs, fer efectiu el control de la república en els propers dies i aconseguir que cap de les estructures i càrrecs del nostre país caigui a les seves urpes. Que els decrets de destitució i la convocatòria d’eleccions ens afectin el mateix que si haguessin intentat destituir el director de la gendarmeria francesa i dissoldre el congrés americà. I demostrar-ho al món, perquè aleshores sí que ho tenim molt encarrilat.

M’he aixecat avui ja com a ciutadana de la República de Catalunya. Com sempre, però no. He de posar la banderola al balcó la que diu Hola República. I la posaré tapant l’estelada que tinc des de l’any 2010. Ho expliques molt bé en aquest el teu editorial. No m’ha afectat gens ni mica les decisions del gobierno del reino de espaÑa. Cap fred. Dignitat. Fermesa i a defensar la República. Ho vam celebrar ahir. Avui és un altre dia i demà un altre i un altre i així anirem bastint de contingut la República que va començar ahir.

M’agradaria veure com el govern i el parlament de la república comença a governar.

Els mitjans de comunicació en van plens de les decisions de Rajoy donant-les per bones. Molts diuen que Rjaoy a destituit, que Rajoy ha convocat… en comptes de dir que Rajoy diu que ha destituit Rajoy preten haver convocat…

M’agradaria escoltar que el govern de la república ha destituit el fiscal general a Catalunya, el tribunal superior de catalunya que ha convocat el procés constituent… que la mesa del parlament de la república ha convocat reunió de la junta de portaveius per determinar l’ordre del dia dels propers plens…

Penso que és important que la població catalana vaigi veient que qui mana a Catalunya és el govern i el parlament de la república i que el que diu Rajoy no és més que soroll.

Aquest moment ja l’havíem somniat manta vegades, sobretot seguint les teves petjades, amic Vicent, llavors el veiem com una possible realitat i ara aquesta realitat la veiem com un somni acomplert. Visca la mare que et va parir, visca Bètera, visca els Països Catalans, visca la República Catalana, amb emoció “continguda” no siga que la bèstia es reboti més del compte. Quan de seny a aquesta banda i quan de desori a l’altra, això promet, quin goig d’ésser català.

Evidentment que no hem de tornar a votar a cap autonòmica, encara menys no convocada pel president. Seria acceptar deslegitimar el govern i legitimar la seva dissolució i, sobretot, seria deslegitimar la república. No hem arribat fins aquí per continuar pensant autonòmicament i creient que encara hem de demostrar-los res via l’acceptació tàcita d’unes eleccions imposades pel 155.
Hem d’actuar des del convenciment que la nostra legalitat ja només és una, i que l’hem de fer efectiva per la via de fer l’altra inoperativa, per tant desobeint-la i no participant. Per cert, més important que la bandera és retirar també els nostres diputats de Madrid. PDeCAT i ERC ja no pinten res en un parlament estranger.

Hi ha un factor que em sembla important a tenir en compte per als dies que venen. Crec que és obvi que durant tot el procés ni els nostres governants ni la gent del carrer hem utilitzat cap tipus de força. Si algun factor comú ha cridat l’atenció durant tot el procés ha estat un combinat de: intel·ligència, imaginació, alta agilitat i efectivitat. Espanya s’ha distingit històricament per la carència absoluta de cap d’aquestes qualitats, resolent sempre els seus problemes a base de força. La força és el seu gran valor, i resulta que el President de la Unió Europea que per a nosaltres té ben poca autoritat però que per a ells és una de les màximes autoritats, els ha prohibit l’ús de la força.
“Coño, y ahora qué?” deu pensar el Rajoy. Com volen que detingui a centenars de persones sense exercir la força (que ells en diuen “l’autoridad”).
I això em sembla d’una màxima importància, perquè ja van quedar molt tocats per la barrabassada del dia u d’octubre, i perquè ara els estaran vigilant i cada vegada que s’excedeixin, els picaran els dits.
És per això que crec de la importància més gran que portem tots el telèfon ben carregat per a poder capturar cada una de les vegades que se’ls en vagi la mà, o la porra, cosa que és ben segur que passarà amb una policia que al revés de la nostra ha estat formada en la manca absoluta de respecte cap al poble i directament en l’odi a què no és com ells. El dia 1O ho vam fer perfecte. Ara tornem-hi i escampem als quatre vents la brutalitat del veí i el cinisme de la UE, que proclamant-se enemic de l’ús de la força reconeix i admet l’aberrant interpretació de l’article 155 de la seva Constitució que ha fet el PP.

