Can Alluny, el darrer acte poètic de Robert Graves a la Serra de Tramuntana

El darrer ha estat un dels hiverns més durs dels darrers temps a la Serra de Tramuntana. Potser hauríem d’especificar i dir que ha estat un dels febrers més durs dels darrers temps. A Mallorca l’hivern sol ser bastant plàcid i, si no fos per la humitat que es fica dins els ossos i et corseca, la temperatura seria fins i tot agradable. Però a més a més, aquest febrer ha nevat molt més del que és habitual i ha fet un fred mossegador. Poques coses hi ha més boniques que veure nevar damunt la mar des del cementiri de Deià. Allà dalt, penya-segat que s’endinsa dins les fondàries de la costa de la Tramuntana, hi ha la tomba de Robert Graves (1895-1995), una senzillíssima làpida a terra que resa ‘poeta’. Una mica més avall, seguint la carretera que va de camí cap a la cala de Deià –en els seus bons temps hi transitava una sensual Anaïs Nin, que feia parar bojos tots els pagesos de la Serra i que explica enormes voluptuositats illenques en un dels volums del seu dietari‒ s’arriba a ca n’Alluny, la casa que Graves es va fer construir a Mallorca i que, encara que fa anys que és oberta al públic encara, és un dels rars secrets que s’amaguen a l’illa.

Explica la llegenda que va ser ni més ni manco que Gertrude Stein qui va recomanar Mallorca a Robert Graves i qui encunyar la famosa frase de ‘Mallorca és perfecta si pots resistir el paradís’. Stein sabia bé de què parlava. Ella i la seva parella, amiga i secretària, Alice B. Toklas es van instal·lar al barri d’El Terreno de Palma l’hivern del 1915 a 1916 fugint de la primera guerra mundial. Llavors, el barri era a uns quatre quilòmetres del centre de Palma i era una barriada d’estiueig de la ciutat, la qual cosa els va permetre de trobar una casa prou gran per establir-s’hi. Amb aquestes bones indicacions, Robert Graves arriba a l’illa el 1929 amb la poetessa Laura Riding, que fins llavors n’havia estat la secretària, però que ja era la seva amant. A partir d’aquí va iniciar-se un llarg procés per trobar un lloc on establir-se i el 1932 es van iniciar les obres per a la construcció de ca n’Alluny, seguint la tipologia de les cases mallorquines de la contrada, però adaptada a les necessitats que tenien ells dos.

Abans de venir a Mallorca, Graves ja tenia dos fills de la seva primera dona, Nancy Nicholson, amb qui s’havia casat el 1918. Havia estudiat a Oxford i finalment el 1926 va trobar feina a la Universitat d’El Caire, on havia anat amb la dona i els fills i amb Riding. De tornada, el matrimoni ja s’havia desfet i la nova parella troba a Mallorca, el seu refugi, a Deià, ca n’Alluny, una casa a cinc minuts del poble amb les muntanyes a l’esquena i el mar al davant que el poeta va intentar que fos com més autosuficient possible. De fet, si es fa la visita a l’hivern i no hi ha gaire gent és molt probable que el guarda us faci present d’alguna de les taronges de Graves ‘per endolcir la vostra estada’. I si hi aneu a l’estiu i feu bondat i hi ha hagut un bon esplet, per ventura us podreu endur qualque tomàtiga per fer trempó, dolces com poques coses haureu tastat.

La casa es conserva pràcticament igual que en temps del poeta, sols que s’han adaptat algunes parts per a visites de gent en cadira de rodes. El jardí n’és un dels principals elements vertebradors, i s’hi conserva la part d’hort, ben productiu, i la d’arbres fruiters, on hi ha dos tarongers aspres que nodrien de melmelada de taronja amarga els esmorzars de la família. Per als aspirants a escriptors, lletraferits i altres amants de les lletres amb sensibilitats, hi ha un seguit d’habitacions que són una joia. En primer lloc, l’habitació de la impremta.

