05.06.2022 - 21:40
El banc de pedra on seu un Vicent Andrés Estellés de bronze a la plaça de l’Ajuntament de Burjassot ve a ser el banc de la paciència. Allà, amb un parell de llibres, amb el bolígraf a la mà, el poeta sembla sempre disposat a donar conversa a tothom que passa. Gent gran que necessita fer un alè durant la passejada, parelles de festejadors que seuen molt juntets, mares que donen el berenar als xiquets… També és objecte d’alguna autofoto, però massa voltes ha d’aguantar que els intolerants el ruixen amb pintura o intenten de menystenir-lo amb tota mena d’improperis escrits amb errors sintàctics i gramaticals. No ho aconsegueixen, és clar.
Però ara, Estellés, el fill del forner que feia versos, el nét major de Nadalet, ha de suportar el menysteniment de la corporació municipal del seu poble, amb majoria absoluta del PSOE, que ha decidit l’extinció de la fundació que du el seu nom. En el darrer plenari, ja se’n va executar l’extinció i ara no hi ha Fundació Vicent Andrés Estellés a Burjassot. Com sempre passa quan es prenen decisions que se saben impopulars, el batlle, Rafael García, s’ha excusat en l’imperatiu legal. I com sempre passa en aquests casos també, el rebombori que s’ha creat ha desbordat la decisió política que el batlle volia que passara inadvertida, com tants altres tràmits administratius.
Amb tants deixebles estellesians que hi ha escampats pel món, amb tanta gent que no es limita a contemplar les hores que ara vénen, això era impossible.
L’ajuntament podia recórrer-hi en contra
L’Ajuntament de Burjassot sabia d’ençà del 2016 que damunt la Fundació Vicent Andrés Estellés pesava una ordre d’extinció. Té a veure amb una llei del ministre espanyol del Partit Popular Cristóbal Montoro sobre la naturalesa de certes fundacions i la impossibilitat de tenir desquadraments comptables. En el cas de la de Burjassot, el desquadrament era de 80 euros. Quan l’ajuntament va rebre la petició de la hisenda espanyola, podria haver alçat un recurs per a justificar la necessitat de mantenir amb vida l’entitat que du el nom del poeta, però no ho va fer.
És per això que els descendents de Vicent Andrés Estellés acusen de deixadesa el govern municipal, per deixar morir d’inanició una fundació creada l’any 2007 amb l’objectiu de mantenir el llegat i difondre l’obra d’Estellés. El patronat, el formaven els familiars directes del poeta, una representació de la corporació municipal i diverses personalitats del món de la cultura i la literatura, estudiosos de l’obra.
“A la darrera reunió que vam fer ens van dir això de la llei Montoro i que hi havia aquest desajustament, crec que eren quaranta euros, llavors, feia riure, però vam veure que la fundació estava molt aturada. Vam veure que no tenien gaire interès a continuar, i ho vam deixar estar. Han passat dos anys i ha arribat la sorpresa que s’extingeix sense que ens diguen res. Unes hores abans ens van dir, ei, que demà en el ple fem l’extinció definitiva de la fundació”, explica a VilaWeb Vicent Añó Estellés, nét del poeta. Añó vol remarcar que malgrat allò que l’ajuntament deixa entendre, en cap moment han parlat d’aquesta qüestió amb la família.
“Institucionalment, sembla que als polítics els ha interessat tenir la fundació, però sempre ha estat un poc aturada. Això de difondre l’obra no s’ha fet. La cosa més important que s’ha fet és la ruta i els codis QR i la pàgina web, que estava molt bé, però poca cosa més”, diu Vicent Añó, que opina que l’Ajuntament de Burjassot no sap aprofitar la universalitat de la figura d’Estellés per donar-lo a conèixer encara més, per convertir-lo en el centre de diverses activitats.
La biblioteca, emmagatzemada
Vicent Añó recorda que l’any 2013, quan feia vint anys del traspàs del poeta, l’Ajuntament de Burjassot va comprar la seua biblioteca. Uns 10.000 exemplars, segons que calcula Añó, que diu que per a fer la venda la família la va catalogar molt per damunt, però que cal aprofundir moltíssim per a arribar a saber tot el contingut de la biblioteca. De moment, nou anys després de l’adquisició, tots els llibres es troben en les lleixes d’una sala de la Casa de Cultura sense que s’hi haja fet cap feina d’estudi o d’anàlisi. “Una cosa molt interessant de la biblioteca és que molts llibres estan tocats pel meu avi, molt treballats, amb els marges plens d’anotacions i de comentaris que després usava ell per a fer altres coses, i això també pot ser molt interessant per als estudiosos de la seua obra”, diu Añó, que recorda que molts llibres tenen dedicatòries de grans figures de la literatura universal que li eren coetànies, i esmenta un volum dedicat per Rafael Alberti “amb uns dibuixos que són una meravella”.
Ni fundació, ni llegat, ni centre d’estudis
La fundació Vicent Andrés Estellés, el llegat i un centre d’estudis havien de conformar un tríptic estellesià per a mantenir viva la memòria del poeta, per a fer-ne perdurar el llegat al llarg dels anys i per a estudiar i divulgar l’obra de l’autor de Llibre de meravelles. Cap de les tres coses han succeït. Mercè Martínez, de l’associació Ca Bassot, ho lamenta i acusa Rafael García de no complir les seues promeses. “No hi ha centre d’estudis, el llegat és al magatzem i la fundació ha sigut extingida. El batlle ens ha promès que treballarà, que es faran moltes coses fins i tot en l’àmbit internacional, però no concreten res. Tot és a l’aire.”
Uns quants representants de Ca Bassot van anar al ple de dimarts passat i quan van voler saber els motius de l’extinció i els plans de futur de l’ajuntament, el batlle els va respondre que aquell no era el moment de preguntar. Els va dir que tot el que volgueren saber, ho demanassen per escrit. Aviat presentaran aquest escrit de petició d’informació i valoraran quines són les següents passes a fer. “No té cap sentit que no hi haja un centre d’estudis o que el llegat no estiga a disposició de la població”, diu Martínez.
El futur
Vicent Año explica que la família de Vicent Andrés Estellés espera per veure quines decisions polítiques es prenen a partir d’ara. “Nosaltres, com sempre, estem actius, sempre que algú necessita alguna cosa relacionada amb el meu avi, tenim les portes de casa obertes, ajudem qui siga”, diu. Quant a contactes amb l’ajuntament, reitera que no n’han tingut cap i que si són citats, hi aniran.
La repercussió mediàtica que ha tingut el cas ja ha ocasionat alguna reacció per part de la Conselleria d’Educació. Tot tan preliminar que no s’ha concretat en res.
Ara l’autor del Mural, del cant general del País Valencià, haurà d’esperar assegut aigües menys tèrboles per trobar qui torne a crear una institució que servesca de referència de la seua obra.