A Antoni Gordó

No tinc cap informació però seria una jugada magnífica que es tanqués el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya autonòmica i s’obris el Diari Oficial de la República Catalana.

D’aquesta manera si el TC espanyol no reconeix el diari oficial de la república no podria suspendre ni le declaració d’independència ni cap altre lleim i si entrés a suspedre-la estaria reconeguent la república en considerar vàlid el diari oficial de la república.

Catalunya viu un escenari Matrix: hi ha, com a mínim, dues realitats que s’imbriquen. Hi ha una República catalana i hi ha un estat espanyol, i hi ha transvasament d’actuacions d’una realitat a l’altra. Per exemple: el govern de la Generalitat actua com a República i obvia l’existència de forces de seguretat espanyoles, jutges i fiscals, com a pertanyents a un altre paìs o bé els tindrà en compte? A un nivell diferent, més suau, els partits de futbol ara són de lliga espanyola o com si fossin de “Champions”, de països diferents? M’agradaria que algú em digués si hi ha transvasament a la inversa, si hi ha gent ancorada en la realitat espanyola que es mogui o acati de facto la realitat republicana. Sinó, ens trobaríem en una carretera amb doble línia central, contínua i discontínua: els republicans circularien pel costat amb línia discontínua (cada dos per tres haurien de trobar-se entrant en l’espai espanyol), mentre que els espanyols circularien pel costat amb línia contínua (en cap moment no haurien no haurien de passar al costat republicà). Aquesta podria ser una realitat que subjau a les dues, les condicions d’unilateraliat del joc: els republicans actuant amb dos ulls (mirant la república i mirant forces de seguretat, polítics, jutges i fiscals espanyols) i els espanyols mirant únicament un dels dos costats.
Em sembla que en aquests moments les paraules poden ser importants… i els actes diaris encara més.
Aquell senyor europeu que va dir ahir que cal no usar la força i sí la justícia, em sembla que parafrejava Blaise Pascal quan diu als ‘Pensées’ com a advertiment (ho dic de memòria): “Ne pouvant faire que la justice fût forte, on a fait que la force fût juste”: no poden enfortir la justícia, s’ha justificat la força.
Ja anirem veient.

Cert, el primer pas ja l’hem donat. Muntanyenc de tota la vida sé, perfectament, que quan s’inicia una ascensió el cim es veu molt llunyà i molt amunt. però de mica en mica i pas a pas s’hi arriba. Estem en un moment que ja tot depèn de nosaltres, ningú en ho posarà fàcil, però hem arribat fins aquí i això és el que realment importa. Som en un moment en que els silencis son més importants que segons quines declaracions i, a la meva manera de veure, ara per ara, tot està dins el guió.

Copio literalment un fragment d’un article de
Miquel Pérez Latre amb el qual estic totalment d’acord :

“….
Però tot i així, davant el matonisme i l’amenaça dels nostres adversaris, ens falta tan sovint un mínim de confiança en nosaltres mateixos. Només cal sentir com informen sovint els mitjans públics del país dels projectes repressius del govern espanyol: assumint-los per a desmobilitzar.
… ”

Escolteu si no cal com informa aquest mati la ràdio CatInfo.
L’èmfasi que donava al les actuacions contra el poble de Catalunya del consorci PP-PSOE-C’S.

