29.10.2024 - 21:40
Circular per les Illes pot ser una apoteosi. Els treballadors, anant a fer feina; les famílies, deixant els fills a l’institut; i els turistes, fent de turistes amb els cotxes de lloguer: uns van perduts mirant el mapa i uns altres, a més velocitat de la permesa perquè tant els fan les normes. Mentrestant, els residents reneguen per haver de fer en quaranta-cinc minuts un trajecte que a l’hivern fan en quinze.
De problemes, n’hi ha uns quants. Principalment, la falta d’un transport públic que permeti de prescindir del cotxe i un excés de cotxes de lloguer, que s’afegeixen als de particulars per a fer turisme. En el primer cas, un exemple pràctic: per a anar de Can Picafort a Felanitx, el trajecte es pot fer en uns tres quarts amb cotxe, però en transport públic –autobús + tren + autobús– serà, pel cap baix, de dues hores, tot sabent que t’han de combinar els horaris de cada mitjà.
Amb aquesta falta de connectivitat, no es fa estranya una xifra que, d’entrada, és alarmant: que cada habitant de les Illes té un cotxe tan sols de néixer. La referència s’ha d’entendre: segons un estudi encarregat pel Consell de Mallorca, el parc de vehicles a les Illes és d’1,1 milions de vehicles i el nombre d’habitants és d’1,2 milions, dels quals més de 182.000 tenen menys de setze anys –l’IBESTAT no dóna la dada dels menors de divuit– i, per tant, no poden conduir.
Però aquesta xifra de referència topa amb el segon problema: a l’estiu, el nombre de vehicles és desproporcionat per a la capacitat que tenen les Illes, amb un territori ben limitat. El turisme bat rècords any rere any. L’any passat, per exemple, varen arribar 17,8 milions de persones. Un altre exemple que ajuda a entendre aquest problema: a Eivissa un turista de cada dos va circular amb un cotxe de lloguer. I, a més, el 21% circula amb vehicle privat.
Limitació de vehicles: el cas de Formentera
En vista d’aquesta situació, les Illes diuen prou. Qui va començar el camí va ser la més petita i limitada: Formentera. El 2019 el parlament va aprovar la llei que permetia al consell de l’illa d’establir una limitació de l’entrada de cotxes en determinats mesos de l’any, i aquell mateix estiu ja es va aplicar. La llei també permet d’establir un nombre màxim de cotxes de lloguer que hi poden entrar anualment, a més d’obligacions sostenibles diverses.
Per exemple, enguany s’ha decidit que el límit de vehicles que hi poden accedir, circular i estacionar sigui de 10.458 del primer de juny al 30 de setembre. De vehicles de lloguer pot haver-n’hi 2.269 –1.805 de particulars– i 5.880 motos –182 de particulars–, excloent-ne els cotxes de residents, segones residències o treballadors. A més, també s’abona una taxa que va de 6,60 euros diaris a 9 euros per als cotxes, amb un import mínim de 30 euros o 45, depenent dels mesos.
De resultes de l’aplicació de mesures com aquesta, el 2022 els vehicles de lloguer van baixar d’un 12%, com també els particulars de turistes. El trànsit de carretera va baixar d’un 8,5% i l’activitat del transport públic va augmentar d’un 40%.
Eivissa, més d’un vehicle per persona
Ahir, al parlament, es va aprovar la llei perquè Eivissa pugui tenir la mateixa potestat que Formentera a l’hora d’establir les limitacions. Segons les dades amb què el consell ha defensat la iniciativa, el parc de vehicles de l’illa ha crescut d’un 255% entre el 1996 (quan hi havia 63.062 vehicles) i el 2023 (quan n’hi havia 160.835). Al conjunt de les Illes, aquest augment ha estat d’un 52,7% de mitjana.
