23.12.2021 - 21:50
*Entrant lleugeret, per anar fent boca. Cloure (finalitzar, que diuen ells) notificacions, escrits i avisos amb “Una salutació” (més que possible calc de ‘un saludo’) és un formalisme que s’ha escolat al correu electrònic i que aviat veurem en contextos més informals. Alternatives saboroses: a reveure, passi-ho bé i, només per a valents, estigueu bonets i expressions als de casa.
*Primer plat, feixuc com una carn d’olla. Passem a la categoria, uf, Sintaxi: el demostratiu aquells/es. Aferreu fort la cullera que això vol concentració.
“La vacuna estarà disponible per a totes aquelles persones que no disposin de targeta sanitària.” “Tota la informació que necessites per invertir en aquelles empreses que t’interessin.” “Per a totes aquelles persones”, “en aquelles empreses”… Regla bàsica per evitar aquest enfarfec innecessari: sempre que aquells/es es pugui substituir per els/les és que no hi ha d’anar. Per tant, en aquest cas: “…estarà disponible per a totes les persones que no…” (de fet, aquí, i en molts altres casos, en realitat hi posaríem un tothom, però en fi), “que necessites per invertir a les empreses que…”. La infiltració del llenguatge administratiu és tan profunda que els sintagmes tots aquells que/totes aquelles que corren desbocats pels mitjans i les circulars d’escoles. I, malgrat que repugnen a la prosòdia pròpia (vull dir que fan de mal dir), el meu pronòstic és que a poc a poc també s’aniran infiltrant en la llengua oral.
En realitat és un pronòstic fàcil. De fet, ja s’infiltren en la semioralitat de les xarxes: “A Salou, intentar fer vida en català ha resultat pràcticament una missió impossible, fins i tot en aquella retolació de servei públic” (no enllaço el tweet perquè l’han esborrat*). Fins i tot és un pas més (que s’endinsa en l’agramaticalitat), perquè ja no necessita ni tan sols la subordinada introduïda per que.
Un determinatiu ben emprat, en canvi, seria aquest: “El llibre s’ha confegit a partir d’entrevistes amb els protagonistes de l’experiència educativa que s’hi relata. Dilluns organitzem un acte d’homenatge amb alguns d’aquells nens i educadors.”
*Un platet d’escudella semiteòrica, per desengreixar. Per fer-se una idea de les conseqüències que pot tenir l’evolució artificial del codi, un exemple amb el verb conèixer. Ara ni ens en recordem perquè el tenim completament assimilat, però fins fa no gaires anys conèixer no era sinònim de saber; no podies dir, per exemple, “Hem conegut les xifres de l’atur d’aquest mes”, frase que ara ens sona ben normal. Però en llengua no hi ha canvis innocus: cada modificació afecta tot el conjunt del codi.
Mireu: “A la Xina, un país on últimament hi passen coses i les coneixem, milers d’empleats han deixat la feina.” Que estranya, oi? Què vol dir amb “les coneixem”? Que aquestes coses ja les hem viscudes i per tant sabem de què va? Doncs no, en realitat el redactor ha volgut al·ludir al trencament de la tradicional política de secretisme xinès: “Hi passen coses i ara sí que les sabem” [perquè els mitjans les expliquen]. El burocratès encarcara l’expressió i dificulta la comprensió del missatge.
*Segon: capó farcit. El verb poder usat com a vaselina, per rebaixar l’aspror de la realitat: “Una oportunitat per poder gaudir dels vostres”, “Es reuniran a fi de poder desenvolupar els acords presos”, “Encara que sigui un equip que li costi poder tenir profunditat…”, “Ens fa molta il·lusió poder rebre un Ondas” (en el discurs d’agraïment del premi, o sigui que ja l’han rebut). Quan un mot o expressió es converteix en una crossa (diem que es “lexicalitza”), en la ment del parlant es desprèn del seu significat i esdevé una mera peça formal. Un exemple entenedor és el que passa ara mateix amb el reforç “i molt”: “La crisi ha multiplicat, i molt, la demanda de pisos.” Com que és un element que té la funció de posar èmfasi, la pausa que indica la coma no es pot saltar; però ara ja sentim locutors que ho pronuncien seguit, com si fos un adverbi normal i corrent: “La crisi ha multplicat (i) molt la demanda…”
Per què dic que l’ús innecessari de poder rebaixa l’aspror de la realitat? Perquè una de les funcions del llenguatge del poder és esmussar, suavitzar, fins ocultar i tot, els fets o situacions que el poden comprometre. Aquella caricatura que se n’ha fet tantes vegades: no és “no tenim poder per fer complir la llei” sinó “l’actual equilibri de forces no afavoreix la implementació de mesures coactives”. Un cas ja consolidat és la substitució d’un mot massa cru com és difícil (que evoca, ni que sigui indirectament, la idea d’impossibilitat) per un de no tan punxegut: complicat. Si pareu a l’orella al TN veureu que no hi ha mai situacions difícils sinó sempre complicades.
*Postres, torró i neules. Repeticions empipadores. Proliferen en els textos de correu electrònic, segurament en part a conseqüència del “talla i enganxa” compulsiu. És probable que també tingui a veure amb la reducció de la capacitat expressiva; no del qui redacta aquell text breu en concret, sinó com a fenomen general, col·lectiu. Que, com tots els fenòmens lingüístics, es transmet volàtilment, per contagi ambiental. Un pronom sempre és més sofisticat que un substantiu, i en el procés de neomedievalització que vivim ja no estem per aquests refinaments. Tampoc descartaria la influència de les estructures gramaticals de la koiné planetària, que sempre de manera inadvertida es van superposant (com a mínim en determinats tipus de parlants, i no precisament els menys cultes) a les de la llengua materna, en la progressiva creació d’aquesta gran neollengua globbish que ens cau a sobre. Va un farcellet de casos:
“L’autor soc jo mateix, i l’editorial és l’editorial Nomfals, una petita editorial de Manresa.” (un particular per mail). “Us donem a conèixer un nou conte a la secció Nominventat, en la que publiquem contes d’escriptors que acaben de treure un recull de contes, gràcies a la col·laboració de les seves editorials.” (revista digital). “Actualment, es calcula que al món hi ha aproximadament unes 7.000 llengües. D’aquestes llengües, només un 4% es parlen a Europa. Ara bé, segons diuen Lieven i Stoll en aquest article, si sumem tots els estudis i tots els experiments sobre l’adquisició de llengües, només en sabem alguna cosa en el cas d’una setantena o vuitantena de llengües. És a dir, d’un 1% de les llengües del món” (article digital). “La República no salvarà el català, el català el salvarem si aconseguim que el català sigui necessari” (piulada a TW).
Apa, fins aquí. Bon profit i bona becaina.
[*Com sempre en aquesta humil columna, els exemples són tots reals]