Patètic, i diuen que la volen intervenir?
Aleshores com informarà.?

Tenim molts reptes i incerteses, certament, i no sé si tinc massa a aportar al respecte més enllà d’expressar el meu suport a les institucions legítimes del país i actuar en conseqüència tant com calgui i estigui en la meva mà. Dit això, però, si que voldria esmentar un tema de segur que menor, i si voleu col·lateral, situat en l’àmbit de la simbologia. Ja fa molt de temps que sento la teoria aquesta de que la bandera estelada és només una ensenya de lluita que hauria de ser eliminada un cop assolida la nostra sobirania, i voldria expressar la meva opinió al respecte: Fa uns quaranta anys que tinc l’estelada com a expressió dels meus desitjos polítics i nacionals, fins al punt que sentimentalment és el símbol que més em representa, i crec no ser en aquest sentit un cas excepcional. Aquest, per què no, podria ser un assumpte a escatir al si del procés constituent o, per què no, fins i tot en paral·lel al referèndum constitucional. Òbviament no en faig de tot això un casus belli, només faltaria!, però volia deixar constància de la meva humil opinió: l’estelada pot perfectament convertir-se en la bandera de la República Catalana. Fora d’això, com he vingut a dir al principi: unitat, dignitat, resistència i molts ànims!

Tenim una magnífica oportunitat el 21D de ratificar-nos, com una segona volta que seria incontestable arreu del món. Si us plau demano flexibilitat i intel.ligència a tothom!

Els pobles estan legitimats a proclamar unilateralment la seva independència si viuen oprimits i ara el govern d’Espanya està disposat a legitimar-nos per l’opressió que es disposa a imposar al nostre país.

Mirem en perspectiva el panorama. Res de desolació ni desconfiança. Ho tenim sota els dits, ho podem fer definitivament nostre..

Felicitats Vicent! Realment tens un do. Un article memorable per un dia memorable.

A totes les persones que es fan mil i una hipòtesis sobre el què passarà, mireu… Espanya té uns 46 milions d’habitants, un règim pseudodemocràtic amb rei no escollit per ningú, un exèrcit, legionaris inclosos i un munt de fascistoides que pul.lulen tocant els santíssims a totes hores.
Doncs bé, aquesta nació que fou un imperi amb un munt de colònies – que van perdre, menys l’Illa Perejil- i una Armada Invencible -que fou vencuda en un tres i no res pels anglesos que serien qui li posarien aquest nom fent mofa- és la riota del món. La vergonya que senten no es mesurable, per més que diguin els seus compis europeus -què han de dir, diplomàcia obliga-.
Com no ha de sentir vergonya quan dos milions i mig (!) de catalans sense més armes que la nostra veu, el nostre civisme i les nostres mans esteses no solament hem tirat pel terra un a un tots els seus esquemes, hem burlat el seu espionatge, ens hem defensat dels seus cops…sinò que hem declarat una Independència que ens van jurar i perjurar que no fariem?
Qualsevol altre país per poderós que fos ja hauria dimitit!! Però l’orgull imperialista no els hi permet reconèixer aquesta derrota tant estrepitosa i menys dimitir.
Ara faran acrobàcies de tota mena. Però cauràn. Si hem aconseguit el que molts deien un impossible, què no serem capaços de fer? Només hem de continuar amb la nostra lluita de desobediència, estar alerta a les ordres dels nostres, Govern, ANC, OMNIUM, i totes les organitzacions que s’han anat afegint. Totes treballen conjuntament i nosaltres en som les eines, ho hem estat i ho seguirem estant el temps que calgui.
El futur no existeix, l’anem teixint dia a dia, pas a pas com molt bé diu en Vicent, i això és el que hem de fer. Tenim un Govern, tenim unes eines i tenim una República. Seguim!