A aquesta sensació de saturació s’hi ha d’afegir la de persones, atès que si es mantenen les taxes de creixement de l’índex de pressió humana, el 2037 s’arribarà a 600.000 persones simultànies a l’illa, el doble que avui. De fet, aquests darrers vint-i-cinc anys la població resident ha augmentat d’un 83,5% i ha arribat a 154.210 habitants.
El 1998 hi havia set vehicles per cada deu habitants, però el 2022 ja es va superar la xifra d’un vehicle per persona. A més, a l’abril d’enguany hi havia més de 9.200 vehicles de lloguer. El consell diu que el nombre total de cotxes de lloguer que hi circulen és molt més gran, però que no n’hi ha dades precises perquè la majoria són matriculats fora de l’illa.
I una altra dada que alarma: entre el 2001 i el 2021 s’ha quadruplicat l’entrada anual de vehicles a l’illa: ha passat de 51.000 a prop de 207.000. L’acumulació de vehicles que van entrar pels ports de l’illa el juliol i l’agost de l’any passat va ser un 23,6% del parc automobilístic insular.
Menorca, estancats entre l’estudi que més convengui
El cas de Menorca té una particularitat: en principi, hi ha intenció de limitar l’entrada de cotxes. Si més no, ho diuen els governants. Però la realitat és una altra: d’ençà del 2023, gràcies a l’aprovació de la llei de la Biosfera, Menorca ja ho pot fer, però ara mateix és l’única illa que té pendent l’estudi de càrrega. Almanco, un d’oficial, perquè el consell ja en va encarregar un però, segons que denuncien entitats ecologistes com el GOB, no els van agradar els resultats i en van voler fer un altre. Aquesta setmana es va saber que encara valoraven tres ofertes d’empreses per fer l’estudi de càrrega de les carreteres.
Però el GOB va exposar públicament aquell primer estudi encarregat. Les dades també són contundents: els vehicles de no residents fan el 45% dels desplaçaments diaris en vehicle privat. D’aquests, el 2% són vehicles propis i la resta, de lloguer.
El mes de juny, l’excedent de vehicles en relació amb la capacitat de la xarxa és d’un 17%, al juliol és del 29% i a l’agost del 30%. Al setembre encara es manté en un 19%. Els trams més saturats són la connexió entre Maó i Sant Lluís, Ciutadella i Cala Blanca i la carretera general.
Aquell estudi ja proposava de rebaixar d’un 30% l’excés registrat el mes d’agost, i d’un 20% els mesos de juny i setembre. Si bé les entitats ecologistes –i l’oposició– asseguren que és una mesura que s’hauria d’aplicar amb urgència, el govern insular diu que hi ha hagut unes altres prioritats.
A Mallorca hi sobren 122.000 cotxes
Pel que fa a legislació, Mallorca és l’illa que més enrere va en la limitació de vehicles. La setmana passada el consell va presentar l’estudi de càrrega, previ a la redacció i debat del text que durà al parlament. S’hi diu que a l’illa hi sobren 122.397 cotxes anuals. El sostre “ideal”, segons el consell, és de 834.263 cotxes circulant en setmana punta, però l’any passat es va arribar a 956.660 en una setmana d’agost.
Segons les darreres dades disponibles, el 2017 hi havia a les carreteres mallorquines 75.000 vehicles de lloguer. Però, com a Eivissa, la realitat és que n’hi circulen molts més. L’estudi també diu que entre el 2020 i el 2023 als ports de les Illes hi van arribar 109.443 cotxes i s’hi han quedat. I només l’any passat van entrar pels ports prop de 380.000 vehicles, gairebé un 40% del parc mòbil de residents.
El Partit Popular, que governa a les principals institucions de les Illes, s’ha afegit ara a aquestes iniciatives. I, de fet, se sosté en lleis com la de canvi climàtic, aprovada el 2019 sense els seus vots. S’haurà de veure si Eivissa aplicarà les restriccions l’estiu vinent, si Menorca tindrà l’estudi de càrrega i si Mallorca no perdrà temps i podrà seguir, aviat, l’exemple de Formentera.
