Buscar la sort entre la rifa del fang

Paiporta (Horta Sud) encara és lluny de recuperar la normalitat, però els ànims als carrers han canviat. A l’administració de rifa 1, la Milionària, la cua no afluixa. Va ser la primera d’obrir, i tant veïns com voluntaris, personal de serveis oficials i gent arribada d’uns altres pobles s’han congregat al carrer del Primer de Maig per mirar d’aconseguir un dècim. Molts en busquen amb fang. Alguns demanen el número amb la data del 29 d’octubre. Ja se sap, les supersticions. Allò que diuen, que on ha passat una tragèdia ara ha de tocar una alegria. N’hi ha d’altres que no en volen saber res, d’això del fang. Els fa respecte.

Iolanda espera en la cua. Ha vingut de Catarroja (Horta Sud), tot i que ja ha comprat rifa al seu poble, també afectat per la gota freda. “Mira, per això que diuen, que després d’una desgràcia, potser ens ve la sort.” Un poc més avant, una mare i la filla conversen: “Mare meua, no havia vist aquest carrer encara.” Un altre grup parla d’aquest número o d’aquell altre. Al costat de l’establiment, hi ha un local completament buit i enfangat, sense persianes.

María Ángeles és veïna de Paiporta, i ve cercant un dècim que acabe amb 13, perquè avui és divendres 13 i li crida l’atenció. Gairebé va perdre el marit, però el van poder rescatar del cotxe. Li canvia el to de veu quan m’ho explica. Finalment, no se’n surt, amb el 13, i tria la data en què va faltar la seua mare. Darrere seu, un altre veí, Àngel, que és el president de l’associació de jubilats, espera per replegar la rifa que no han pogut vendre. Els dècims de Nadal, ja els tenia abans de la gota freda. Ell, en canvi, no creu en les supersticions: “Això és un tòpic, jo no hi crec, ix on ha d’eixir. Tant de bo isquera ací, perquè faria molt de bé, però jo crec que és un tòpic.”

Jordi i Salvi són dos bombers de la Generalitat de Catalunya i vénen del Pinós (Solsonès). Jordi va venir a treballar fa un mes, i va conèixer gent ací que recollia donacions. Ara hi han tornat com a voluntaris, amb una furgoneta privada, per portar joguines als xiquets per Nadal. Conten que hi ha gent que els ha demanat, ja que venien, que portassen butlletes de la rifa. “Però no fa gràcia ser ací, per això”, comenten.

Que toque la grossa de la rifa de Nadal

D’ençà que va obrir aquesta administració, el 2 de desembre, el ritme de vendes ha estat frenètic. Hi ha hagut dies en què la cua ha estat de més de dues hores. Cristina Piles n’és la titular i diu que tot canvia per hores. “Tan prompte sembla que s’ha controlat tot, i de sobte es torna a descontrolar. Així anem.” Tots aquells que passen pel poble volen comprar algun dècim, especialment si ha passat pel fang. “Com més tacat, millor, em demanaven.” Es van acabar en una setmana, i a la Milionària ja no queden trossets de sort amb fang.

La riuada va arrasar el local, l’aigua va arribar a més de dos metres, i va deixar un metre de fang i llot. Els dècims que eren en les caixes fortes, tot i que no són estanques, es van poder recuperar. “Hem començat totalment de zero”, diu la titular. A més del negoci, la riuada també se li va emportar la casa i el cotxe. “És que ha sigut tot”, lamenta. Ara només vol que isca tot bé i que passe aviat el sorteig.

Aquesta administració de Paiporta és oberta d’ençà del 1982, i ja va donar la grossa de la rifa de Nadal l’any 1989. El seu pare va repartir gairebé vint mil milions de pessetes. Ara Cristina Piles espera repetir la sort. “Volem donar la grossa i portar il·lusió a Paiporta, que està totalment destrossada. Una miqueta d’alegria vindria bé”, diu. A més a més, el dia que es fa el sorteig de la rifa de Nadal, el 22 de desembre, també és el seu aniversari, i anima tothom a anar a comprar-hi i afegir-se a la celebració.

A l’administració 5 de Catarroja (Horta Sud), la Rambleta, encara tenen dècims amb fang. Alguns clients, que els veuen exposats a l’aparador, es pregunten si això val, així. I la resposta és que sí, i tant, han estat netejats tan bé com ha estat possible, i validats. “A la majoria de la gent, quan veu els dècims tacats de fang, els fa gràcia. Però hi ha gent que no els vol”, diu Mariam Bort, una de les sòcies de l’administració. Una de les treballadores gairebé es va quedar atrapada al local, on l’aigua també va pujar més de dos metres. Per sort, va poder eixir, perquè difícilment ho hagués pogut explicar.

Ací també han augmentat les vendes, però van passar trenta-sis dies tancats. Bort espera que els dècims de Nadal compensen les pèrdues que han tingut d’altres sorteigs. No van poder obrir fins el 6 de desembre. “És que no teníem res, res, res. Només teníem la persiana”, diu. De fet, a dins, les taules sobre les quals treballen són les caixes de l’aire condicionat. Ara, naturalment, volen donar la grossa. “O, almenys, un premi gran. Ja ens toca. Ja ens toca…”, acaba.