Un dia extrany avui, d’una banda la joia de la proclamació d’independència, de l’altra l’incertesa de saber com seguirà això després de l’inici d’accions en aplicació del 155.
Reaccions de confrontació, d’altra banda lògiques, devant dels desafiaments que es presenten.
Llegeixo les primeres reaccions a l’anunci d’eleccions per part d’en Rajoy, ón majoritariament sembla imperar el rebuig, sobre tot per un principi del no reconeixement de la sobirania espanyloa.
Crec que cal deixar reposar les idees per reflexionar fòra de l’improvització del moment i veure quines són les passes que el govern té previstes, donat que l’intervenció del govern espanyol era esperada.
Pensant amb pragmatisme i deixant de banda greuges i simbolismes, voldria llençar a l’aire una pregunta:
Si Europa ens retreu el no respecte de la legalitat espanyola i el govern espanyol ha proclamat la convocatòria d’eleccions pel 21 de desembre, no es pot negociar amb Europa que aquestes eleccions tinguin plena força legal en cas de majoria en favor de la independència?
De ben segur que hi ha previstes accions, totes elles encertades com fins ara, però pensant en les arts marcials orientals, ón s’aprofita la força de l’oponent, m’ha semblat que potser caldria donar dues voltes a aquesta convocatòria abans de rebutjar-la.

Totalment d’acord amb en Joan Ortí. Com a ciutadans ara toca defensar la República; i ara mateix des del Govern ja es poden fer efectives una sèrie de mesures que deixin les coses clares (em remeto als comentaris d’en Joan Ramon Gomà, Mercè Pàmies, Víctor Gonçal, Josep Mª Morera, Miquel Gilibert, Jordi Puig, Diego Arcos, etc.); però també vull tocar de peus a terra i en la línia que assenyala en Joan Rubiralta, hem de pensar (urgent) quines actuacions pràctiques i efectives podem dur a terme per tal d’evitar que la brigada Piolín ens detenguin a les persones que en Rajoy diu haver cessat. Crec que això a hores d’ara és el més urgent i important: Salvat això ja veurem quines altres passes caldrà fer, però ara mateix cal protegir les persones directament amenaçades. Reconec que no se m’ha acut cóm… perquè sinó ja faria la proposta concreta, però confio molt en la imaginació de tanta i tanta gent ben predisposada a ajudar. Si-us-plau, demano que ho estudieu i ens digueu cóm podem actuar-hi la ciutadania. Esperem consignes fefaents (una sola veu) per ser-hi tots a una.

La meva humil opinió personal és que fer efectiva la república no passa tant per controlar totes les institucions (segurament no tenim força per aconseguir-ho), com per impedir que l’estat en pugui fer un control efectiu. S’ha de mantenir la vigència del govern o, arribat el cas, d’una assemblea d’electes durant les properes setmanes. Si l’estat no pot controlar amb claredat la població, l’administració i els serveis en poc temps, la seva jugada cara enfora, com cara endins, s’enfonsa. Segurament per això ha volgut minimitzar el temps per convocar unes eleccions que, efectivament, de fer-se amb participació i condicions suficients exemplificarien que és l’estat qui controla el territori i qui té la potestat de dissoldre i convocar eleccions.
Com s’aconsegueix que el territori sigui el màxim d’ingovernable per l’estat durant aquest temps? Primer de tot amb molta unitat. Ells amenaçaran càrrecs, funcionaris, etc., però si es desobeeix en massa no podran contra desenes o centenars de milers de treballadors. Després hi ha les concentracions, aturades, vagues… han de ser contínues, per molt que les vulguin prohibir. I també impedir el funcionament normal de determinats serveis, vies, comunicacions… la gent i els comitès de resistència poden arribar a ser enormement imaginatius al llarg del territori.
Pel que fa a detencions de persones, evidentment intentar impedir-ho entre tots, però arribat al cas potser tampoc cal que tots ells s’exposin a diari. Avui dia es pot fer molta feina a distància amb videoconferències o amb els mitjans que calgui. No podem anar cedint presoners polítics ni hostatges. La clau no és tombar l’adversari, sinó resistir més que ell fins que es faci innegable que no poden controlar el territori amb la gent en contra. Aleshores hauran de pactar (o els obligaran a fer-ho), i serà una negociació de tu a tu.