El cas és que Graves i Riding varen fundar l’editorial Seizin Press i traslladaren la impremta en vaixell fins a Mallorca, on varen continuar l’activitat editorial. És inevitable notar una emoció en veure aquella impremta, que va donar a conèixer una part important d’obres acadèmiques i poètiques de l’època. La segona peça que emociona, és clar, és el mateix despatx on treballava Graves. La taula de fusta bona, els prestatges carregats de llibre, la ploma a punt per a escriure, la làmpada que atorga la calidesa definitiva. La tercera és el despatx que va ocupar Riding i després les altres dones de Graves. I l’habitació dels convidats, on no faltava una màquina d’escriure i un bon gruix de fulls de paper perquè poguessin treballar en voler. I és que, per ca n’Alluny, hi passaren molts amics escriptors, mentre que Graves es va relacionar amb el bo i millor de cada casa a Mallorca, com per exemple els actors Errol Flynn o Ava Gardner quan passaren temporades a l’illa.

Graves va escriure aquí alguns dels llibres més famosos i importants, com per exemple Jo Claudi, que va editar el 1934. La guerra del 1936-1939 el va fer abandonar Mallorca i ca n’Alluny fins el 1946, però la gent del poble va continuar conservant la casa i a la tornada només en va haver de treure la pols per poder continuar habitant-hi. Mentrestant, la vida sentimental de Graves va experimentar un nou canvi i Laura Riding va ser substituïda per Beryl Hodge a partir de 1939, amb qui es va casar el 1950, precisament a Deià. El 1961, i en reconeixement a tota la trajectòria com a poeta, va ser nomenat professor de poesia a la Universitat d’Oxford, càrrec que va conservar durant cinc anys. A les set novel·les històriques que va escriure i als llibres de poesia, hi hem d’afegir els llibres de memòries i cinc assajos sobre mitologia i poesia de primer ordre, la majoria dels quals escrits a Deià.

La casa, oberta al públic des del 2006, és la principal adquisició de la Fundació Robert Graves, una entitat en què participen la família i les principals institucions illenques. La visita comença per l’auditori, on un vídeo impactant de menys de quinze minuts situa el personatge en el context històric i cultural que li va tocar viure. Les fotografies i les línies temporals emmarquen un temps marcat per les dues guerres mundials i la guerra del 1936-1939 que varen afectar de forma directa el nostre autor. En sortir de l’audiovisual s’agraeix poder mirar el cel blau i notar la fresca de l’hivern purificador, tan diferent d’aquells hiverns de trinxeres i carnisseries que van ser la primera guerra mundial i que hem vist en escenes inoblidables com les de Camins de glòria, d’Stanley Kubrick, per posar-ne un exemple.

Per sort, les oliveres, les garroveres i els ametllers permeten de reconciliar-se amb un paisatge vegetal que convida perfectament a la inspiració. Tots els escriptors que visiten el lloc saben del cert que Graves, en fer el seu somni, projectava el de qualsevol amant de les lletres. Tarongers, llimoneres, mandariners i l’hort a més a més de l’aljub i l’hort fan quasi autosuficient una cuina plena de llum i de plats mallorquins que conviden al trasllat en el temps i a la bellesa de l’avior. I és que a la casa s’ha servat el mobiliari, la decoració original i els punts de llum de llavors. Sembla que Graves hagi d’aparèixer en qualsevol moment, i aquest és un dels principals encerts de la visita: aconseguir traslladar el visitant fins al paradís del poeta.

Deià, amb el temps, s’ha convertit en un refugi per a artistes, músics i gents de possibles. Richard Branson hi va tenir una casa i, per algun dels seus hotels, hi han passat personalitats de Hollywood com Harrison Ford o Tom Cruise. I diu la llegenda que una nit de dimarts dels anys noranta, en un bar, un paio va agafar una guitarra i va començar a cantar. Era Bruce Springsteen. Podria ser. Sí que és cert, però, que, a la costa de Tramuntana, s’hi han instal·lat en diferents moments alguns escriptors importantíssims de la literatura mundial en tots els gèneres: Julio Cortázar va viure amb la dona a Banyalbufar, com Robert Creeley, pare de la beat generation. Frederick Forsayth va escriure algun dels seus best-sellers a Andratx, la poetessa Claribel Alegria també tenia casa a Deià i fins i tot Agatha Christie es va instal·lar una temporadeta a Pollença. Però ningú no va tenir el bon gust de Graves i Riding a l’hora de construir ca n’Alluny, que ara és un poc de tots nosaltres si és que podem resistir el paradís.