22.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.10.2024 - 21:43
El Partit Popular ha proposat de traduir l’obra de Vicent Andrés Estellés, un dels grans poetes del segle XX, del valencià al català. Sembla que, segons el PP, cal un “traductor oficial” per fer que els catalanoparlants dels altres territoris comprenguen els versos d’Estellés, com si les seues paraules necessitaren passar per un filtre especial per a ser enteses. Potser es tracta de posar barretina als accents. Tot un destrellat!
És evident que aquesta proposta és, com a mínim, paradoxal. Com es pot pretendre traduir una obra que ja és escrita en la mateixa llengua? Traduir Estellés al català és com voler traduir Gabriel García Márquez o Neruda a l’espanyol: una absurditat, perquè la seua obra és inseparable de la llengua pròpia. Aquesta borinotada no és sinó un altre intent de desarticular la unitat de la llengua catalana, com si parlar valencià i parlar català foren dues coses completament diferents.
El Partit Popular se’n riu d’un poeta que ignora, negant-se a celebrar el seu centenari. És la Plataforma Cent Anys d’Estellés que ha impulsat els actes d’homenatge de l’autor. La plataforma ha organitzat múltiples esdeveniments arreu dels Països Catalans, cosa que ha demostrat que la societat civil està més que disposada a preservar la memòria d’un poeta que va ser, i continua essent, patrimoni de tots. Escrivia Vicent Andrés Estellés:
“Em moriré escrivint els millors versos
de l’idioma català en el segle XX,
amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.”
La figura d’Estellés ha estat objectiu d’atacs de l’extrema dreta, tant al carrer, amb el vandalisme de la seua estàtua a Burjassot, com als despatxos, on Vox es va vanagloriar d’haver retirat ajudes a fundacions d’escriptors valencians, incloent-hi Estellés, durant la seua gestió de la Conselleria de Cultura en el govern de Carlos Mazón (PP).
La proposta del PP de traduir Estellés del valencià al català no tan sols és absurda, sinó que revela un menyspreu profund per la riquesa i la unitat de la nostra llengua. Vicent Andrés Estellés és un poeta que parla directament al poble, i el poble, sense necessitat de traductors, l’ha entès i l’ha fet seu. Així ho demostren els milers de persones que participen en els actes organitzats per la Plataforma Estellés, un moviment que reivindica la importància de preservar la memòria d’un poeta que mai no va deixar de lluitar per la dignitat del seu poble.
Com va explicar Joan Fuster, gran amic de Vicent Andrés Estellés: “Parlar ‘en valencià’ és parlar ‘en català’, els agrade o no. La fauna que s’autoanomena anticatalanista, quan parla en valencià –que no és sempre ni tan sols sovint–, està parlant en català encara que no ho vulga o no ho sàpia.”
De moment, es busquen traductors del burjassoter, per si algú vol guanyar uns quants euros –pocs, perquè, amb el PP, el valencià no veu ni un cèntim.