Molt d’acord! No cal que ens atabalem. Després d’uns dies tant durs i de tanta tensió, crec que el govern té dret a descansar una mica. No volem un govern esgotat. Necessitem un govern en forma i amb el cap clar. O sigui que descansem tots una mica aquest cap de setmana que bé que ens ho mereixem.
Si que demenaria però al tv3 ia catradio que canviïn el xip i informin des de la realitat que ja no som una comunitat autònoma de l’estat espanyol, som una república independent, la República catalana. Sisplau que deixin de parlar des d’un marc mental autonomista!

Com molt sovint, estic molt d’acord amb els comentaris de Josep Maria Martín i altres lectors. Alguna cosa NO va bé; més ben dit: força coses (notícies d’ahir i d’avui sobre els mossos, compareixença del tot decebedora de Puigdemont, reaccions de docilitat i increïble servitud al “gobierno de españa” a gairebé tots els medis nostrats…)
A mi em fa l’efecte que molts dels tot just estrenats governants republicans ja s’estan pensant d’acceptar aquestes eleccions i concórrer-hi 🙁
Tot m’indica que la manca d’acord entre els nostres líders segueix llastrant-ho tot. I entretant, el món veurà ben clar que el control del país el té Madrid.

Les eleccions del 21D són una trampa. Una bona jugada per part seva.
Diu en Partal que amb la convocatòria tant precipitada d’eleccions alguna cosa es mou i no sabem què és.
Escoltant l’Albiol i el Rivera jo ho he vist clar.
Ells intentaran passar aquest mes i mig com puguin, i llavors organitzaran unes eleccions on intentaran guanyar la batalla de la legitimitat perduda l’1-O. Li donaran la volta a la truita. Nosaltres difícilment podrem fer res per evitar-les, de la mateixa manera que ells no van poder evitar l’1-O. Els partits independentistes no poden participar en aquestes eleccions, per motius obvis. I si ho fessin, molts dels seus votants no els seguirien. Hauríem perdut la batalla.
D’altra banda, no participant en aquestes eleccions ells tindran el control total del resultats, i no tinguem cap dubte que vendran una participació molt superior a l’1-O, amb vots només unionistes.

Saben que esperar 6 mesos a fer les eleccions posaria de manifest que no poden controlar el país i que l’aplicació del 155 és efectivament impossible. En aquest temps la República estaria molt més consolidada i fins i tot podríem haver aconseguit els primers reconeixements internacionals.
En canvi, 1 mes i mig és un temps prou curt perquè ells puguin capejar la situació, ja que efectivament no haurem aconseguit consolidar la República. Vendran la idea al món que s’està recuperant el control, a l’espera del 21D.

M’agrada que la gent demani què farà el nostre Govern. És un bon senyal, però jo m’estimo més demanar a la gent què fem i què estem disposats a fer. Les coses, clares: depèn de nosaltres i només de nosaltres. Espanya pot fer mans i mànigues per imposar la llei del seu miniimperi, però si nosaltres aguantem i fem tot el que ens manin els nostres organitzadors, ho tenen magre.

Com diu un punt dels decàlegs que ens ha enviat l’ANC, que cadascú faci el que pugui i, si no pot fer més, no està obligat a res, no ens culpabililtzem si no podem col.laborar en la defensa tant com voldríem, ni retraiem als altres si no han volgut o no han pogut fer alguna cosa més.

Tanmateix, demanem-nos, doncs, amb tota comprensió i estimació:

1. Si teníem possibilitats de fer-ho, vam baixar ahir a a Ciutadella?
2. Baixarem o actuarem el proper dia que ens cridin?
3. Ens hem organitzat ja en el CDR (Comitè de Defensa de la República) de la nostra població o del nostre barri?
4. Estem disposats a fer tot allò que caldrà fer però no es pot dir obertament?

Sr. Oriol Coll: “Nosaltres difícilment podrem fer res per evitar-les, de la mateixa manera que ells no van poder evitar l’1-O. Els partits independentistes no poden participar en aquestes eleccions, per motius obvis. I si ho fessin, molts dels seus votants no els seguirien. Hauríem perdut la batalla.”

vostè mateix es respon. Ningú ens impedeix de participar i, de nosaltres, els que no hi participessin serien els únics responsables de la derrota. Cal estar ametents i confiar en el Govern. Si el Govern decideix aprofitar la jugada del contrari en favor propi i demana de participar-hi ningú, NINGÚ s’hauria de posar en contre. Al contrari, s’hauria de participar massivament i assegurar-nos, ara sí, la victoria definitiva.

No és moment per orgull ni falta d’humilitat, tenim el que tenim i no més, però el nostre objectiu és ambiciós. Ens menjarem una merda si no som realistes. Encara que si el Govern diu que no són les nostres eleccions no hi participaré, però si diu de participar-hi HI PARTICIPARE SENSE DUBTAR-HO!!

Eva Salas, puc arribar a estar d’acord amb tu, tot i que em sembla que, després d’haver-te constituït com a República independent, acceptar unes eleccions autonòmiques imposades des de Madrid és validar i donar per bo el 155, i sobretot significa enviar un missatge al món que no et creus la teva pròpia declaració i que no ets amo de la teva sobirania.

Però deixant de banda la incoherència que representaria participar-hi, a mi si els partits independentistes em criden a votar hi aniré, acceptant que és una baixada de pantalons. Però haurem caigut en la seva trampa, i t’hi posis com t’hi posis el resultat d’aquestes eleccions seran pitjors que les del 27-S, perquè la CUP es negarà a participar-hi i perquè hi haurà molts votants independentistes que s’abstindran perquè se sentiran traïts i decebuts.

L’única opció que hi veig és que sigui el President qui contraprogrami unes eleccions constituents. Tot i que ho veig molt enrevessat i complicat, a hores d’ara…

Jo també penso que unes autonòmiques són una trampa mortal.
Primer pel fet de ser autonòmiques. Ja només per això acceptem tornar una pantalla enrere (la més important que fins ara hem passat mai) i es torna a legitimar l’estat i el seu 155.
Segon perquè així com en un referèndum només tens dues opcions, en unes eleccions autonòmiques hi haurà molta gent que votarà en clau d’ideologia i no hi ha manera de garantir que una part dels que van votar en el referèndum ara votin en clau referendària, sobre tot el votant sobiranista més proper als comuns.
Tercer perquè, agradi o no, inevitablement molta gent desencisada no hi votarà.
Quart perquè la CUP no es presentarà i molt del seu vot es perdrà.
Cinquè perquè la fórmula de JxSï ja va costar molts mesos de crear, i tornar a negociar percentatges i liderat de la llista ara, que tot ha canviat tant, és molt difícil. Els interessos de partit (ho acabem de veure aquesta mateixa setmana) encara pesen molt.
En conseqüència tot fa pensar que, en aquestes circumstàncies, el resultat podria ser substancialment inferior al 27S, amb lo qual l’unionisme sortiria doblement reforçat, 1) per l’acceptació de les seves eleccions autonòmiques i 2) pels resultats.

Oriol Coll: per què va carregar la policia?

En primer lloc perquè estaven segurs que NO hi participaven els seus.
En segon lloc per què NO votéssim.
No en treu cap conclusió? Jo sí.

Jo si he de tenir República sóc molt capaç com vostè diu de “baixar-me els pantalons”. Però és que per a mi no seria tal sinó que seria aprofitar el cop per tornar-lo en contra. Això de la incoherència li accepto però és que no tenim massa cartes a jugar. I per a mi abans és la llibertat que la dignitat perquè ja em dirà de que serveix la dignitat sense llibertat. I en canvi si aconseguim la llibertat en podrem ser dignes.

Ells estan segurs que no hi participarem, és clar que la CUP no voldrà. Però no són tontos tampoc els de a CUP. Vull dir que unes eleccions “legals” sota el seu punt de vista i amb victòria clara de l’unionisme no ens ho posarà gens fàcil..
No volen que votem.
No volen que ens manifestem.
Ah, i ens hem de quedar muts..
Doncs miri, jo crec que és una oportunitat si duem la independència de facto al programa electoral i anem tots junts. La CUP també.

Resistència social i de les institucions fins al desembre i votació legal i victòria legal incontestable.

No és cap traició. Ens ho posen amb safata. No ho creu?

Eva, et compro l’argument. Jo també estic disposat a fer el que calgui per aconseguir l’objectiu de la llibertat. Si he d’abaixar el cap i passar per l’aro del 155 per aconseguir la victòria final, ho faré.
I com tu i com jo, segur que una bona part de l’independentisme també hi estarà disposat, encara que sigui tapant-se el nas, perquè el seu compromís amb l’objectiu final és total i absolut.
Fins i tot puc fer un enorme esforç mental i imaginar-me que la CUP i els seus votants s’acabin convencent que cal participar de nou en unes noves eleccions autonòmiques per no fer descarrilar el procés (que ja és imaginar).
Tot i així, hem de ser conscients que no tothom té aquest nivell de compromís insubornable amb el projecte independentista, i això vol dir que pel camí segur que perdrem vots de gent que s’haurà sentit enganyada i desencisada, i de gent que s’haurà acollonit com a conseqüència dels darrers esdeveniments (fuga d’empreses, no reconeixements internacionals, etc.).
Si a això hi sumem que tornem a la trampa de les plebiscitàries, on molta gent no s’hi sent interpel·lada de la mateixa forma que si fos un referèndum, on es contaminarà el sentit del vot degut als programes electorals i als candidats de cada formació, on s’embrutarà la unitat independentista per les disputes entre els partits, i on hi haurà candidatures sobiranistes no independentistes que captaran vots favorables a la república, tot plegat em fa pensar que no se’ns dibuixa un escenari gaire esperançador, on puguem obtenir uns resultats definitius. Més aviat crec que serien pitjors que els del 27-S.

Sigui com sigui, penso que la gent necessitarà uns dies per païr que les ampolles de cava que descorxaven ahir eren per celebrar quelcom que no ha passat, i que el que ara cal és tornar a la pantalla del 27-S.
Amb el problema afegit que no en tenim gaires, de dies per païr-ho, ja que els partits s’hauran de posar d’acord molt aviat i explicar-ho bé.

Una bona part del PDECat, més els empresaris, i altres poders econòmics i europeus, volien eleccions autonòmiques i no la DUI, Puigdemont ja tenia el discurs redactat i va estar a punt de disòldre i convocar,..potser va veure que Jorge Moragas, no l’hi oferia las garanties suficients per a fer tal cosa, i per altre banda ja tenia dues dimissions al seu partit, un poble greument decebut, i veus de traidor!!!…llavors com fer contents a uns i altres?….doncs deixant que convoqui eleccions Rajoy, i proclamant la República que mai sortirà en el DOG,….així tothom content….I ara que?….com controlarem el territori?..si no tenim cap cos organitzat per fer-ho?..si els mossos estan a las ordres d’Espanya,….veurem quin es aquest calze de fel que diu Junqueres tindrem de beure, però ja deixò clar que no penso anar a votar a cap més eleccions convocades per Espanya,..i espero votar aviat las constituens, que es lo que toca…..